Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
accés a la mar
Geografia
Política
Possibilitat, reconeguda o no com un dret, per a un estat o per als seus ciutadans, d’accedir a la mar a través del territori d’un altre estat.
L’accés a la mar pot ésser assegurat mitjançant el reconeixement de la sobirania sobre un corredor entre l’estat interior i la costa Pot ésser garantit pel reconeixement del dret de navegació per un riu o sistema fluvial els EUA obtingueren d’Espanya, el 1795, el dret de navegació pel Mississippi a través de la Louisiana tractat de San Lorenzo el Real i de la Gran Bretanya el 1854, pel riu Sant Llorenç a través del Canadà Pot ésser garantit també pel reconeixement del dret de trànsit a través d’un altre país, dret a vegades completat amb l’atorgament d’una zona franca terminal Bolívia, que…
corredor
Geografia
Política
Franja de territori d’un estat interior que travessa el d’un altre per tal de tenir accés a la mar.
Aquest fou el cas del corredor de Danzig o de Pomerèlia, creat el 1919, com a accés de Polònia a la mar Bàltica
grup d’interès
Política
Conjunt de persones, jurídiques i individuals, que s’organitzen per defensar un interès comú i que persegueixen un fi definit d’un sector o col·lectiu concret de la societat.
Aquest grup d’interès es converteix en grup de pressió quan influeix en l’estat, els partits polítics i la societat civil mitjançant mecanismes diversos, com ara les converses amb representants públics o l’accés als mitjans de comunicació
drets polítics
Política
Drets fonamentals relacionats amb la persona sota la seva condició de ciutadà i de participant en la comunitat política.
La seva finalitat és garantir-ne la participació en l’exercici del poder polític, com a elector o com a representant dels electors, i constitueixen les relacions entre els ciutadans i l’estat Els principals drets polítics són el dret a eleccions lliures, el dret a vot, el dret d’accés a les funcions i els càrrecs públics, el dret d’associació, el dret de reunió i el dret de sufragi passiu
Denis Sassou Nguesso
Política
Polític de la República del Congo.
Ha ocupat la presidència del país en dues etapes del 1979 al 1992 i des del 1997 L’any 1979 assumí el poder després de l’expulsió del president Joachim Yhombi-Opango, acusat de corrupció Amb l’arribada a la presidència, Sassou negocià préstecs amb l’FMI i permeté l’accés dels inversors nord-americans i francesos als jaciments petrolífers i de minerals L’any 1992 deixà la presidència i, entre el 1994 i el 1997, s’installà a París, fugint de la persecució de què era objecte per part del nou govern De nou a la presidència, convocà eleccions generals per al 2002, en les quals resultà vencedor El…
Todor Živkov
Història
Política
Polític búlgar.
Militant comunista 1932, lluità contra l’ocupació alemanya Membre de l’Assemblea Nacional 1945 i del politburó 1951, fou elegit secretari general del partit 1954 Nomenat primer ministre 1962-71, i posteriorment president 1971, dominà, des d’aquest càrrec, la vida política búlgara amb una fèrria dictadura, que tingué com a característica la fidelitat als dictats de l’URSS, fins a l’accés al poder de M Gorbačov el 1985, del qual es distancià Les massives protestes que posaren fi al règim comunista búlgar forçaren la seva dimissió el 1989 Arrestat 1990 i processat per corrupció el 1992, el 1998…
Rassemblement du Peuple Français
Política
Moviment polític fundat el 1947 pel general De Gaulle.
Els seus membres més destacats foren Louis Terrenoire, secretari general, Jacques Soustelle, André Malraux i René Capitant Triomfà en les eleccions municipals d’octubre d’aquell mateix any 38% dels vots, i en les legislatives del 1951 obtingué 121 diputats L’any següent, l’actitud de De Gaulle provocà la primera escissió de 32 diputats, que formaren 1952 l’Action Républicaine et Sociale El 1953 De Gaulle deixà en llibertat els restants, que s’agruparen en la Union des Républicains d’Action Sociale URAS i els Républicains Sociaux RS, que més tard 1958, amb l’accés al poder de De Gaulle,…
Movimento 5 Stelle
Política
Partit polític italià.
Nasqué com a moviment ciutadà el 2009, impulsat pel còmic professional Beppe Grillo i l’expert en informàtica Roberto Casaleggio A través d’un blog es dedicaren a denunciar pràctiques corruptes d’empresaris i polítics El gran seguiment que tingué el blog portà els fundadors a intervenir directament en política El nom de l’organització que refusa reclamar-se d’esquerres o de dretes i també d’autoqualificar-se de partit polític fa referència a les cinc prioritats que defensa originalment aigua de titularitat pública i accés universal, transport sostenible, desenvolupament sostenible, accés…
Naruhito

Naruhito
Política
Emperador del Japó (2019).
Fill de l’emperador Akihito , es graduà en història 1982 a la Universitat Gaukushin, i els anys 1983-85 cursà un curs de transport naval al Merton College de la Universitat d’Oxford, cosa que el convertí en el primer hereu al tron del Japó que estudià fora del país Posteriorment obtingué un doctorat en història En pujar al tron el seu pare 1989 fou nomenat príncep hereu El 1993 es casà amb Owada Masako, d’origen plebeu, de qui tingué una filla, la princesa Aiko 2001 L’endemà de l’abdicació del seu pare, l’1 de maig de 2019, Naruhito esdevingué el 126è emperador del Japó El seu accés al tron…
Guillem Ramon de Montcada i de Pinós
Història
Política
Diplomàtic.
Fill de Pere de Montcada i d’Abarca, senyor d’Aitona El 1282 anà amb Pere II de Catalunya-Aragó a Sicília, on s’establí al servei de l’infant Jaume, i després, de l’infant Frederic i on adquirí una gran influència pel seu casament amb Luquina d’Alagó, senyora de Malta i Gozzo Fidel a l’infant Frederic en esdevenir rei 1296, s’enfrontà a Jaume II de Catalunya-Aragó al cap d’Orlando 1299 i als angevins El 1301 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis, càrrec que exercí fins més enllà del 1320, sense, però, aconseguir-ne mai el reconeixement per part de Jaume II el 1311, pel fet d’haver ajudat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina