Resultats de la cerca

Estudià a l’acadèmia militar de Hue El 1948 desertà del Viet-Minh i passà a l’exèrcit nacional Membre de l’estat major 1964, fou cap de la junta militar creada el 1965 i, el mateix any, president de la república de Vietnam del Sud Contrari a la signatura de la treva de París 1971, el 1972, en una situació de descontentament popular i caos en l’economia, assumí plens poders El 1973 acceptà l’altoelfoc imposat pels EUA, però en negar-se a negociar amb els comunistes, patí una darrera…

Membre del partit Ba’t, participà en la fracassada conspiració contra Kassem 1959 i hagué de refugiar-se a Síria i, posteriorment, a Egipte Després del derrocament de Kassem tornà a l’Iraq 1963, però fou arrestat el 1963 pel fet de conspirar contra Aref i condemnat a dos anys de presó 1964-66 Esdevingué una figura influent al seu país després del cop d’estat del 1968, quan el Ba’ṯ assumí el control de l’Iraq Nomenat 1969 vicepresident del Consell de Comandament de la Revolució CCR, arran de la dimissió del president Bakr ocupà 1979 els càrrecs de secretari general del partit, president del…

Entre el 1958 i el 1961 creà una empresa promotora de balls populars i el 1967 començà a fer negocis immobiliaris i relacionats amb la indústria càrnia Entrà en política als 39 anys amb el Fianna Fáil  i aviat fou escollit regidor Aconseguí un escó al Dáil Parlament el 1977 Del 1979 al 1981 fou ministre de correus i transports del 1982 al 1983 ministre d’indústria i energia Entre el 1988 i el 1992 ocupà el ministeri d’indústria i comerç, fins que fou nomenat primer ministre de la República d’Irlanda al febrer del 1992, en substitució de Charles Haughey Dimití el càrrec al novembre del 1994…

Defensà ardidament els drets humans en l’antiga URSS, la conservació del medi ambient, una major llibertat religiosa i l’abolició de la tortura A la dècada dels 70 fou confundador del grup d’observadors dels acords de Helsinki 1977 Arrestat el 1977 i alliberat dos anys després, en les eleccions d’octubre i novembre del 1990 —en les quals vencé la Taula Rodona de la Geòrgia Lliure, coalició independentista i antisoviètica— Gamsaḫurdia fou elegit president del parlament El 23 de març de 1991 signà amb Jelcin, president del parlament de Rússia, un acord per a la…

El nom significa, en hebreu, ‘La llar Israel’ De caràcter sionista  radical, secular i partidari de l’economia de mercat, n’és el líder i fundador Avigdor Lieberman, antic membre del Likud Concentra els seus votants entre els immigrants recents de l’antiga URSS, i defensa una postura de força en les negociacions amb els palestins, tot rebutjant el principi de ‘pau per territoris’ en favor del de ‘territoris per territoris’ incloent-hi parts dels territoris ocupats Exigeix, així mateix, un fort control sobre la població àrab israeliana En 2001-08 formà…

Té com a objectiu la creació d’un estat islàmic, i els seus líders principals són Abbasi Madani, Alí Belhadj i Rabah Kebir D’implantació sòlida, en les eleccions municipals del 1990 obtingué una clara victòria, que repetí en la primera volta de les eleccions generals del juny del 1991 Després de cancellar la segona volta de les eleccions, el govern algerià illegalitzà el FIS març del 1992 i empresonà Madani i Belhadj L’organització inicià aleshores una campanya contra el govern que conduí a una guerra civil no declarada El 1994, el…

Activista des del 1969, el 1972 fou empresonat, acusat de pertànyer a l’ IRA Alliberat el 1977, el 1983 fou elegit president del Sinn Féin Diputat al parlament britànic pel districte de Belfast Oest 1984-92 i 1997-2010 que, d'acord amb la política del partit, mai no va arribar a ocupar, esdevingué el principal interlocutor entre el nacionalisme radical republicà i el govern britànic Conjuntament amb Martin McGuinness  fou el principal artífex del decantament del Sinn Féin per la via política en…

Pertanyent a una influent família dels mitjans de comunicació, fou cadet a l’Escola Naval de Cartagena Cursà estudis d’economia i administració d’empreses a la Universitat de Kansas, d’economia i administració pública a la London School of Economics, d’economia i periodisme a Harvard i de dret i diplomàcia a la Universitat de Tufts Del 1972 al 1981 fou representant de la Federación Nacional de Cafeteros de Colombia a l’Organització Internacional del Cafè OIC El 1981 s’incorporà al diari familiar El Tiempo  el 1983 com a president del comitè editorial Publicà nombrosos articles i el 1985…

Estudià magisteri i exercí de professor en una ikastola i en un centre públic Afiliat al Partit Nacionalista Basc PNB el 1977, fou dirigent de les Joventuts d’aquest partit En 1984-87 i des del 1996 ha estat membre de l’executiva Buru Batzar del PNB de Biscaia, el qual presideix des de l’any 2000 El desembre del 2007 fou elegit president del PNB en substitució de Josu Jon Imaz San Miguel Ha estat diputat al Parlament basc del 1984 al 1987 i del 1994 al 2005 Després de les eleccions al Parlament basc, fou elegit lehendakari  el desembre del…

El nou president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, durant la seva investidura a la Rada © The Presidential Office of Ukraine Sens dubte, el fet més rellevant de l’espai exsoviètic durant el 2019 van ser les eleccions presidencials a Ucraïna, entre el 31 de març i el 21 d’abril El mediàtic Volodímir Zelenski, estrella de televisió que l’any anterior havia registrat un partit polític amb el mateix nom que el seu programa  Sluha Narodu ‘Servidor del Poble’, va guanyar els comicis contra el president en exercici, Petró Poroixenko, per un 73% dels vots a la segona volta El president electe va voler…