Resultats de la cerca

Diputat conservador 1918, collaborà amb Stanley Baldwin en la reunificació del partit 1924 Ministre de finances 1931, desenvolupà una política social avançada i participà en els acords d’Ottawa El 1937 fou elegit primer ministre A fi de conservar la pau internacional, cedí sovint a les exigències de Hitler i de Mussolini Durant la crisi germanotxeca 1938 signà l’ acord de Múnic , però l’ocupació de Txecoslovàquia pels alemanys significà el fracàs de la seva política conciliadora Envaïda Polònia 1939, declarà la guerra a l’Eix El maig del 1940 cedí el poder a Winston Churchill

Diputat per Zagreb 1920 i creador del moviment nacionalista Ustaša, organitzà l’assassinat del rei Alexandre I de Iugoslàvia 1934 i es refugià a la Itàlia de Mussolini Els alemanys el feren cap de l’Estat Independent de Croàcia 1941 Cedí la Dalmàcia a Itàlia En finir la guerra s’exilià a Àustria i, més tard, a l’Argentina 1948 i a Espanya 1957

Comte de Caprivi Fou cap de la marina alemanya 1883-88 i el 1890 substituí Bismarck com a canceller de l’Imperi En política exterior renovà 1891 la Triple Aliança i es distancià de Rússia Cedí Zanzíbar a la Gran Bretanya a canvi de Heligoland 1890 i obtingué la possessió de l’anomenada llenca de Caprivi Per tal d’estimular el comerç rebaixà els aranzels, fet que provocà una forta oposició dels terratinents Augmentà els efectius de l’exèrcit alemany 1893 En desacord amb la política absolutista preconitzada per Guillem II, es retirà el 1894

Llicenciada en geografia i història contemporània, amb un màster en gestió empresarial, de jove anà a viure a Pamplona Allà aprofundí el seu compromís amb la defensa de la llengua basca a través de la Federació Navarresa d’ Ikastolak Militant d’Eusko Alkartasuna, el 1995 entrà en la política professional i es presentà a les eleccions navarreses Esdevingué portaveu parlamentària i s’incorporà a l’executiva nacional del partit Quatre anys després fou nomenada presidenta d’Eusko Alkartasuna, en substitució de l’ex lehendakari basc Carlos Garaikoetxea El 2003 fou reelegida com a diputada, però…

Estudià dret a la Universitat de Malta i exercí com a advocat des del 1959 Al principi dels anys seixanta ingressà al Partit Nacionalista, pel qual fou diputat des del 1969 i en fou nomenat president el 1977 En 1987-96 fou primer ministre Impulsà una liberalització econòmica de resultats notables, i la renovació d’infraestructures Novament cap de govern el 1998 i confirmat en el càrrec el 2003, promogué l’ingrés de Malta a la UE, que tingué lloc l’1 de maig de 2004 Al febrer d’aquest mateix any dimití la presidència del partit i al març del 2004 cedí el càrrec de cap de govern A l’abril fou…

Tipògraf, anà de jove a Tarragona i edità Acracia i Fructidor , que dirigí El 1924 fou nomenat director de Solidaridad Obrera de Barcelona Aquest mateix any creà l’editorial Vértice i a partir del 1925 publicà una revista illustrada amb el mateix títol Membre del comitè nacional de la CNT el 1928-29, prosseguí la tasca editorial durant la República i la guerra civil Exiliat a Mèxic, hi dirigí Solidaridad Obrera És autor de Sindicalismo, misión humana y revolucionaria del sindicato 1922, Concepción federalista de la CNT 1948, El sindicalismo según su influencia i Mis Memorias , inèdites El…

El 1941 fundà el Movimiento Nacional Revolucionario Guanyà les eleccions presidencials 1951, però l’oposició dretana el féu recórrer a un alçament popular 1952 Reelegit 1960 i 1964, fou deposat pels militars i expulsat del país 1964 Tornà a Bolívia el 1971 i en principi donà suport al cop del general Banzer Més tard, però, s’oposà a la dictadura i fou foragitat del país novament el 1974 Aspirant frustrat a la presidència el 1979 i el 1980, amb una orientació de centredreta, i figura de l’oposició durant el govern de Siles Suazo 1982-85, aquest darrer any ocupà la presidència, que el 1989 cedí…

Advocat de professió, i membre de la Unión Cívica Radical, mantingué una línia d’hostilitat envers el peronisme i els règims militars consecutius, impulsà des del 1972 la renovació del seu partit i, el 1982, n'esdevingué líder màxim El 1983, davant la crisi de la dictadura, s’imposà la seva orientació socialdemòcrata i esdevingué president de la República 1983-89 En aquesta etapa hagué d’afrontar una greu crisi econòmica i la reorganització democràtica del seu país En el terreny de la política interior, hagué d’organitzar i dur a terme els processos judicials contra els oficials del període…

Graduat en dret per la Universitat de Munic, el 1971 entrà per oposició com a jurista al ministeri regional de desenvolupament i medi ambient Exercí com a advocat fins el 1978 Membre de la CSU, en fou secretari general en 1978-83 i la presideix des del 1999 Diputat al parlament bavarès des de l’any 1974, en 1982-93 tingué càrrecs en els successius governs i, des del 1993, és president de Baviera En 1995-96 presidí el Bundesrat Al setembre del 2002 encapçalà la coalició CDU-CSU per a les eleccions al parlament federal, en les quals la coalició de l’SPD amb els ecologistes l’impedí d’assolir la…

Fou professor d’història i diputat radical socialista 1919-40 i 1946-58, ministre de colònies 1924, d’obres públiques 1930-31 i de la guerra 1932, i cap de govern 1933 i 1934 Sostingué el Front Popular, en el qual participà com a ministre de la guerra 1936-37, i fou cap de govern per tercera vegada 1938-40 La crisi econòmica l’obligà a cercar ajut entre els moderats, i, bé que cedí davant les exigències alemanyes a Munic 1938, el 1939 declarà la guerra al III Reich Ocupà el ministeri de la guerra març del 1940 i el d’afers estrangers maig del 1940, però fou detingut pel govern de Vichy juny…