Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Roh Moo-hyun
Política
Polític sud-coreà.
De família molt humil, els anys 1968-71 serví a l’exèrcit i el 1975 es llicencià en dret El 1977 fou nomenat jutge Destacat lluitador pels drets humans especialment en la defensa dels acusats de ser adeptes del comunisme i opositor de Chun Doo-hwan , el 1988 s’alià amb Kim Young-sam i fou elegit diputat, però el 1990 trencà amb aquest arran de l’aliança de Kim amb l’oficialista Partit de la Llibertat i la Justícia, que posteriorment donà la presidència a Roh Tae-woo Tot i que el 1992, continuà la lluita en favor dels drets humans i la democratització de la República de Corea Recolzat per Kim…
Omar Bongo
Política
Polític gabonès.
De nom Albert-Bernard Bongo, després de cursar estudis secundaris es decantà per la carrera militar en l’exèrcit colonial francès, en el qual ascendí fins al grau de capità Amb la independència 1960 abandonà l’exèrcit i inicià una carrera política a l’ombra del president Léon M'Ba, del qual fou un fidel collaborador Confinat alguns dies en l’intent de cop d’estat del 1964, des de l’any següent fou successivament representant presidencial, adjunt a la defensa i, des del 1966, vicepresident Confirmat en el càrrec el 1967, la mort de M'Ba aquest any el situà a la presidència del país El 1973 es…
Hun Sen
Política
Polític i militar cambodjà.
A divuit anys s’uní als khmers roigs i prengué part en l’enderrocament de Lon Nol 1975, però el 1977 organitzà les hostilitats contra aquesta organització des del Vietnam hi cofundà el Front Unit per a la Salvació de Kampuchéa, que enderrocà el règim de Pol Pot el 1979 Ocupà diversos càrrecs en el govern fins el 1985, que n’esdevingué primer ministre El 1993 signà els acords de pau de París Del 1993 al 1997, al capdavant del Partit Popular de Cambodja, compartí el càrrec amb el príncep Ranariddh del Partit FUNCINPEC, coalició de l’oposició anterior als acords de pau El 1997 expulsà Ranariddh…
Lynden Pindling
Política
Polític de les Bahames.
Fill d’un policia, es llicencià en dret a Londres 1952 De retorn a Nassau, hi exercí d’advocat i ingressà al Partit Liberal Progressista 1953, al capdavant del qual fou elegit successivament primer ministre els anys 1967, 1968, 1972, 1977, 1982 i 1987, i que presidí en 1963-97 Després de la independència 1973, Pindling fou l’artífex de les Bahames actuals, caracteritzades per una classe mitjana relativament àmplia i una economia basada en el turisme i en el sector bancari Els anys vuitanta fou investigat per un afer de narcotràfic, si bé les acusacions restaren sense provar Rebé…
postveritat
Política
Tipus d’afirmació sobre qualsevol aspecte de la realitat en què és més important l’adequació a les predisposicions (tant si són de tipus emocional com ideacional) de l’emissor o del receptor, o bé d’ambdós, que no pas la conformitat amb fets comprovats empíricament.
Des d’un punt de vista terminològic, a diferència d’alguns compostos que contenen el prefix post , indicatius de “consecutivament a” postguerra , postvenda , postoperatori , en aquest cas indica la poca rellevància del substantiu que el segueix veritat El terme aparegué per primer cop els anys noranta en algunes obres literàries, però assolí una gran popularitat durant la campanya electoral del candidat a la presidència dels Estats Units Donald Trump , marcada per l’abundància de desqualificacions, acusacions i afirmacions rotundes sense base factual, o bé molt poca, però d’un…
Rafael Guerra del Río
Història
Política
Polític.
Arribà a Barcelona el 1904, després d’haver militat en el partit republicà federal i d’haver dirigit a Las Palmas “El Galeoto” Estudià dret, s’uní al lerrouxisme antisolidari i aviat fou un dels caps de les Joventuts Republicanes Radicals " los Jóvenes Bárbaros " i redactor de “La Rebeldía” Tingué una actuació destacada en la preparació de la Setmana Tràgica 1909, però aconseguí d’alliberar-se d’acusacions importants i fou un dels advocats defensors dels radicals implicats en els processaments per aquells fets Resultà elegit diputat provincial de Barcelona 1910-15, fundà i dirigí…
Paul Wolfowitz
© World Bank / Simone D. McCourtie
Política
Polític nord-americà.
Es graduà a la Universitat de Cornell en matemàtiques 1965 i es doctorà a la de Chicago en ciències polítiques 1972 En 1973-77 treballà a l’Agència per al Control d’Armament i Desarmament Ja en l’administració republicana, fou cap del departament d’estat per a la planificació 1981-82, secretari adjunt per a l’Àsia Oriental i el Pacífic 1983-86, ambaixador a Indonèsia 1986-89 i subsecretari de defensa 1989-93, des d’on fou un dels artífexs de l’atac al règim de Saddam Ḥusayn 1991 Al març del 2001 George WBush el nomenà secretari de defensa adjunt, i planificà l’enderrocament de SḤusayn 2003 i…
Álvaro Colom Caballeros
Política
Polític guatemalenc.
Graduat en enginyeria, desenvolupà la seva carrera a l’administració, i del 1991 al 1997 fou viceministre d’economia i el primer director general del Fons Nacional per a la Pau Poc després de concórrer sense èxit a les eleccions presidencials 1999, fundà la Unión Nacional de la Esperanza, i concorregué novament a les presidencials del 2003, en les quals fou novament derrotat per Óscar Berger En els comicis del 2007, obtingué la victòria sobre el general retirat Otto Pérez Molina El seu programa, de centreesquerra, se centra a treure de la marginació la població maia, la lluita contra les…
Recep Tayyip Erdoğan
© Bertil Videt
Política
Polític turc.
La seva família emigrà el 1967 a Istanbul, on obtingué una diplomatura en empresarials Fou futbolista semiprofessional i treballà també com a funcionari de transports Els anys setanta entrà en contacte amb el moviment islamista i s’afilià al Partit Islàmic de Salvació de Necmettin Erbakan, abolit pel govern militar 1980-83 i posteriorment refundat amb el nom de Partit del Benestar Refah Partisi Elegit alcalde d’Istanbul 1994, el 1996 el govern imposà la dissolució del Partit del Benestar, que fou refundat amb el nom de Partit de la Virtut, al seu torn dissolt el 1999 Condemnat a quatre mesos…
Antonio Tajani
Política
Polític italià.
Titulat en dret per la Universitat La Sapienza, en 1974-75 fou oficial de la força aèria Dedicat professionalment al periodisme, en 1983-87 fou enviat especial al Líban, l’URSS i Somàlia pel diari Il Giornale , la seu del qual dirigí a Roma 1987-93 El 1994, amb Silvio Berlusconi , fou cofundador de Forza Italia , partit del qual fou coordinador al Laci en 1994-2005 Portaveu del primer govern Berlusconi 1994-95, des del 1994 ha estat reelegit diputat al Parlament Europeu dins del Partit Popular Europeu , del qual fou nomenat vicepresident el 2002 Ha format part de la Comissió Europea com a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina