Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Yosuke Matsuoka
Història
Política
Polític japonès.
Representava el Japó a la Societat de Nacions quan es produí la invasió de Manxúria 1931 Ministre d’afers estrangers, negocià el pacte tripartit amb Alemanya i Itàlia 1940 i el de no-agressió amb l’URSS 1941 Empresonat pels nord-americans com a criminal de guerra, morí abans del judici
Joachim von Ribbentrop
Història
Política
Polític alemany.
Fill d’un oficial de l’exèrcit, durant la Primera Guerra Mundial serví com a hússar en el front de l’Est i després fou assignat a la missió militar alemanya a Turquia Havent tornat a Alemanya després de la guerra, s’uní a Hitler 1932 i s’afilià al partit nacionalsocialista i esdevingué el conseller del Führer en afers estrangers a la pujada al poder dels nazis 1933 El 1935 negocià l’acord britanicoalemany, que autoritzà el rearmament naval alemany, i el 1936, amb el Japó, el Pacte Antikomintern, dirigit contra l’URSS Convertit en el diplomàtic alemany més prestigiós, fou ministre d’afers…
panamericanisme
Política
Moviment polític, econòmic i cultural que aspira a la unió dels pobles d’Amèrica.
Els seus orígens són atribuïts a Simón Bolívar, que el 1826 convocà a Panamà els representants de les joves repúbliques americanes per intentar d’establir la unió de les confederacions El 1889, per iniciativa del secretari d’estat nord-americà James Blayne, fou convocada a Washington una conferència interamericana amb l’objectiu d’afavorir els intercanvis comercials entre els EUA i l’Amèrica Llatina i creà, alhora, l’Oficina de les Repúbliques Americanes El 1901 es reuní a Mèxic i així, cada quatre anys, en una ciutat diferent El 1910 hom creà la Unió Panamericana amb seu a Washington i…
Jean-Marie Le Pen

Jean-Marie Le Pen
© Parlament Europeu
Política
Polític bretó.
S’allistà com a paracaigudista voluntari a la legió estrangera i fou enviat a la guerra d’Indoxina, el 1954 Diputat independent 1958-62, a Algèria fou oficial de l’espionatge francès El 1972 fundà el partit d’ ultradreta Front National , al capdavant del qual, a partir de la dècada següent, començà una cursa ascendent Amb un discurs antieuropeista i en contra de la immigració, fou elegit successivament diputat al Parlament Europeu des del 1984 El 1998 li fou retirada la condició de representant en aquesta cambra, tot i que fou reelegit el 1999, i des del juliol del 2004 tornà a ocupar l’…
Willy Brandt

Willy Brandt
© Parlament Europeu
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista alemany.
El seu nom de naixença era Karl-Herbert Frahm Milità en la joventut socialista i, en ésser nomenat Hitler canceller 1933, fou perseguit i desposseït de la nacionalitat alemanya S'exilià a Noruega, on es naturalitzà amb el nom de Willy Brandt Collaborà en l’organització de les brigades internacionals que intervingueren a la península Ibèrica en la guerra civil de 1936-39 i estigué a Catalunya el 1937 Durant la Segona Guerra Mundial es refugià a Suècia Caigut el nazisme 1945, tornà a Alemanya i s’afilià al partit socialdemòcrata SPD El 1949 fou elegit delegat de Berlín al Bundestag, i el 1957,…
dissuasió
Política
Estratègia política internacional fonamentada en la construcció i acumulació d’armament per tal de descoratjar els adversaris en potència de prendre la iniciativa d’una agressió armada.
En aquesta estratègia s’ha basat l’equilibri mundial a partir de la Segona Guerra Mundial
Adolf Hitler
Adolf Hitler
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític alemany.
Fill d’un duaner austríac, residí, successivament, a Linz, a Viena —on s’impregnà de l’antisemitisme i del nacionalisme pangermànic de la petita burgesia— i a Munic, i el 1914 s’incorporà com a voluntari a l’exèrcit bavarès El 1919 s’adherí al Partit Obrer Alemany, grup d’extrema dreta creat aquell mateix any aviat n’esdevingué membre de la junta directiva i redactor del seu setmanari, el Völkischer Beobachter , i el 1921 assolí la direcció del partit, el qual prengué el nom de Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei NSDAP, vulgarment conegut com a partit nazi El 1923, influït per l’…
Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord
Política
Militar
Organisme creat pel tractat militar de defensa el 4 d’abril de 1949 per tal d’oposar-se al bloc militar encapçalat per la Unió Soviètica.
Objectius i membres Fou creada amb l’objectiu de contrarestar l’expansionisme de la Unió Soviètica arran de la partició d’Europa en zones d’influència, que comportà el sorgiment d’estats satèllit d’aquesta superpotència a l’Europa central i oriental En el seu origen, doncs, constitueix una organització de caràcter defensiu collectiu La seu és a Brusselles i les llengües de treball són el francès i l’anglès A partir dels dotze membres fundadors, l’organització ha passat a trenta-un membres fins el 2023 i ha anat augmentant el seu radi d’acció, alhora que els seus objectius s’han anat…
Al-Qā‘ida
Política
Organització terrorista fonamentalista islàmica sunnita.
Fou creada el 1988 per Ossama bin Laden , que en fou el líder, a partir de la unió de combatents àrabs en la guerrilla antisoviètica a l’Afganistan El seu objectiu és expulsar els occidentals dels territoris musulmans per establir-hi un califat panislàmic En la seva lluita, Israel i els EUA són identificats com els principals enemics Al-Qā‘ida crida els musulmans a destruir aquests països per tots els mitjans en una guerra santa gihad El 1991 l’organització es traslladà al Sudan, on es consolidà i des d’on planificà atemptats com el del World Trade Center de Nova York El 1996 retornà a l’…
anticlericalisme
El convent dels Escolapis, de Barcelona, cremat durant la Setmana Tràgica (juliol de 1909)
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Política
Designació de doctrines, moviments i idees que tenen la crítica de les persones i les institucions eclesiàstiques com a motiu.
En general, hi predomina l’hostilitat a la clerecia en general o a una part d’aquesta L’anticlericalisme als països llatins es manifestà amb peculiaritats pròpies en cada un d’ells A l’edat mitjana hom pot considerar com a manifestacions d’anticlericalisme la manera com són expressades les acusacions contra la corrupció de costums del clericat, per exemple, en els fabliaux francesos, en les sàtires de Boccaccio, en el Libro del buen amor de l’arxiprest d’Hita, i, a Catalunya, en la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda Però l’anticlericalisme, tal com és entès avui, es manifestà sobretot a partir…