Resultats de la cerca

Descendent de José Batlle y Ordóñez , i fill de Luis Batlle Berres Montevideo 1897 - 1964, el qual fou president de l’Uruguai en 1947-51 i 1955-56, es llicencià en dret a la Universitat de Montevideo 1956 i fou director 1948-73 del diari Acción Vinculat molt jove al Partido Colorado, molt influït per la seva família batllismo , fou diputat el 1958 reelegit el 1963, i en 1973-84 proscrit per la dictadura militar i detingut En 1985-90 i 1994-99 fou senador, i el 2000 guanyà, en coalició amb el Partido Blanco, la presidència de la república, càrrec des del qual…

Els seus avis eren originaris de Sitges el seu pare, el general Lorenzo Batlle, fou president de l’Uruguai 1868-72 Viatjà per Europa 1880-81, i a la Sorbona seguí un curs de dret natural d’Ahrens, el qual, juntament amb Comte i amb Renan, fou el pensador que més l’influí En tornar a l’Uruguai menà, des de La Razón , una campanya contra la tirania militar de Máximo Santos S'hagué d’exiliar a Buenos Aires, el 1855 i participà en la revolució d’El Quebracho 1886 Aquest mateix any fundà el diari El Día S'inicià en la vida política al si del Partido Colorado En tornar d’un nou exili…

Diplomat en turisme i empresari, fou membre de la direcció de la Cambra de Comerç d’Eivissa i Formentera, de l’Associació Federal d’Empresaris de Comerç AFEDECO, de la Confederació d’Associacions Empresarials de Balears CAEB i treballà com a director general de la Institució Firal de les Illes Balears 1983-90 Presidí la junta local del PP a Palma 1987-2004 i fou regidor de l’Ajuntament de Palma 1995-2003, primer com a tinent de batlle d’Economia i Recursos Humans i després com a tinent de batlle de Coordinació i Infrastructures Diputat al Parlament de les Illes…

Adjunt del batlle de Perpinyà, fou creador, amb Josep Deloncle , del museu de la Casa Pairal del Castellet i, amb Josefina Matamoros , del Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana CDACC de la vila de Perpinyà Fou president de la Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes

Militant socialista, fou obligat a participar en la Primera Guerra Mundial Ferit i capturat pels russos, abraçà la causa bolxevic Tornà a Alemanya 1922 com a secretari del partit comunista alemany, que abandonà per reingressar al socialisme Exiliat durant la Segona Guerra Mundial, tornà a la República Federal d’Alemanya 1945, on fou elegit batlle del Berlín Occidental 1947 i 1951

Batlle de Zamora, en esclatar la revolta dels comuneros es decantà pels reialistes, i fou derrotat a Segòvia per Bravo, Padilla i Zapata Ordenà d’incendiar la ciutat de Medina del Campo 1520, i això comportà la seva destitució Restaurat en els seus càrrecs per Carles I, actuà de jutge en el procés del bisbe Acuña, el qual féu executar 1526

Fou batlle general 1431-34 i justícia 1434-39 d’Aragó Autor d’un volum d' Observaciones , que fou unit als texts legals dels furs aragonesos, en el qual propugnava la inviolabilitat del càrrec de justícia tot i això, fou requerit per la reina Maria a renunciar el càrrec, acusat de malversacions S'hi resistí i la reina el féu empresonar i traslladar secretament al castell de Xàtiva, on morí

Regidor el 1909 i el 1911, fou batlle de Palma en 1912-13 Posteriorment fou senador, i s’apropà al reformisme de Melquíades |lvarez El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec del govern civil, però no pogué consolidar la seva influència política en negar-se a marxar juntament amb la coalició republicana-socialista Resultà vençut en les eleccions a corts constituents del juny del 1931 i les complementàries d’octubre del mateix any

Estudià medicina i dret Membre fundador del Partido Demócrata 1849, fou governador de Valladolid 1854-56 i participà en la rebellió del Cuartel de San Gil 1886 Durant la revolució del 1868 romangué a Madrid, d’on fou nomenat batlle 1868 Fou president de les Corts Constituents 1869-70 i 1872 i com a tal rebé l’abdicació d’Amadeu I Proclamada la Primera República, fou un dels causants de la ruptura entre federals i radicals

Membre del Partit Comunista Xinès des del 1927, participà en la Llarga Marxa 1934-35 i esdevingué governador d’Hubei i batlle de Wuhan el 1949 Collaborador de Zhou Enlai, fou nomenat vice-primer ministre 1954-80, ministre de Finances 1954-75 i vicepresident del comitè central del partit 1977-82 En 1983-88 fou president de la república, amb la qual cosa esdevingué el primer cap d’estat xinès després de la destitució de Liu Shaoji 1968