Resultats de la cerca

És fundador i propietari de Proactiva 1999, empresa de serveis marítims, costaners, esportius, turístics i socioculturals amb seu a Badalona El 2015 fundà l’organització no governamental Proactiva Open Arms, a través de la qual, des de l’illa de Lesbos, ha dut a terme tasques de salvament i d’ajuda humanitària entre els immigrants i refugiats que, procedents principalment de Síria, intenten arribar a Europa a través de la mar Egea El juny del 2016 inicià una nova operació amb un vaixell polivalent i medicalitzat a les costes de Líbia, per fer tasques de vigilància i de salvament de refugiats…

Llicenciat en dret, fou regidor de l’Ajuntament de València 1991-96, on fou primer tinent d’alcalde, delegat de Transports i president de l’empresa municipal de transports Diputat al Congrés pel Partido Popular 1996-2002, en 1997-99 ocupà el càrrec de conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana Posteriorment fou secretari d’estat d’Administracions Territorials 1999-2000 i delegat del govern al País Valencià 2002 En les eleccions a les Corts Valencianes del maig del 2003, fou elegit president de la Generalitat Valenciana, després d’una forta pugna amb Eduardo Zaplana…

De família menestral, milità ben jove al partit republicà que dirigia Abdó Terrades Participà activament en la revolta centralista del 1843 i fou un dels voluntaris que intentaren d’assaltar la Ciutadella de Barcelona la nit del 7 d’octubre de 1843 El seu enfrontament personal amb el capità general Juan Zapatero li donà un gran prestigi popular Fou confinat a Maó, el juliol de 1856, juntament amb altres dirigents del partit demòcrata, entre ells els seus germans Francesc i Josep Anselm

Fill de Josep Maria Milà i Pi Fou assessor de l’Associació de Banquers de Barcelona 1917 i collaborador de la revista Economia i Finances Cooperà estretament amb la dictadura de Primo de Rivera presidí la junta liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya i fou president de la Diputació de Barcelona en 1925-30 ho fou novament, durant poc temps, el 1939 Alfons XIII el creà comte del Montseny 1926 També fou membre de la junta directiva de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929

Marí de professió Considerat el creador l’any 1918, de la bandera independentista catalana del triangle blau i l’estel blanc Després de la Primera Guerra Mundial, impulsà el Comitè Pro Catalunya, per difondre amb l’estelada la demanda de l’entrada de Catalunya a la Societat de Nacions al president nord-americà W Wilson Fou membre del Foment Autonomista Català i soci-protector de La Reixa, l’entitat de suport a represaliats polítics Com a tal, organitzà els actes de l’onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó Milità també en l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana…

Fill d’un menestral fuster que s’arruïnà, a disset anys es guanyava la vida cantant per cafès i tavernes acompanyant-se amb la guitarra Milità de molt jove al partit republicà d’Abdó Terrades i collaborà en els intents icarians dirigits pel seu amic Narcís Monturiol El 1843 prengué part en la revolta centralista contra el general Espartero, i el 1845 fou reclòs a la Ciutadella de Barcelona Projectà de sostreure els obrers de l’ambient miserable de les tavernes on se solien reunir i d’unir-los en societats corals, i adquirí nocions de violí, de flauta i de teoria musical i compongué melodies,…

Llicenciat a Barcelona el 1916 Milità a Acció Catalana Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1931 i alcalde de Girona 1934 i 1936 El 1939 s’exilià a França i després a l’Argentina Tornà a Catalunya el 1948, i fou president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials 1964 i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1965 Es dedicà als estudis agraris i publicà La propiedad de la tierra y su función social 1953, Arrendamientos rústicos 1955, un complet estudi sobre La masia catalana 1959, Les cases pairals catalanes 1965 i Història de l’agricultura…

Fomentà les noves tècniques agrícoles a les comarques gironines i fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1872-75 i 1882-89 D’idees regionalistes, milità en el partit conservador i fou diputat per Barcelona 1856 i per Girona 1876, 1879, i també senador El 1878, Pius IX li concedí el marquesat de Camps

Atesa la voluntat del Marroc i, fins el 1979, també de Mauritània d'annexar-se el territori després de la descolonització espanyola, cerca ésser reconeguda com a estat per la comunitat internacional El 1984 l'Organització per a la Unitat Africana actualment Unitat Africana l'acceptà com a membre de ple dret, i el 2016 era o havia estat reconeguda per 84 estats, molts dels quals, però, havien revocat, suspès o "congelat" el reconeixement Des dels inicis en fou president el secretari general d'aquesta organització Muḥammad Abd al-Azīz, i a partir de la seva mort 2016 ocupa el càrrec Brahim…

El nom prové de l'acrònim en rus  Gulag , corresponent a Glavnoje Upravlenije Lagerej, ‘Direcció General de Camps’, organisme que els administrava i que depenia de la policia secreta El terme es difongué a Occident arran de la publicació de l’obra del premi Nobel de literatura rus   Aleksandr Solženicyn Arkhip'elag Gulag ‘Arxipèlag Gulag’, 1973, que reflectia en bona part la seva experiència com a intern i evidenciava l’existència d’aquests camps de concentració a l’antiga URSS Distribuïts en nombre d'uns 500 per tot el territori soviètic, la seva missió era recloure…