Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Martti Oiva Kalevi Ahtisaari

Martti Oiva Kalevi Ahtisaari
© OTAN
Política
Polític i diplomàtic finlandès.
Fill d’un militar, nasqué accidentalment a Rússia Serví a l’exèrcit i el 1959 es graduà en magisteri per la Universitat d’Oulu Del 1960 al 1963 visqué al Pakistan en una missió de l’Associació de Joves Cristians YMCA com a mestre d’educació física De tornada a Finlàndia, es dedicà a programes d’ajuda i desenvolupament al Tercer Món des del ministeri d’afers estrangers, on entrà el 1965 Del 1973 al 1977 fou ambaixador a Tanzània i, posteriorment, comissionat de l’ONU a Namíbia 1977-81, càrrec del qual fou apartat per l’oposició de Sud-àfrica a causa dels seus contactes amb la SWAPO i el…
Partido dos Trabalhadores
Política
Partit polític brasiler.
Fou fundat el 1980 i legalitzat el 1982 Tingué una existència poc rellevant fins el 1990, en què començà una progressió amb l’assoliment d’alcaldies importants, especialment São Paulo i Porto Alegre, i de governs d’estats com Rio Grande do Sul El 2002 el candidat del PT Luis Inácio Lula da Silva guanyà les eleccions presidencials Un cop al poder s’hagué d’enfrontar als corrents més esquerrans del partit, que l’acusaven de cedir als dictats de l’FMI i de seguir una política de dretes, disputes que donaren lloc a expulsions i a una escissió el 2003 Al juny del 2005 esclatà un…
Amaiur
Política
Coalició electoral de l’esquerra independentista basca.
La seva creació tingué com a motiu immediat les elccions generals espanyoles del 20 de novembre de 2011, en les quals emergí com la primera força del País Basc amb 6 diputats més 1 per Navarra 7, en total, mentre que al senat obtingué 3 escons, tots de Guipúscoa La seva fundació s’inscriví en la creixent tendència de l’esquerra abertzale a marginar ETA i a adoptar explícitament vies democràtiques i de renúncia a la violència per a l’assoliment de la independència, seguint les directrius de l’acord de Gernika del 25 de setembre de 2010 Constituïda poc després del comunicat d’ETA…
La République en Marche
Política
Partit polític francès.
D’orientació centrista, per bé que poc definit ideològicament, fou fundat per Emmanuel Macron l’abril del 2016 com el moviment En Marche EM en abandonar la candidatura socialista a les eleccions presidencials Sostingut per sectors molt heterogenis, propugna la renovació de la pràctica política francesa El seu primer èxit fou l’assoliment de la presidència del país el maig del 2017 amb una majoria contundent 66%, després de la qual canvià el nom de la formació i es convertí en partit polític En les legislatives del juny d’aquest mateix any aconseguí 309 dels 577 escons a l’…
Convergència per les Illes
Política
Partit polític fundat al març del 2011.
Té l’origen en la refundació d' Unió Mallorquina , però amb una vocació panbalear més explícita Ideològicament se situa al centre, i posa un fort èmfasi en la problemàtica de les illes sense dependències, i s’inspira en gran part en Convergència Democràtica de Catalunya El seu programa té com a eixos centrals un finançament més just per a les Balears, l’accent en la preservació de la cultura i la llengua, aspecte en el qual reconeix els vincles amb la resta de Països Catalans, la millora i l’assoliment d’un model de turisme sostenible, la gestió de les infraestructures, i la…
Ernesto Teodoro Moneta
Periodisme
Política
Periodista i pacifista italià.
Provinent d’una familia aristocràtica de Milà, participà en l’aixecament contra Àustria per tal d’aconseguir la independència de la Llombardia posteriorment lluità al costat de Garibaldi per a l’assoliment de la unificació italiana El 1867 abandonà la carrera militar per encarregar-se de la direcció del diari Il Secolo des d’on es dedicà a propagar el seu ideari i des d’on, malgrat la seva profunda religiositat, es mostrà molt crític amb el paper de l’Església en el procés d’unificació italiana Tot i haver deixat la direcció d' Il Secolo 1895, continuà publicant la seva columna i…
Comunitat Econòmica Europea
Els signataris del tractat d’adhesió a la Comunitat Econòmica Europea
© Fototeca.cat
Política
Economia
Organització internacional fundada el 1957 pel Tractat de Roma amb l’objectiu de crear un mercat únic entre els estats membres i integrada posteriorment dins la Unió Europea.
En vigor des del 1958 i integrada pels mateixos membres de la CECA i de l’ EURATOM Per la creació d’un mercat únic entre els estats membres es fixaren una sèrie d’objectius tarifes externes comunes unió duanera, elaboració d’una política conjunta per a l’agricultura i per al moviment de mà d’obra i els transports, fundació d’institucions comunes per al desenvolupament econòmic i creació d’una unitat de compte europea ECU el 1979 Com la CECA i l’EURATOM, la CEE disposava d’òrgans propis de govern Consell i Comissió fins el 1965, unificats en el Tractat de Brusselles, pel qual es creà les…
Laurent Fabius
Política
Polític francès.
Membre del Parti Socialiste des del 1974, i diputat des del 1978, el 1979 entrà al secretariat del partit, des d’on s’encarregà dels afers de la premsa Posteriorment fou ministre del pressupost 1981-83 i d’indústria i investigació 1983-84 El 1984 fou nomenat primer ministre, càrrec del qual dimití arran d’un cas d’infecció de sida amb sang contaminada del qual el 1999 fou absolt Fou també president de l’Assemblea Nacional 1988-92 i 1997-2000 En 1991-92 fou primer secretari del seu partit Al març del 2000 fou nomenat ministre d’economia, finances i indústria del govern de Lionel Jospin…
Gideon Rachman
Política
Periodista i politòleg britànic.
Es graduà en història al Gonville & Caius College d’Oxford Inicià la carrera professional al servei internacional de la BBC Professor visitant al Woodrow Wilson School for Public and International Affairs de la Universitat de Princeton EUA entre els anys 1984 i 1988, el 1991 s’incorporà a la revista The Economist , on fou responsable de diverses seccions, columnista i, entre el 1997 i el 2000, editor de l’edició britànica L’any 2006 passà al Financial Times , en el qual escriu articles de fons de política internacional El 2010 publicà Zero-Sum World , assaig sobre la globalització on…
Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
Política
Organització política constituïda el 1969 partint de l’escissió, produïda l’any anterior, del sector més jove i esquerranista del Front Nacional de Catalunya.
Influïda pels fets de Maig francesos, prengué com a àmbit d’actuació els Països Catalans —fou present al País Valencià d’ençà del 1974, i a les Illes des del 1976— En foren dirigents destacats Joan J Armet, Jaume Fuster i Josep Guia Integrà l’independentisme en el marc teòric marxista i volgué mobilitzar les classes populars catalanes per a l’assoliment de l’Estat Socialista dels Països Catalans Una escissió del 1974, a propòsit de la discussió sobre la lluita armada, formà el PSAN-Provisional, de caràcter més radical, que el 1979 donà lloc a Independentistes dels Països Catalans…