Resultats de la cerca

Inicialment pertangué al partit conservador, però ingressà després al liberal, del qual fou un dels caps a Tarragona i a la seva comarca Membre de la diputació provincial de Tarragona des del 1896 fins a la Dictadura 1923, n’ocupà quatre vegades la presidència Membre de la comissió coordinadora de la Mancomunitat, fou conseller d’aquest organisme des de la seva constitució El 1931 es passà al partit de Santiago Alba, que s’integrà al partit radical de Lerroux

Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles  Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a  El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als llimbs 2003 A banda, traduí la…

El 1872 publicà D Alfonso o D Carlos Estudio histórico-legal editat en francès el 1873 i ampliat el 1876 en defensa dels drets al tron d’Espanya del futur Alfons XII En accedir aquest a la corona, fou creat marquès de Montoliu Fou diputat a corts 1876-78 i senador 1884-85 per Tarragona El 1885 publicà Aguas potables de Tarragona Són fills seus l’urbanista, advocat, assagista i traductor Cebrià de Montoliu i el crític i historiador de la literatura Manuel

Diputat provincial, membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, president de la Diputació de Tarragona 1913-18 i conseller de la Mancomunitat 1914-18 Fou destituït per la Dictadura de la presidència del collegi de metges de Tarragona enfrontà els problemes del camp i promogué una càtedra ambulant d’agricultura

De família menestral, d’estudiant presidí l’Agrupació Escolar Doctor Robert 1903 i fou redactor d' El Poble Català 1906 Es graduà d’enginyer industrial a Barcelona el 1911 Amplià estudis a Lovaina Flandes i a Charlottenburg Alemanya, i féu estades per motius professionals a França, Suïssa, Àustria-Hongria, Països Baixos i Anglaterra, països on s’interessà pel moviment socialista De retorn a Barcelona 1914, Prat de la Riba li encomanà l’organització dels serveis d’obres públiques de la Mancomunitat Fou catedràtic de física i electrotècnia de l’Escola d’Agricultura, professor de tecnologia…

Estudià a Barcelona i es doctorà en teologia a la Universitat de Cervera Nomenat canonge de la seu d’Urgell, durant la invasió napoleònica fou designat president de la Junta Provincial de Catalunya Diputat a les corts de Cadis 1810-13, mantingué una actitud tradicionalista Bisbe de Menorca 1815-20 i promogut a la seu de Tarragona, no pogué prendre’n possessió, per l’oposició de les autoritats liberals Durant el Trienni Constitucional formà part de la regència d’Urgell 1821 El 1823, restaurat Ferran VII, prengué possessió de l’arquebisbat de Tarragona

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1986 i màster en dret comparat, cursà també el programa de lideratge per a la gestió pública per l’IESE Ha estat professor a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona 1990 i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona El 1980 fou cofundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya Assessor jurídic de Convergència i Unió  al Congrés dels Diputats des del 1986, obtingué l’escó en aquesta cambra el 1999, que ha revalidat posteriorment En 2000-08 hi fou portaveu adjunt de la federació Membre del Consell Nacional de Convergència Democràtica de…

Cenetista, en 1922-23 aportà al grup “La Batalla” el nucli tarragoní Posteriorment figurà en els primers comitès centrals i comissions executives del BOC i de la Federació Comunista Catalanobalear, amb especials tasques d’organització i de direcció de grups de xoc i d’autodefensa Amb una personalitat discutida i amb fama de pinxo —fou conegut com El Manquet , perquè li faltava part d’un braç—, el 1935 no acceptà la creació del POUM i passà a la USC i després s’integrà al PSUC Al desembre del 1936 fou nomenat comissari d’ordre públic i el seu enfrontament amb Dionisio Eroles, cap de les…

Es casà amb Elisa de Olózaga y Camarasa, filla de Salustiano Olózaga 1864 Afiliat al partit progressista, participà en la Revolució de Setembre del 1868 a Catalunya Acompanyà a la península Ibèrica el nou rei Amadeu I, el qual li concedí el comtat de Rius 1871, que passà més tard als Querol En 1876-78 fou diputat a corts per Falset i en 1883-90 ho fou per Tarragona

Llicenciat en ciències de l’educació per la Universitat Rovira i Virgili 1982, ha exercit com a professor d’educació integrada de l’ONCE L’any 1983 fou elegit regidor per primer cop a l’Ajuntament de Tarragona, i fins el 1989 ocupà el càrrec de Cultura, Joventut i Festes L’any 1986 s’afilià al Partit dels Socialistes de Catalunya En 1990-96 passà a l’oposició municipal, i aquest any fou nomenat regidor d’Universitats, president de la Fundació d’Estudis Universitaris i de Tinet i president de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació Els anys 1999-2003 interrompé l’activitat política per…