Resultats de la cerca

Enginyer elèctric, actuà com a supervisor en la construcció de preses hidroelèctriques a Turquia i fou empleat del Banc Mundial a Washington 1971-73 El 1983, després del retorn del pluralisme a Turquia, fundà el Partit de la Mare Pàtria, conservador, amb el qual s’imposà en les eleccions generals celebrades aquell any i accedí al càrrec de primer ministre El 1987, després d’una reforma constitucional, Özal fou reelegit El 1989 fou elegit president de la república, el primer civil que ocupava aquest càrrec a Turquia després de Bayar Özal impulsà les reformes econòmiques de mercat i l’…

Enginyer i professor universitari, entrà en la vida pública el 1971, quan fundà el Partit de l’Ordre Nacional, illegalitzat el 1971 Després d’un exili a Suïssa, creà el Partit Islàmic de Salvació Nacional i formà part del govern de coalició de Süleyman Demirel el 1979, deposat pel cop militar del 1980 L’any 1982 fundà el Partit del BenestarRefah, de tendència islamista, amb el qual aconseguí guanyar les eleccions del 1996, i es convertí en cap d’un govern de coalició amb el Partit de la Justa Via de Tansu Çiller Al juny del 1997 dimití com a primer ministre, en compliment del pacte de govern…

És autor de nombroses novelles, entre les quals Nur Baba 1922, Gomorre 1928 i Yaban ‘L’estranger’, 1932 i assaigs Atatürk , 1936 Considerat l’introductor dels corrents occidentals en la literatura turca contemporània, s’adherí al moviment modernitzador de Mustafà Kemal i detingué càrrecs oficials La seva obra tracta sobretot de temes socials i de les tensions entre tradició i modernitat

Fundador del banc İs 1924, el 1932 fou ministre d’economia i en 1937-39 primer ministre Fundador 1945 del partit democràtic, fou elegit president de la república el 1950 i reelegit el 1954 i el 1957 Fou enderrocat per un cop d’estat militar 1960 i condemnat a mort per alta traïció 1961, pena que li fou commutada per la de cadena perpètua el 1964 fou posat en llibertat i, el 1966, amnistiat

Participà 1908 en la revolució dels Joves Turcs , i a les acaballes de la Primera Guerra Mundial s’uní a les forces d’Atatürk El succeí com a president de la República 1938-50 Passà a l’oposició, fins que ocupà de nou la presidència del consell de ministres 1961-65 L’any 1972 fou succeït a la presidència del partit republicà del poble Cumhuriyet Halk Partisi per Bülent Ecevit

Estudià a Londres i a Harvard EUA Afiliat al partit republicà popular —de centreesquerra—, en fou secretari general 1966-71 i president 1972-80 Primer ministre 1974, 1977 i 1978-79, l’any 1974 ordenà la invasió de Xipre En 1980-82 fou sovint empresonat i sancionat pel règim militar que el 1980 prengué el poder El 1989 esdevingué secretari general del Partit Democràtic de l’Esquerra, i el 1999 primer ministre El seu precari estat de salut bloquejà sovint l’acció de govern, però es negà a dimitir el càrrec fins que l’hagué d’abandonar arran de la victòria del Partit de la Justícia i el…

Enginyer, ensenyà a la Universitat Tècnica de l’Orient Mitjà Treballà als EUA 1949-51 i 1955 i representà una important empresa de maquinària nord-americana El 1951 fou nomenat director de la xarxa hidroelèctrica de Turquia Vinculat a Menderes  i dirigent del Partit de la Justa Via, vencé en les eleccions del 1965 i fou nomenat primer ministre 1965-71, 1975-77, juliol-desembre del 1977 i 1979-80, càrrec en què procurà mantenir sempre una bona relació amb els militars i, en política exterior, una orientació prooccidental Tanmateix, no pogué frenar el clima de violència política, que agreujaren…

Membre d’una família de funcionaris d’origen albanès, ingressà a l’escola militar turca, d’on sortí el 1904 amb el grau de capità Per les seves conviccions liberals fou allunyat de Constantinoble i enviat a Damasc i més tard a Tessalònica 1907, on entrà en contacte amb els Joves Turcs Combaté a Líbia contra els italians 1912 Després de les guerres balcàniques es distingí en la defensa dels Dardanels 1915 i, ja general, a Síria i a Aràbia 1917 Després de l’armistici de Mûdros, combaté els aliats i derrotà els grecs, que havien desembarcat a Esmirna 1919 L’assemblea d’Ankara,…

El 1911 establí relacions amb els turcs i durant la Primera Guerra Mundial es posà a llur costat i lluità contra els britànics a Egipte, però cap al final hagué de fugir i es refugià a Odessa Treballà a favor del panislamisme a Ankara 1921

Estudià agronomia a Moscou El 1991 segrestà un avió rus que obligà a aterrar a Ankara amb l’objectiu de fer propaganda per la causa de la independència txetxena i posteriorment fou un dels caps militars en la primera guerra txetxena 1994-96 contra l’exèrcit rus En les eleccions presidencials del 1997 fou derrotat per Aslan Maskhàdov, el líder independentista moderat, però aquest incorporà Basàjev al govern txetxè Les discrepàncies entre ambdós dirigents aviat afloraren el moderat Maskhàdov defensava la negociació amb Rússia, mentre que Basàjev era favorable a la confrontació i la…