Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Joan Baptista Montfar-Sorts i Cellers
Història
Política
Diplomàtic.
Ciutadà honrat de Barcelona i doctor en lleis Germà de l’historiador Dídac Fou repetides vegades ambaixador del braç militar, i el 1640 fou elegit membre de la Junta de Guerra del Principat Capità d’artilleria, prengué part en la batalla de Montjuïc el 1641 El 1645 era conseller tercer de Barcelona El 1649 fou nomenat ambaixador a París per la ciutat, i el 1650 representà, a més, els diputats la seva correspondència és molt interessant per al coneixement de la política francesa durant la guerra dels Segadors El 1664 era advocat de la llotja de Barcelona
Joan Antoni de Llinars i Ortiz de Repiso
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Fill gran del tinent coronel Domènec de Llinars i de Carreres, ciutadà honrat de Barcelona El 1821 adreçà al batlle de Barcelona, Josep Marià de Cabanes, una Contestación ingenua , en la qual li preguntava quines mesures havia pres contra l’epidèmia barcelonina de febre groga El 1841 fou elegit membre de la Diputació de Barcelona, i presidí la Junta Suprema de Vigilància , que s’oposà a Espartero Davant l’arribada de les forces del general Van Halen, hagué d’exiliar-se a Marsella Era tinent coronel d’artilleria Fou diputat a corts per Barcelona el 1842
Aleksandr Danilovič Menšikov
Història
Política
Polític rus.
Sergent d’artilleria i company de joventut del tsar Pere I el Gran, malgrat el seu obscur origen l’acompanyà per Europa en 1697-98, i des del 1699 en fou el conseller principal Governador de les províncies occidentals 1703, fou nomenat príncep el 1707, i assessorà eficaçment el tsar durant la guerra contra Suècia En morir aquest, féu pujar al tron la seva vídua, Caterina I 1725 Malgrat el seu poder dictatorial i el suport del partit reformista, l’aristocràcia imposà un Consell Suprem que aconsellés l’emperadriu 1726 Tractà de casar la seva filla amb el príncep hereu Pere…
Aslan Maskhadov
Política
Polític i militar txetxè.
La seva família, com molts txetxens, fou deportada per Stalin el 1944, però retornà el 1957 Es graduà a l’escola superior d’artilleria de Tbilisi 1972 i completà estudis a Leningrad 1981, i ascendí fins al grau de coronel El 1991 participà en operacions de repressió dels secessionismes bàltics El 1992 abandonà l’exèrcit rus i organitzà, amb Djokar Dudàjev, l’exèrcit txetxè, del qual fou cap d’estat major, al front del qual infligí severes derrotes a l’exèrcit rus durant la primera guerra txetxena 1994-96 El 1996 substituí Dudàjev assassinat pels russos com a primer ministre i des…
Josep Galceran de Pinós i de Perarpertusa
Història
Política
Noble i polític.
Senyor de Santa Maria de Barberà i castlà d’Arraona Fill i hereu de Francesc Galceran de Pinós-Santcliment i de Corbera De jove participà en la batalla de Montjuïc 1641 Els abusos de les autoritats franceses el dugueren a exiliar-se a Gènova 1643 Consentí a tornar 1646, però mantingué una actitud crítica i, quan el 1650 anà d’ambaixador de la generalitat a París, hi denuncià les irregularitats administratives franceses al Principat Més tard fou ambaixador a Portugal, on intentà d’obtenir ajut del rei Joan IV per trencar el setge de Barcelona Tornà a la ciutat assetjada i organitzà sortides…
Xavier de Borbó-Parma
Història
Política
Duc de Parma (1974-77).
Fill del duc Robert I i de la seva segona muller, Maria Antònia de Portugal Succeí el seu nebot Robert II com a duc de Parma i cap d’aquesta casa ducal Durant la Primera Guerra Mundial fou oficial d’artilleria de l’exèrcit belga, i participà amb el seu germà Sixt en les negociacions secretes entre el seu cunyat, l’emperador Carles I d’Àustria, i els aliats Pretengué durant un quant temps el tron de França i escriví articles i algun llibre fent valer els orígens francesos de la seva família El 1936, en morir Alfons Carles de Borbó, darrer representant de la dinastia carlina…
Alfonso de Zayas y de Bobadilla

Alfonso de Zayas
© Fototeca.cat
Història
Política
Militar
Polític i militar.
Marquès de Zayas, ingressà en l’exèrcit el 1913, i a l’adveniment de la República 1931 deixà el servei actiu quan era capità d’artilleria i pilot d’aviació, supernumerari a les Balears Al començament del 1934 formà part del primer triumvirat de FE y de las JONS a Mallorca, i en fou el primer cap provincial Fou redactor d’ Aquí Estamos , l’òrgan de Falange a les Balears A partir del gener del 1936 prengué part en mítings en diferents indrets de l’illa Fou detingut el 9 d’abril de 1936, durant quaranta-vuit hores, i un altre cop el 17 del mateix mes, traslladat al fort de Sant…
,
Lluís Lamarca i Morata
Història
Política
Periodisme
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Historiador, polític, lexicògraf, poeta i periodista.
Vida i obra S’interessà especialment pels aspectes culturals de la història de València, la figura de Jaume I i la geografia històrica de la ciutat de València Formà part del grup romàntic liberal de València Serví, durant la guerra del Francès, en l’artilleria a les ordres del liberal comte d’Almodóvar i, ben aviat, demostrà una facilitat per a escriure i unes afeccions literàries Fou empresonat, juntament amb el comte, durant el primer període absolutista de Ferran VII Alliberat el 1820, durant el Trienni Constitucional 1820-23 fou oficial a la secretaria de l’Ajuntament de València, on…
, ,
Antoni de Capmany de Montpalau i Surís
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Historiador, filòleg i polític.
Vida i obra Era membre d’una noble família originària de Girona El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real, editada per Joan Busquets El seu avi defensà la causa austriacista i, en conseqüència, patí l’exili i la confiscació dels béns després de la guerra de Successió 1700-14 En tornar del desterrament, la família s’…
, ,