Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Santiago Mariño
Història
Militar
Política
Militar i polític veneçolà.
Prengué part en la guerra d’emancipació de Veneçuela i, amb alternatives, en les successives campanyes contra la dominació colonial, en les quals fou promogut a general fou cap d’estat major de Bolívar en la decisiva batalla de Carabobo 1821 Secundà Páez en la seva actitud independentista de Veneçuela enfront de la Gran Colòmbia L’any 1834 fou candidat a la presidència de la república, però Páez imposà Vargas Pocs mesos després ocupà per la força la presidència, però Páez el féu dimitir 1835
Hugo Banzer Suárez
Militar
Política
Militar i polític bolivià.
General, fou ministre d’educació 1964-66 i director del Colegio Militar 1969-71 El 1971 es proclamà president de la república mitjançant un cop d’estat El seu règim, ultradretà, caigué arran d’un alçament militar 1978 Des del 1980 fou líder de l’Alianza Democrática Nacionalista i es presentà sense èxit a les successives eleccions fins el 1985 En les del 1989 donà suport, sense èxit, a Jaime Paz Zamora, líder del Movimiento de Izquierda Revolucionaria MIR Guanyà les eleccions presidencials del 1997 i formà un govern de coalició centrat en el seu partit Acción Democrática Nacionalista Feu de l’…
George Washington

George Washington
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític nord-americà.
Ric propietari rural, dirigí les milícies virginianes en la guerra francobritànica 1756-63 Delegat de Virgínia als congressos de Filadèlfia, fou un partidari decidit de la independència de les colònies nord-americanes, i fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit independentista 1775, que hagué d’organitzar, amb grans dificultats, vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles Després de sis anys de guerra, amb alternatives variables, aconseguí la capitulació de les tropes britàniques a Yorktown 1781, fet que decidí la…
Ciutadans pel Canvi
Política
Moviment polític creat el 1998 per Pasqual Maragall i Mira
que agrupà sectors de l’esquerra catalanista federalista no enquadrats en partits polítics.
En el moment de la seva creació hi tingué un pes determinant la necessitat d’obtenir suports per a l’assoliment de la Generalitat de Catalunya , que des del 1980 estava en mans de la coalició Convergència i Unió Pasqual Maragall aconseguí que la formació es presentés en coalició amb el Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999, i n'obtingué 16 diputats A l’octubre del 2000 creà un govern alternatiu al de la Generalitat, encapçalat pel mateix PMaragall, amb l’objectiu de dur a terme una política d’oposició més contundent, mitjançant…
Lluís Maria Xirinacs i Damians

Lluís Maria Xirinacs i Damians
©
Història
Cristianisme
Política
Sacerdot i polític.
Escolapi, fou ordenat sacerdot el 1955 Manifestà aviat el seu desacord amb la jerarquia eclesiàstica i amb la pràctica religiosa tradicional, i assumí gradualment un compromís polític antifranquista, que el portà a la presó 1972 i 1974-75 Dugué a terme diverses accions pacífiques de protesta en demanda d’amnistia i pel restabliment de les llibertats Obtingueren un gran ressò popular les plantades davant la Presó Model de Barcelona exigint l’alliberament dels presos polítics, les tres vagues de fam 1970-71, 1972 i 1973-74 i l’organització, amb altres, de la Marxa de la Llibertat 1976 Fou…
,
Política. Països Catalans 2019
Política
Catalunya Els dotze dirigents independentistes durant el judici al Tribunal Suprem © RTVE L’impacte, fortíssim, del judici del Tribunal Suprem contra els dotze dirigents independentistes va condicionar completament la política catalana durant l’any 2019, amb constants mobilitzacions socials a Catalunya i un notable ressò internacional Les sessions de la vista oral van començar el 12 de febrer i, al banc dels acusats, s’hi van asseure nou exconsellers del Govern de la Generalitat, l’expresidenta del Parlament de Catalunya i els màxims dirigents de l’ANC i Òmnium Cultural durant els fets de la…
Política 2009
Política
Política internacional Arrenca l’era Obama El 24 de gener Barack Obama va ser investit 44è president dels Estats Units –el primer afroamericà– en una cerimònia multitudinària al Capitoli de Washington que va cloure l’era Bush, que s’havia acomiadat a l’Iraq ocupat rebent un cop de sabata llençat pel periodista iraquià Muntazer al-Zaidi Obama va encetar de seguida el mandat amb un ambiciós conjunt de mesures, amb ajudes anticrisi de 800000 milions de dòlars, l’anunci del tancament de Guantánamo i la retirada progressiva, abans del 31 d’agost de 2010, dels 140000 soldats mobilitzats a l’Iraq,…
socialisme
socialisme Congrés del Partido Socialista Obrero Español, a Madrid (1976)
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme, col·lectivització).
Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…
anarquisme
Atemptat contra el rei d’Espanya Alfons XIII i la seva esposa a Madrid, el 1906, il·lustració contemporània de la revista L’illustration Française
© Fototeca.cat
Història
Política
Doctrina politicosocial que preconitza la llibertat total de la persona humana i la desaparició de l’estat i de la propietat privada, que són considerats opressors i explotadors del poble.
Bé que Plató, Campanella, Thomas More, Mably i altres autors han estat considerats precursors de l’anarquisme, és William Godwin 1756-1836 el primer dels pensadors que hom pot considerar pròpiament anarquista, car rebutjà l’estat i la propietat privada, i propugnà una societat, a la qual calia arribar sense violències, on els béns serien repartits igualitàriament entre tots els homes Pierre Joseph Proudhon 1809-64 i Mikhail Aleksandrovič Bakunin 1814-76 són els dos teòrics de l’anarquisme més importants del segle XIX El primer d’ells fou traduït al castellà per…
Unió Europea

Bandera de la Unió Europea
© Unió Europea
Política
Organització supraestatal que cerca la integració del continent europeu en els àmbits econòmic, polític i jurídic.
Bé que el nom Unió Europea com a denominació oficial de l’organització no començà a vigir fins al novembre del 1993, l’estructura, el procés i els objectius que comprèn, encara en curs de desenvolupament, s’iniciaren ja després de la Segona Guerra Mundial, a partir d’un nucli d’estats europeus que s’associaren en diverses organitzacions sectorials de tipus econòmic, progressivament consolidades i ampliades amb la incorporació d’altres estats europeus Al mateix temps, l’organització ha creat les seves pròpies institucions, les quals han obert el camí per a la consolidació d’un futur poder…