Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Juanjo Puigcorbé

Juanjo Puigcorbé
Cinematografia
Teatre
Política
Actor.
Vida Estudià física i filosofia i lletres, carreres que abandonà per tal de participar en la fundació del Grec o l’autogestió del Saló Diana, plataforma de teatre i espectacles alternatius Després estudià interpretació a l’Institut del Teatre Debutà com a professional a vinti-i-un anys a la companyia de Lluís Pasqual Càntir amunt , 1976 Entre les nombroses obres en les quals ha intervingut cal destacar Titus Andronicus 1979-80, F Puigserver Peer Gynt 1982, d’Ibsen La tempestat 1984, de W Shakespeare La tempestat 1985, N Espert Per un sí o per un no 1987, de Nathalie Sarraute, amb la…
,
Volodymyr Zelens’kyj
Política
Empresari, actor i polític ucraïnès.
Es graduà en dret per la Universitat Nacional de Kíiv, però no exercí la carrera judicial Emprengué una carrera com a productor i actor televisiu, consolidada sobretot a partir de la fundació de la productora Studio Kvartal-95 2003, de la qual és propietari, i que ha creat alguns dels programes televisius de més audiència a Ucraïna L’any 2016 inicià la sèrie de sàtira política Servidor del poble , protagonitzada per ell, en què criticava la classe política, especialment les pràctiques corruptes, i amb la qual aconseguí una gran popularitat Candidat a les eleccions presidencials,…
Manuel Marinello i Samuntà
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Teatre
Política
Escriptor.
Fill de Josep Marinello i Bosch i germà de l'actor i director teatral Baldomer Marinello Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Utilitzà el pseudònim A Llimoner Fou redactor en cap del diari Las Noticias , director de La Tribuna i fundador d’ El Día Gráfico , que també dirigí Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com La Campana de Gràcia de la qual fou cofundador, L’Atlàntida , El Rector de Vallfogona , La Llumanera , Foc Nou , Fulles d’Art , Lectura Popular i En Patufet , i fou director de Germanor 1902 i de la collecció “Selecta Catalana de…
,
Hossain Muḥammad Ershad
Història
Militar
Política
Militar i polític de Bangladesh.
El 1948, amb la independència i la partició de l’Índia, emigrà amb els seus pares a l’aleshores Pakistan Oriental actual Bangladesh Graduat per la Universitat de Dacca 1950, l’any 1969 fou nomenat comandant del regiment de Bengala Oriental Tanmateix, li fou impedit d’intervenir en la guerra d’independència de Bangladesh 1971, on el 1973 fou transferit i a l’exèrcit del qual s’incorporà L’any 1978 assumí el càrrec de cap de les forces armades Tot i l’agitació política i la violència que, entre altres conseqüències, comportà l’assassinat del general Ziaur Rahman el 1981 president des del 1977…
Ronald Wilson Reagan

Ronald Wilson Reagan
Política
Polític nord-americà.
Graduat en estudis artístics a la Universitat d’Eureka Illinois, més tard féu de locutor radiofònic d’esports El 1937 debutà com a actor de cinema entre les seves pellícules sobresurten Dark Victory 1939, King's Row 1942, The Hasty Heart 1950 i el seu darrer film, The Killers 1964 El 1938 s’afilià al sindicat d’actors i n'esdevingué president 1947-52 i 1959-60 Inicialment del partit demòcrata, el 1962 es féu del partit republicà Sostingué la candidatura del conservador BGoldwater a la presidència del país 1964 Governador de Califòrnia 1966-74, el 1976 intentà debades d’ésser el…
Costa d’Ivori: polèmica reelecció d’Ouattara
Política
Estat
Alassane Ouattara durant el missatge a la nació del 9 de novembre de 2020, després de la confirmació dels resultats definitius de les eleccions presidencials del 31 d’octubre © Présidence de la République de Côte d’Ivoire En unes eleccions marcades per les protestes i el boicot de les principals forces opositores, Alassane Ouattara va ser reelegit per un tercer mandat presidencial En la consulta, celebrada el 31 d’octubre de 2020, Ouattara va obtenir el 94,2% dels vots, segons la Comissió Electoral Independent Un candidat de segona fila, dissident del Partit Democràtic de Costa d’Ivori PDCI,…
Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
Cartell editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Cinematografia
Política
Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política, creat per decret de 5 d’octubre de 1936, el primer d’aquest tipus en un país de l’Europa occidental.
Evolució L’aixafament de la revolta a Catalunya donà un poder extraordinari a la formació anarcosindicalista, i la Generalitat –completament desbordada pels fets en un primer moment– inicià una hàbil política de recuperació de la seva autoritat, ara en mans dels moviments espontanis de la gent del carrer Al Govern provisional del Comitè Central de Milícies, en el si del qual tenien representació els partits i sindicats, el jove militant d’ERC Jaume Miravitlles s’encarregà de la propaganda Més tard proposà al president Lluís Companys la creació d’un organisme que aglutinés l’activitat…
,
Josep Maria Poblet i Guarro

Josep Maria Poblet i Guarro
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Escriptor, polític i empresari.
Vida i obra Autor de formació autodidàctica, de ben jove participà en el moviment social, cultural i polític catalanista Visqué al Parallel barceloní, on contactà amb el món cultural del teatre En retornar a Montblanc, fundà la Joventut Nacionalista i actuà com a delegat de Nostra Parla L’any 1931 presidí el Centre Republicà Autonomista de Montblanc, que s’adherí a Esquerra Republicana Dedicat a l’activitat política, milità a ERC Durant la guerra civil fou secretari particular del montblanquí Josep Andreu i Abelló, president de l’audiència territorial de Barcelona i del tribunal de cassació…
, , ,
independentisme
Política
Moviment que cerca la independència d’un poble, un país, una nació, etc.
Als Països Catalans, des de la dècada dels seixanta reivindicaren aquesta adscripció, rebutjant la tradicional de separatisme diversos grups nacionalistes radicals minoritaris que els darrers anys del franquisme i durant la transició espanyola que assoliren un major protagonisme Entre aquests grups hom pot esmentar el Front Nacional de Catalunya , el Partit Socialista d'Alliberament Nacional , Independentistes dels Països Catalans , Nacionalistes d'Esquerra , Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional El 1979 sorgí també Terra Lliure , l’únic dels grups independentistes en emprar el terrorisme…
Projecció exterior de la cultura catalana 2016
Folklore
Literatura catalana
Esport
Política
Cinematografia
Art
Música
Gastronomia
Arquitectura
Aquest 2016 el fet casteller va convertir-se en un fenomen plenament viral a la xarxa social Facebook, quan Red Bull TV va publicar a l’octubre un vídeo resum del Concurs de Castells de Tarragona que va aconseguir 80 milions de visualitzacions, més d’un milió de comparticions, més de 410000 likes i més de 36000 comentaris Dies més tard, The Guardian també va augmentar la viralitat dels castells amb un vídeo propi, que va arribar a tenir més d’un milió i mig de visualitzacions, 20000 comparticions, 18000 likes i més de 900 comentaris, el qual, a més, va generar una certa polèmica política, ja…