Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Carlo Matteucci
Biologia
Història
Política
Fisiòleg i polític italià.
Al marge de la seva actuació política com a senador i ministre, dedicà una bona part de la seva vida a la investigació científica Autor d' Assaig sobre els fenòmens elèctrics dels animals 1840, continuà i aprofundí els treballs de Galvani sobre l’electricitat en els éssers vius
Begoña Errazti Esnal
Política
Política basca.
Llicenciada en geografia i història contemporània, amb un màster en gestió empresarial, de jove anà a viure a Pamplona Allà aprofundí el seu compromís amb la defensa de la llengua basca a través de la Federació Navarresa d’ Ikastolak Militant d’Eusko Alkartasuna, el 1995 entrà en la política professional i es presentà a les eleccions navarreses Esdevingué portaveu parlamentària i s’incorporà a l’executiva nacional del partit Quatre anys després fou nomenada presidenta d’Eusko Alkartasuna, en substitució de l’ex lehendakari basc Carlos Garaikoetxea El 2003 fou reelegida com a diputada, però…
Jaume Curbet i Hereu
Política
Polític i expert en seguretat.
Cursà estudis de filosofia i de criminologia, que no acabà, i aprofundí de manera autodidàctica en el coneixement de les institucions d’ordre públic i el seu funcionament Fou un dels fundadors més joves del PSC-Reagrupament i passà posteriorment al PSC-PSOE Fou tinent d’alcalde responsable de l’àrea de seguretat durant el primer mandat de l’alcalde Joaquim Nadal 1979-83, i les seves mesures de professionalització i d’adaptació al nou règim democràtic de la policia municipal de Girona foren un exemple per a moltes corporacions locals i inspiradores del model de seguretat català, al qual…
Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall
© Fototeca.cat
Història
Política
Filosofia
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador, escriptor, filòsof i polític republicà.
Vida i obra Fill d’un obrer del tèxtil, feu els estudis de grau mitjà al seminari de Barcelona 1831-37 Estudià dret a la universitat i es relacionà amb elements romàntics a través de la Societat Filomàtica 1841, de la qual formà part El 1847 anà a viure a Madrid, on es doctorà Ingressà en el Partit Democràtic el mateix any de la seva fundació 1849 La seva intervenció destacada en la vida política començà durant la revolució del juliol del 1854 A través del full El Eco de la Revolución i, posteriorment amb La Reacción y la Revolución 1854, intentà dotar el moviment revolucionari de…
, ,
Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà
Història
Política
Polític.
Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política 1891, editada amb motiu…
Ramon d’Abadal i de Vinyals
Ramon d’Abadal i de Vinyals
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Periodisme
Medievalista, periodista i polític.
Vida i obra Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’Antoni Rubió i Lluch Entre el…
, ,
comunisme
Política
Organització social en què els béns són tinguts en comú.
Com a teoria social, en el sentit més general, ha estat la base ideològica de corrents filosòfics idealistes que proclamen la igualtat absoluta de tots els homes, com l’expressada en forma aristocràtica per Plató en La República i, més tard, per Tomàs Moro segle XV, Campanella segle XVII i Morelly i Mably segle XVIII, que ja apunten a un comunisme utòpic I també hi ha corrents socials igualitaris, com els que secundaren les revoltes camperoles a Anglaterra segle XIV i a Alemanya segle XVI, que mantingueren aspectes de tipus comunista També ha estat emprat el terme en relació amb determinades…