Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Josep Ramon Abad
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Emigrà a Puerto Rico El 1871 hi fundà el diari “La Provincia”, el 1874 dirigí “El Progreso”, el 1884 fou redactor d’"El Popular” i el 1887 esdevingué director interí de la “Revista de Puerto Rico” Aquell mateix any es traslladà a la República Dominicana, on morí Escriví Proyectos de una sociedad de crédito mútuo y garantías recíprocas
Pere Esteve i Abad

Pere Esteve i Abad
Política
Polític.
Enginyer industrial i professor a l’Escola Tècnica d’Enginyers Industrials de Barcelona 1965-69, fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya 1989-92 i de diverses empreses Fundador de l’Institut Català de Tecnologia i de l’Institut Català d’Inspecció i Control Tècnic El 1975 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya i el 1984 entrà al consell nacional d’aquest partit Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992 i secretari adjunt del consell executiu el 1995, en 1996-2000 ocupà la secretaria general de CDC, en substitució de Miquel Roca i Junyent Fou un dels…
Diego Abad de Santillán
Política
Pseudònim de Sinesio García Fernández, economista, polític i anarquista espanyol.
Residí en diversos períodes de la seva joventut a l’Argentina, on collaborà amb la Federación Obrera Regional Tornà per estudiar filosofia a Madrid 1915-17, on conegué Salvador Seguí, i medicina a Berlín 1922-26 A l’Argentina, fou collaborador de la revista La Protesta , amb Enrique Nieto, deixeble de Francesc Ferrer i Guàrdia, i publicà El anarquismo en el movimiento Obrero 1925 A Espanya participà, des del 1931, en diferents grups anarquistes i dirigí Tierra y Libertad Més endavant publicà Reconstrucción social Bases para una nueva edificación económica argentina 1933 i escriví La…
Eulogio Marcelino Camacho Abad

Marcelino Camacho
© AHT/Fundación 1º de Mayo
Política
Economia
Sindicalista i polític castellà.
Fill d’un ferroviari, cresqué a Ariza Aragó i fou obrer metallúrgic Militant del Partido Comunista de España des del 1935, posteriorment s’afilià a la Unió General de Treballadors En esclatar la Guerra Civil Espanyola , anà a Madrid per unir-se al bàndol republicà, en el qual combaté Arrestat pel general Segismundo Casado López 1939, s’evadí, però finalment fou capturat pels franquistes i enviat a un camp d’internament de Tànger, aleshores ocupat per tropes de Franco Evadit novament el 1944, passà a Orà, a l’aleshores Algèria francesa, on s’uní als exiliats republicans Indultat, tornà a l’…
Kurmanbek Bakijev
Política
Polític kirguís.
Estudià enginyeria elèctrica a l’Institut Politècnic de Kujbyšev actual Samara, aleshores capital de la República Socialista Federativa Soviètica del Kirguizistan, i després d’uns quants anys a l’exèrcit soviètic, el 1979 retornà al Kirguizistan i treballà en una planta elèctrica Inicià la carrera política el 1990, en plena descomposició de l’URSS, quan fou elegit primer secretari d’una localitat de l’ oblast de Jalal-Abad, de la qual fou nomenat governador, ja dins el nou estat independent del Kirguizistan L’any 1997 fou ascendit a governador de la regió d’Issyk-Kul, i el 2001…
Manuel Villar Mingo
Història
Política
Anarcosindicalista.
Emigrà de petit a l’Argentina, on treballà com a obrer elctricista Allí, el 1928, ingressà en la redacció de La Protesta , que dirigia Diego Abad de Santillán, i el 1929 fou elegit membre del secretariat de l’Asociación Continental Americana de los Trabajadores i director de La Continental Obrera El 1932 fou detingut i deportat a Espanya Llavors s’installà a Barcelona, i fou director de Solidaridad Obrera juny del 1933-35 després, durant la guerra civil, dirigí a València Fragua Social És autor d' El anarquismo y la insurrección de Asturias 1935 i La represión de octubre 1936
Josep Huguet i Biosca

Josep Huguet i Biosca
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Enginyer industrial, llicenciat en història contemporània Vinculat de jove a l’escoltisme, inicià la seva activitat professional dirigint una empresa d’enginyeria i dedicant-se a l’ensenyament Militant independentista històric, entrà en política en ple franquisme El 1970 ingressà a la Unió Socialista del Bages, el 1973 al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i set anys després a Nacionalistes d’Esquerra El 1989 entrà a formar part d’una Esquerra Republicana de Catalunya en ple procés de renovació i passà a formar-ne part de la direcció Després de representar la…
Nova Economia
Política
Conjunt de mesures de política econòmica elaborades durant la Guerra Civil de 1936-39 conjuntament pel Consell d’Economia i per les conselleries de caràcter econòmic de la Generalitat de Catalunya.
Tenien per objectiu transformar d’una manera gradual el mode de producció capitalista en un nou sistema econòmic presidit per la idea d’igualtat per a uns anarcosindicalistes i concretat en una economia socialista per a d’altres marxistes Les mesures resultaren d’una síntesi de les propostes de les diferents formacions polítiques que participaren al govern de la Generalitat els partits republicans, l’anarcosindicalisme i els grups marxistes i tendiren a la socialització davant una situació canviant que imposava la guerra Així, mesos després de l’aprovació del decret de collectivitzacions , la…
Felip Puig i Godes

Felip Puig i Godes
© Dept. de Presidència de la Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Enginyer de camins, canals i ports i diplomat en administració d’empreses, s’incorporà a Convergència Democràtica de Catalunya CDC el 1976 Començà la seva activitat política com a regidor a l’Ajuntament de Parets del Vallès, i entre el 1985 i el 1988 treballà a l’assessoria del grup municipal de Convergència i Unió a Barcelona A partir d’aquell any s’incorporà com a director general de serveis comunitaris de la conselleria de benestar social de la Generalitat, on fou també president del consell d’administració de l’empresa pública ADIGSA fins el 1996 En 1992-96 fou secretari general de la…
comunisme llibertari
Política
Corrent i principi econòmic de l’anarquisme que combat tot tipus de propietat, tant privada com col·lectiva.
Es diferencia del collectivisme pel seu desig que en el socialisme cada persona rebi segons les seves necessitats i no segons el seu treball, sense cap més limitació que les imposades pel desenvolupament de l’economia, i que hom demani a cada persona la màxima aportació considerant les seves limitacions físiques i morals Sorgí al voltant dels últims congressos de la Primera Internacional, especialment al Jura i a Itàlia En 1877-82 s’anà imposant dins l’anarquisme per evolució de bona part dels qui fins aleshores eren collectivistes Les figures que més hi contribuïren foren Malatesta, Carlo…