Resultats de la cerca

Graduat en ciències econòmiques a la Universitat de Calgary, on es doctorà el 1993 i exercí la docència Treballà també en la empresa privada Vinculat en la seva joventut al Partit Liberal, el 1985 s’uní als conservadors aleshores Progressive Conservative Party i des del 2003 Conservative Party Fou diputat al parlament canadenc del 1993 al 1997, i posteriorment, enfrontat a la direcció del partit l’abandonà per unir-se a l’Alliance Party, del qual fou nomenat líder el 2002 i en negocià la fusió amb els Progressive Conservative Party que donà lloc al Conservative Party 2003, del…

Cap del partit conservador de la província de Quebec 1933-35, fundà l’Union Nationale, partit amb el qual fou primer ministre del govern de la província 1936 Derrotat el 1939, fou reelegit el 1944 Sostingué sempre una actitud autonomista enfront del govern d’Ottawa

Mestís francocanadenc, s’oposà al repartiment de terres índies entre els emigrants europeus i aconseguí l’admissió de Manitoba com a província amb garanties per als indis i els catòlics 1870 El 1873 s’exilià als EUA i, malgrat ésser elegit diputat el 1874, fou condemnat a cinc anys de bandejament Dirigí la revolta índia de 1884-85 al Canadà occidental, però fou vençut i penjat

Estudià filosofia, història i dret a la Universitat de Toronto Exercí com a advocat i empresari Diputat al parlament federal el 1988 pel Partit Liberal, el 1993 fou un dels principals artífexs de la victòria d’aquest partit amb Jean Chrétien al capdavant Ministre de finances 1993-2002, presentà uns resultats brillants que li permeteren desafiar Chrétien, el qual desbancà de la presidència del partit i del govern el 2003 Confirmat en les eleccions del 2004, encapçalà un govern en minoria El maig del 2005 superà per un estret marge una moció de censura per un presumpte escàndol, però al…

Fill de Pierre Trudeau , primer ministre del Canadà 1968-79 i 1980-84 Graduat en llengua i literatura angleses a la Universitat McGill 1994 i en magisteri a la Universitat de la Colúmbia Britànica 1998, treballà en un centre d’ensenyament a Vancouver fins el 2002, any que inicià estudis d’enginyeria a la Universitat de Mont-real, que no acabà Treballà també en mitjans de comunicació i fou membre del consell d’administració de Katimavik 2002-06, organització de voluntariat juvenil fundada pel seu pare El 2008 guanyà pel Partit Liberal l’escó al Parlament, renovat el 2011 Líder del Partit…

Estudià dret i exercí des del 1965 Afiliat al Partit Conservador Progressiu, el presidí en 1983-93 President de l’empresa Iron Ore Company 1977-83 i diputat al Parlament federal 1983-93, el 1984 guanyà les eleccions generals i esdevingué primer ministre, càrrec que revalidà el 1988 Amb els Acords de Lake Meech 1987 intentà una reforma per a redefinir les relacions del Quebec amb la resta del Canadà, que no prosperà per l’oposició d’algunes províncies anglòfones El 1993 signà els tractats per a la creació del nou territori de Nunavut En política internacional, estrenyé els lligams amb els EUA…

Defensa la sobirania del Quebec i en l’àmbit socioeconòmic s’autodefineix com a socialdemòcrata Referent federal del Parti Québécois , amb el qual, tanmateix, no té un lligam orgànic, fou constituït el 1991 arran del fracàs, l’any anterior, dels acords de Llac Meech, que preveien el reconeixement com a nació del Quebec dins de la Constitució canadenca, i que comportà la dimissió de l’aleshores ministre de medi ambient Lucien Bouchard, del govern federal conservador de Brian Mulroney Bouchard, amb cinc diputats quebequesos més, formà l’embrió del nou partit com a grup parlamentari a la Cambra…

Diputat 1965 i secretari parlamentari del primer ministre, ministre de justícia 1967 i cap del partit liberal el 1968, aquell mateix any fou elegit cap del govern, càrrec per al qual fou reelegit successivament fins a les eleccions del 1979 La victòria del partit liberal a les eleccions del 1980 el portà de nou a la presidència del govern, càrrec des del qual enfortí el poder federal L’any 1984 abandonà voluntàriament el poder Fundador de la revista Cité libre , és autor de diversos llibres i collaborador de premsa

El 1958 es graduà en dret Ingressà al Partit Liberal i fou diputat al parlament canadenc 1963-86 Sota el mandat de Pierre Elliot Trudeau 1968-84, presidí diversos ministeris, i en el referèndum del 1980 sobre la independència del Quebec destacà la seva campanya pel vot negatiu El 1984 disputà sense èxit el lideratge del partit a John Turner, càrrec que aconseguí el 1990, en què retornà novament al parlament Primer ministre 1993, revalidà el càrrec per majoria absoluta el 1997 i el 2000 El 2003 fou substituït, abans d’acabar-se la legislatura, pel ministre de finances Paul Martin

Fill d’un quàquer canadenc emigrat a Gran Bretanya, estudià a la Universitat de Haverford de Pennsilvània Durant la Primera Guerra Mundial organitzà el servei d’ambulàncies en el camp de batalla, per la qual cosa fou condecorat a França, Itàlia i Gran Bretanya Participà en la creació de la Societat de Nacions 1919 de la qual fou el principal collaborador d’Eric Drummond, primer secretari de l’organització Des de la Societat de Nacions, exercí una intensa campanya a favor del desarmament total i la cooperació internacional que li valgué el premi Nobel de la pau l’any 1959 Fou…