Resultats de la cerca

Cronista esportiu d’"El Poble Català” 1912, fou redactor de “La Publicitat” 1922 i de “La Humanitat” 1932 Fou fundador de “Catalunya Esportiva” 1918 i codirector de “L’Esport Català” 1925-27 Treballà de redactor en les agències d’informació Havas i Fabra Detingut arran del 6 d’octubre de 1934, explicà el seu empresonament en Estampes de l’"Uruguai”, la presó flotant 1935 Fou regidor de Barcelona per ERC 1934-36 Publicà Macià no ha traït 1931, Perspectives econòmiques 1935 i Les finances municipals en 18 mesos de guerra 1938 El 1939 s’exilià a França Establert a l’Havana, hi muntà una…

És doctor en estudis sobre la pau per la Universitat de Bradford Regne Unit Des de jove dugué a terme investigacions sobre conflictes, desarmament i defensa dels drets humans El 1988 obtingué el Premi Nacional de Drets Humans El 1992 fundà l’associació de suport a immigrants ‘Vallès sense fronteres’ Fou coordinador de les campanyes per la transparència i el control del comerç d’armes, dutes a terme des del 1994 per Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón i Metges Sense Fronteres Des del 1997 és titular de la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona…

Llicenciat en medicina a Barcelona el 1962, per motius polítics hagué d’exiliar-se l’any següent Cursà estudis d’econmia a la Universitat d’Estocolm i, el 1965, d’administració social i mèdica a Londres, Oxford i Edimburg Posteriorment, se n'anà als EUA on amplià estudis i es doctorà, el 1968, en salut pública a la Johns Hopkins University de Baltimore on fou professor d’aquesta especialitat fins l’any 2003 Treballà com a assessor sobre sistemes sanitaris per a diverses organitzacions internacionals Consell d'Europa, Organització Mundial de la Salut OMS Organització Panamericana de la Salut,…

El 1848 intervingué en la guerra dels Matiners, i, condemnat a mort, fugí a França Indultat, tornà poc abans de la revolució del 1854, i el 1856 es féu fort a Gràcia contra les forces del general Zapatero i contra el cop del general O'Donnell Empresonat i fugitiu diverses vegades des del 1857, intervingué en la conspiració del juny del 1866, i finalment fou mort pels mossos d’esquadra Hom el convertí en un heroi republicà, popularitzat, sobretot, a través de diferents auques

Marí de professió Considerat el creador l’any 1918, de la bandera independentista catalana del triangle blau i l’estel blanc Després de la Primera Guerra Mundial, impulsà el Comitè Pro Catalunya, per difondre amb l’estelada la demanda de l’entrada de Catalunya a la Societat de Nacions al president nord-americà W Wilson Fou membre del Foment Autonomista Català i soci-protector de La Reixa, l’entitat de suport a represaliats polítics Com a tal, organitzà els actes de l’onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó Milità també en l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana…

Fill del marbrista Magí Callís i Gili, que el 1864 havia fornit el marbre per al monument a Jaume Balmes, entre el 1902 i el 1908 reformà la façana i la capella del Santíssim de Santa Maria de Manlleu Osona El 1905 projectà la capella del Sant Sagrament de Sant Vicenç de Malla Osona En l’àmbit polític, fou escollit regidor a Vic en les eleccions municipals del 10 de novembre 1901

Fou president de la Federació Republicanosocialista de l’Empordà Collaborà a L’Autonomista i a L’Empordà Federal És autor de contes postmodernistes Besllums 1923, Tràgedies de veïnat 1923, L’oncle Vicenç 1926 i Contes 1937 Publicà l’assaig La fi de don Joan 1930, la comèdia Quan s’ha perdut la fe 1936, Narcís Monturiol, inventor de la navegació submarina 1918 i Ell, a la presó 1938 Fou cònsol de la República Espanyola a Lió i a Perpinyà S'exilià el 1939

Es constituí el 1978 com a coalició electoral estable entre la UCD catalana, la Unió del Centre de Catalunya UCC i el grup d’Anton Cañellas i Balcells, Unió Democràtica Centre Ampli, i obtingué 12 diputats i 4 senadors en les eleccions legislatives espanyoles del 1979 Pel desembre del mateix any es transformà, a Girona, en partit unificat i autònom dins la UCD estatal, tot i que una bona part d’UCC no s’hi incorporà El 1980 assolí 18 escons al Parlament de Catalunya, on féu costat al govern de Jordi Pujol Amb Anton Cañellas —president— i Julià Valón —secretari general—, en foren dirigents…

Presidit per Jaume Bartumeu  fins el 2013, que fou rellevat per Vicenç Alay, des del 2017 és presidit per Pere López En les eleccions del 2001 es convertí en el primer partit de l’oposició al Consell General de les Valls El 2008, alguns membres escindits del PSA, conjuntament amb altres exmilitants del Partit Liberal i representants del Centre Democràtic Andorrà, fundaren un nou partit, la Unió Nacional de Centre En les eleccions al Consell General del 2009 aconseguí 14 dels 28 escons Després de negociar el suport amb la coalició Andorra pel Canvi, formà un govern encapçalat per…

Professora de llengua i literatura catalanes a l’institut de secundària M Àngels Cardona de Ciutadella Menorca, ha publicat, entre d’altres, I del somni, tot 1998, premi de narració novellada de la XVI Biennal Literària i Artística de les Festes de Sant Joan 1997,  Flor de gessamí 1999, premi l’Illa de Menorca de narració curta,  Com una nina russa 2002,  Omplir la nit 2003, premi Contarella de literatura juvenil 2003,  Mar de boira 2004, premi Ciutat d’Olot de novella juvenil 2004,  Freqüències 2006,  La mort de l’ànima 2007, finalista del premi Sant Jordi de novella 2006, en què mostra les…