Resultats de la cerca
Es mostren 225 resultats
països de l’Est
Política
Terme amb el qual, durant la guerra freda, hom feia referència als estats europeus amb règims comunistes sorgits després de la Segona Guerra Mundial, la majoria dels quals sotmesos als dictats de l’URSS.
Aquests estats eren Albània, Bulgària, Hongria, Polònia, la República Democràtica Alemanya, Txecoslovàquia, Romania i Iugoslàvia Tingueren la corresponent aliança militar amb l’URSS en el Pacte de Varsòvia , amb la notable excepció de Iugoslàvia Coneguts també amb l’URSS com bloc comunista o bloc de l’est , arran de la caiguda dels règims comunistes i la dissolució de l’URSS 1991, la majoria d’aquests estats s’han anat integrant a la Unió Europea L’antiga República Democràtica Alemanya, sorgida el 1949 de la partició d’Alemanya i aliada de l’URSS, es reunificà el…
estat fràgil
Política
Estat amb limitacions importants per a exercir les funcions administratives que li són pròpies, projectar l’autoritat a través de les seves institucions entre la ciutadania i controlar el territori, tant a l’interior com a l’exterior de les fronteres.
Quan aquestes limitacions arriben al seu grau màxim, amb el collapse i la inviabilitat de fet de les institucions, es parla d’ estat fallit Els estats fràgils són el resultat de la interacció de diversos factors adversos que repercuteixen en unes greus limitacions de l’Administració i el govern per a subvenir a les necessitats bàsiques dels ciutadans i, també, per a controlar les amenaces a la seva existència, tant externes com internes Aquests factors, bé que en un principi independents, es retroalimenten i, com a resultat, apareixen molt correlacionats amb la seva intensitat…
alineament
Política
En política internacional, acció i efecte d’alinear-se en un dels dos grans blocs encapçalats pels EUA i per l’URSS ( Moviment de Països No Alineats
).
El terme ha estat utilitzat sobretot en sentit negatiu, no-alineament , per a referir-se als països que fan professió de neutralisme i de no pertànyer a cap d’aquests dos blocs
bill
Política
Dret constitucional
Projecte presentat al parlament anglès.
El fet que algun d’aquests projectes hagi donat lloc a intenses campanyes polítiques ha fet que aquesta denominació hagi estat conservada, en algun cas, com per exemple el Bill of Exclusion, un cop passat el text a la categoria d' act
agent secret | secreta
Política
Persona encarregada per un govern per dur a terme missions d’espionatge i de contraespionatge, que pertany a una organització especialitzada o bé col·labora amb la policia secreta, dins el propi país o a l’estranger.
L’agent secret és instruït en les tècniques d’informació adequades criptografia, fotografia, aparells de comunicació i en les dades relatives al país on ha d’actuar Aquests coneixements converteixen l’agent secret en un tècnic de l’espionatge i el distingeixen del simple espia
globalització
Economia
Política
Nom que hom dona a determinats trets del capitalisme a partir de les dues darreres dècades del segle XX.
Designa sobretot la intensificació de la mobilitat de les persones i dels intercanvis de béns i serveis i la interdependència econòmica a escala mundial Les bases de la globalització són l’eliminació progressiva de les barreres duaneres i l’establiment d’àmplies àrees de lliure comerç, com ara la UE, el NAFTA, Mercosur, etc, i els avenços tecnològics en les telecomunicacions, que fan gairebé instantani l’intercanvi d’informació Aquests factors han afavorit l’expansió de les multinacionals, que al seu torn han exigit també un canvi d’orientació de moltes empreses petites i…
mandat representatiu
Política
Dret
Característica fonamental de la posició jurídica dels parlamentaris.
Segons la qual representen la nació o el poble en el seu conjunt i no els seus electors en particular i, en conseqüència, aquests no els poden lligar amb un mandat imperatiu, és a dir, no els poden donar instruccions concretes ni revocar el mandat durant la legislatura
Confederació d’Organitzacions Catalanes d’Amèrica
Política
Entitat política constituïda el 1947 a base dels centres i les organitzacions catalans.
De caràcter nacionalista i democràtica, propugnava una confederació de nacions ibèriques i es preocupà de la difusió, en terres d’Amèrica, de les activitats dels Països Catalans, tot fomentant les relacions econòmiques d’aquests amb els països americans En fou secretari general Miquel Ferrer, amb residència a Mèxic
Comissariat de l’Estatge
Política
Institució creada per la Generalitat de Catalunya el 18 de setembre de 1936 per elaborar la política de l’habitatge, administrar —dissoltes les cambres de la propietat urbana— els béns immobles urbans i actuar com a organisme consultiu.
Havia d’ésser format pel conseller de justícia, com a president, i per representants del Front Popular i dels sindicats aquests darrers, tanmateix, no hi aportaren llur collaboració Fou dissolt pel gener del 1937 pla Tarradellas en ésser creada la Comissió per a l’Estudi del Règim Immobiliari
Esquerra Republicana del País Valencià
Política
Agrupació política fundada a Castelló de la Plana el 1934.
Era integrada per tres sectors els seguidors d’Azaña, els radicalsocialistes i els valencianistes republicans La fusió d’aquests tres corrents es feu amb l’objectiu d’aconseguir l’autonomia del País Valencià El 1935 un sector passà a Izquierda Republicana, i la resta s’integrà a Esquerra Valenciana el 1936
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina