Resultats de la cerca

Creixé a Uganda, on la seva família hagué de fugir el 1959 arran de l’enderrocament de la monarquia tutsi Diplomat en Administració d’empreses per l’Open University de Londres, el 1981 ingressà a l’Exèrcit de Resistència Nacional NRA de Y Museveni, que combatia el govern ugandès de M Obote Amb Museveni al poder 1986, organitzà el Front Patriòtic Ruandès FPR, que combaté el règim prohutu de Kigali Malgrat la signatura d’un acord de pau el 1993, l’assassinat l’any següent del president Habyarimana desencadenà el genocidi de la població tutsi de Ruanda El 1994 fou nomenat vicepresident del…

D’ètnia dinka , vers el 1970 s’uní a la guerrilla en la primera de les guerres civils que enfrontaren l’estat sudanès, controlat pels musulmans del Nord, amb les ètnies animistes i cristianes del Sud, a les quals pertanyia Després del fracàs dels acords d’Addis Abeba, que establien una certa autonomia per al Sudan del Sud, fundà, amb John Garang i altres líders, el Moviment per a l’Alliberament Popular del Sudan SPLM, del qual esdevingué cap de l’ala militar Després de l’acord de pau de Naivasha gener del 2005 amb el Govern sudanès, pel qual s’establí un règim autonòmic i es programà un…

Nascut en el si d’una família d’immigrants catòlics irlandesos, després d’entrar en política a través d’una delegació de la Federació de Grangers, el 1963 es traslladà a North Island El 1972 accedí al nivell polític nacional en ésser elegit diputat per King Country amb el Partit Nacional El 1977 esdevingué primer ministre de pesca i ministre associat d’agricultura Ministre de treball 1978-84 i ministre d’immigració 1978-81, el 1983 fou president de l’Organització Internacional del Treball OIT Al novembre del 1984 fou nomenat vicepresident de l’oposició fins el març del 1986, moment en què…

S’allistà com a paracaigudista voluntari a la legió estrangera  i fou enviat a la guerra d’Indoxina, el 1954 Diputat independent 1958-62, a Algèria fou oficial de l’espionatge francès El 1972 fundà el partit d’ ultradreta   Front National , al capdavant del qual, a partir de la dècada següent, començà una cursa ascendent Amb un discurs antieuropeista i en contra de la immigració, fou elegit successivament diputat al Parlament Europeu des del 1984 El 1998 li fou retirada la condició de representant en aquesta cambra, tot i que fou reelegit el 1999, i des del juliol del 2004 tornà a ocupar l’…

Com a continuador del seu pare, dirigí durant molts anys l’anomenat Collegi Peninsular de Sant Antoni, per al qual escriví diversos llibres per a l’ensenyament, i on s’educaren molts escolars que de grans destacaren en les ciències, en les lletres i en la política Fou president del Gremi de professors particulars Fou contrari a l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i s’oposà fermament als projectes del president del Consell de Ministres José Canalejas ley del Candado Féu activíssima campanya en contra de l’agregació de Sarrià a Barcelona Tradicionalista per herència i per convicció,…

Graduat en dret el 1987 i doctorat el 1990 a la Universitat de la seva ciutat, on del 1990 al 1999 fou professor Aquests anys entrà en contacte amb Vladimir Putin , aleshores alt funcionari a l’ajuntament de la ciutat, del qual esdevingué un estret collaborador Després d’exercir com a assessor de relacions exteriors de l’alcalde de Sant Petersburg Anatoli Sobčak 1990-95, collaborà també amb Putin al Servei Federal de Seguretat organisme successor del KGB soviètic quan aquest en fou nomenat cap el 1998 L’any 2000 fou director de campanya en les eleccions que portaren Putin a la presidència de…

Fou fundat el 1955, resultat de la fusió del Partit Liberal i el Partit Democràtic, per tal d’oposar-se al Partit Socialista, que gaudia aquests anys d’una gran popularitat Des de l’any de la fundació fins al 1993 fou ininterrompudament el partit governant i mantingué la majoria al parlament Rebé un fort suport dels EUA, que temia el decantament del Japó vers l’URSS Al final dels anys setanta, començaren a fer-se públics els escàndols derivats de l’estructura clientelar del partit i els vincles amb el món dels negocis El 1993 fou derrotat per primer cop en les eleccions, però el collapse del…

Cursà només estudis primaris i començà a treballar de molt jove en oficis diversos El 1959 s’afilià a l’ African National Congress ANC, el 1963 ingressà al Partit Comunista que forma part de l’ANC i del 1963 al 1973 estigué empresonat Actiu lluitador contra l’ apartheid , des del 1975 visqué exiliat successivament a Eswatini, Moçambic i Zàmbia El 1977 esdevingué membre del consell executiu de l’ANC i fins el 1984 en fou delegat a Moçambic El 1990, en ser legalitzat l’ANC retornà a Sud-àfrica i n’assumí el lideratge a KwaZulu-Natal on, emparat en la seva condició de zulú, intentà contrarestar…

Llicenciada en dret per la Universitat de La Plata 1979, on conegué Néstor Kirchner , amb qui es casà, inicià la militància política a les files del peronisme Elegida membre de la Cambra dels Diputats de Santa Cruz 1989 i 1993, el 1995 formà part del Senat nacional representant Santa Cruz, càrrec per al qual fou reelegida l’any 2001 Membre de la Cambra dels Diputats des del 1997, el 2005 esdevingué senadora de la província de Buenos Aires com a representant del Frente para la Victoria, una escissió del Partido Justicialista que es convertí en l’organització hegemònica del peronisme Quan…

Després de llicenciar-se en dret 1975, ingressà al KGB i fou destinat a l’antiga RDA 1984-90 Tinent d’alcalde de Leningrad amb Anatolij Sobčak 1994-96, amb qui collaborà des del 1991, fou cap de la secció d’aquesta ciutat del partit La Nostra Casa és Rússia, de Boris Jelcin 1995-97, el qual el nomenà, el 1998, director del Servei Federal de Seguretat organisme successor del KGB i, a l’agost del 1999, primer ministre Des d’aquest càrrec, obtingué una gran popularitat per la seva ofensiva a Txetxènia , tot i ser molt criticada internacionalment Al desembre Jelcin el designà com a successor a la…