Resultats de la cerca

Protegit del confessor de Ferran VI d’Espanya, Rávago, fou un dels negociadors del concordat del 1753 Membre del Consell de Castella, el 1766 defensà l’expulsió dels jesuïtes el 1773 substituí el comte d’Aranda en la presidència de l’esmentat consell Protegí la Sociedad Económica Matritense

Es llicencià en dret a Barcelona i fou passant de Josep Bertran i Musitu Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor pel seu partit a Barcelona 1934, vicepresident de Palestra Esclatada la guerra civil de 1936-39, se n'anà a l’estranger i prestà serveis al govern de Burgos En tornar a Catalunya, treballà dins la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona i en fou degà des del 1962 Intervingué en la defensa dels intellectuals detinguts per haver assistit a un homenatge a Jordi Rubió a la facultat de dret de Barcelona Morí sobtadament 7 de març, tornant del jutjat de guàrdia, sense haver…

Vida i obra Falangista, cap al 1949 començà a collaborar a Levante i Jornada , diaris aleshores del Movimiento a València Ben aviat, però, influït per Dionisio Ridruejo, abandonà la Falange i l’any 1962 participà en el Congrés del Moviment Europeu celebrat a Múnic Per la seva participació en aquell encontre —batejat pel règim franquista com a Contubernio de Munich —s’exilià a París un any De retorn a l’Estat espanyol fou desterrat alguns mesos i detingut diverses vegades Fundà el gabinet d’estudis econòmics Sigma 1970 Fou membre del Partit Socialista Valencià, collaborà en la…

En inspirar-se en la Convención de Guaimaro, d’on sortí la primera constitució cubana, Josep Conangla i Fontanilles proposà, el setembre del 1927, a Francesc Macià i Llussà el projecte d’una assemblea semblant El Club Separatista Català Número 1 de l’Havana fou l’organitzador, mitjançant una comissió formada per Claudi Mimó i Caba , Josep Murillo i Mombrú , Josep Conangla i Josep Carner i Ribalta S'hi debateren dues ponències, els temes de les quals foren, respectivament, la reorganització de l’independentisme català i un text constitucional per Catalunya S'hi aprovà l’articulat de la…

S’inicià a Solidaridad Obrera i, convertit al catalanisme, fundà, amb Ventura Gassol i d’altres, la revista Dansa, Pàtria i Art  1923, on emprava al pseudònim de Frèbua Fou un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya i membre de Palestra Collaborà assíduament amb Ràdio Associació de Catalunya i fou redactor dels diaris  L’Instant , Diario de Barcelona  i La Humanitat , i de la revista  Claris El 1937 fou director general dels serveis informatius de les emissores radiofòniques de la Generalitat, i s’especialitzà en els reportatges en directe Lluità al front i s’exilià…

Formació i inicis en el valencianisme Llicenciat en farmàcia i en químiques a Madrid 1931, tornà al País Valencià, i posteriorment estudià en règim lliure químiques, i n’obtingué la llicenciatura l’any 1936 per la Universitat de València Fins a la seva jubilació 1980 es dedicà professionalment a l’ensenyament de ciències en instituts d’educació secundària Durant els anys trenta començà l’activitat en el moviment valencianista a través del Centre d’Actuació Valencianista CAV i l’Agrupació Valencianista Republicana A l’Alcúdia, funda amb altres l’Agrupació Valencianista La Senyera 1932 i fou…

Afiliat a Estat Català, collaborà amb el grup d’acció Bandera Negra i comandà un dels escamots que organitzà el complot de Garraf contra Alfons XIII maig del 1925 Condemnat a mort, li fou commutada la pena per la de cadena perpètua Amnistiat a la caiguda de la Dictadura, en proclamar-se la Segona República 1931 es posà al capdavant dels escamots en defensa de la República Catalana No acceptà la conselleria de treball de la Generalitat Uns quants mesos després convocà una assemblea d’Estat Català a l’Ateneu Empordanès Barcelona, que presidí amb Ventura Gassol, Jaume Aiguader i…

Perit electricista, fou professor a l’Escola Industrial de Vilanova Ingressà a la joventut del Centre Democràtic Federalista, fins a l’adveniment de la Segona República Aquesta entitat s’adherí, el 1930, a la Conferència d’Esquerres Catalanes, que més tard esdevingué Esquerra Republicana de Catalunya, en la qual milità Formà part de les comissions parlamentàries de pressuposts, treball, finances, cultura, economia, diputació permanent, governació i llei municipal A la Generalitat, cridat pel president Macià, ocupà la conselleria de governació del 4 d’octubre de 1933 al 3 de gener de 1934 i…

D’una família de fortes conviccions nacionalistes, des de jove fou membre actiu de grups com la Lliga Gaèlica i la Societat Literària Cèltica, i començà a collaborar en periòdics republicans Des dels quinze anys treballà de comptable mentre estudiava ciències morals a la Royal University de Corcaigh Cork, on es graduà el 1907 Membre del Sinn Féin , el 1913 fundà a Corcaigh la branca local dels Voluntaris Irlandesos, que presidí, organització paramilitar rèplica dels Voluntaris de l’Ulster Per la seva participació en la insurrecció coneguda com l’aixecament de Pasqua 1916 fou empresonat i…

Estudià filosofia i lletres i ciències econòmiques a Madrid Els anys quaranta freqüentà els cercles literaris de l’Editorial Torre, que amb Xavier Casp i Miquel Adlert al capdavant es proposaren renovar el panorama literari en valencià, i conegué Joan Fuster , que l’influí decisivament Publicà el recull poètic Ara sóc ací 1949 i l’obra dramàtica L’home de l’aigua 1958, i el 1952 estrenà a València Tornar a voler , escrita en collaboració amb Rafael Duyos A l’inici dels anys seixanta presidí el sindicat arrosser El 1966 s’inicià en el periodisme polític, primer al diari Madrid ,  posteriorment…