Resultats de la cerca

Ostenta la més alta representació de la Generalitat de Catalunya  i l’ordinària de l’estat a Catalunya Per tal de remarcar la continuïtat amb la generalitat  o diputació del general, origen de l’actual Generalitat de Catalunya, la numeració oficial dels presidents de la Generalitat compta des de l’establiment de la institució medieval, amb Berenguer de Cruïlles com a primer ocupant del càrrec 1359 El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya d’entre els seus membres i perquè resulti investit ha d’obtenir una majoria absoluta de vots si aquesta no és assolida, cal una…

Era cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem En 1695-1700 fou lloctinent de València, com a successor del marquès de Castel-Rodrigo Cessà a la mort de Carles II de Castella

Germà de Francesc Estudià dret a València Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València els anys 1907-09 durant el seu exercici se celebrà l’Exposició Regional Valenciana i 1930-31 Cessà amb l’adveniment de la Segona República, i es retirà

Fundat per Antoni Miserachs el qual l’abandonà el 1977 i vinculat en principi a la Federación Popular Democrática, de Gil-Robles, aviat se'n deslligà Obtingué migrats resultats electorals els anys 1977 i 1979, i cessà la seva activitat el 1980

Empresari seder, presidí 1932 el Collegi de l’Art Major de la Seda de València Fou secretari 1930 de la Dreta Regional Valenciana i diputat a corts per la CEDA i la circumscripció de València 1936 Formà part de la segona comissió gestora de l’ajuntament de València 1939 en acabar la guerra civil, però cessà en aquest càrrec a petició pròpia

Mestre d’escola 1949-55, el 1962 fou cofundador del Botswana Democratic Party BDP Estret collaborador de Seretse Khama, líder del partit, quan aquest esdevingué primer president de la Botswana independent 1966, Masire fou nomenat vicepresident i, a la seva mort 1980, el succeí a la presidència Continuà la política favorable a l’estabilitat i afavorí una certa prosperitat El 1998 cessà en el càrrec, i fou substituït per Festus Mogae Els anys noranta actuà com a mediador en el conflicte dels Grans Llacs

Membre de la Federació Monàrquica Autonomista, fou diputat i més tard senador 1907-14 per Barcelona En 1922-23 fou alcalde de Barcelona cessà arran del cop d’estat de Primo de Rivera Continuà l’activitat industrial del seu pare i féu donació de l’Observatori Fabra a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona El seu germà, Romà Fabra i Puig mort el 1948, fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII 1922 Els fills d’aquest darrer, Camil i Alfons Fabra i de Monteys , foren president i vicepresident, respectivament, de Filatures de Fabra i Coats

Graduat a la Universitat de Groningen 1961, treballà a l’FMI en 1966-69 Posteriorment fou professor de macroeconomia a la Universitat d’Amsterdam 1970-73, ministre de finances del govern socialdemòcrata 1973-77 i president del banc central dels Països Baixos 1982-97 President de la Institució Monetària Europea 1997, el 1998 esdevingué el primer president del Banc Central Europeu, càrrec que assumí l’1 de gener de 1999 i del qual cessà el novembre del 2003 per a cedir-lo al francès Jean-Claude Trichet, tal com establia el pacte entre Alemanya i França previ a l’entrada en vigor d’…

El 1871 es llicencià en dret Vinculat a empreses financeres, presidí la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona i el Banc Hispanocolonial El papa Lleó XIII li concedí el marquesat de Robert 1888 i la reina regent el féu comte de Serra i Sant-Iscle 1891 Fou diputat per Torroella de Montgrí en 1891-92 i entre el 1901 i el 1907, que cessà en guanyar la Solidaritat Catalana i senador per Girona 1893-98 i vitalici des del 1907, any en què rebé el comtat de Torroella de Montgrí amb grandesa d’Espanya El seu germà, Agustí Robert i Surís Barcelona 1860 — 1913, pintor, treballà a Roma…

Director de la Universitat d’Arkansas 1939-41, el 1942 fou membre del Congrés pel partit demòcrata i, en 1945-74, senador demòcrata per Arkansas 1945 L’any 1946 elaborà la llei Fulbright act que aplicava el producte de la venda dels estocs de guerra al finançament d’intercanvis culturals internacionals creació de les beques Fulbright i el 1954 s’oposà a la política anticomunista duta a terme pel senador McCarthy President del comitè senatorial per als afers estrangers 1959-74, preconitzà el reconeixement de la Xina Popular i més tard atacà la política nord-americana al Vietnam El 1974…