Resultats de la cerca

Ensenyà ciència política a les universitats de Yale, de Princeton i de Stanford i presidí la Societat Americana de Ciència Política 1965-66 Entre les seves publicacions, on adopta una anàlisi estructural-funcional, destaquen The American People and Foreign Policy 1950, The Politics of the Developing Areas 1960, en collaboració amb JS Coleman, Comparative Politics 1966, en collaboració amb GB Powell, i Political Development 1970

Doctorada en dret per la Universidad Complutense de Madrid, més tard estudià, becada per la Fundació Fulbright, ciència política a la Universitat d’Ohio Ha estat professora de dret constitucional 1986 i catedràtica de ciència política de la Universidad Nacional de Educación a Distancia i directora de la revista Nueva Revista de Política, Cultura y Arte Experta en partits polítics i comportament electoral, ha estat directora del Centro de Investigaciones Sociológicas 1996-2002 Entre el 2000 i el 2004 ocupà el càrrec de ministra d’Educació, Cultura i Esports del…

Llicenciat en filosofia 1975 i en història moderna 1978 per la Universitat de Barcelona, i en enginyeria de l’energia per la Universitat Politècnica de Catalunya 1979, l’any 1986 es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona Professor associat de ciències polítiques a la Universitat de Barcelona 1987-91 i a la Universitat Pompeu Fabra 1991-93, des del 1993 és catedràtic de ciència política en aquesta universitat, on ha ocupat també nombrosos càrrecs Centra la seva reflexió en l’articulació del poder polític en les democràcies plurals i obertes actuals, que l’han portat…

Es llicencià en dret per la Universitat de Madrid i posteriorment obtingué un màster en ciències econòmiques per la Universitat de Londres Fou director econòmic de The Economist 1967-69, alt funcionari del Fons Monetari Internacional 1969-73 i assessor financer de grans empreses espanyoles Incorporat a Centristes de Catalunya-UCD , fou conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya provisional 1980, diputat al Parlament de Catalunya i ministre per a les Relacions amb la CEE 1980-81 Desvinculat de CC-UCD, es presentà com a independent a les llistes de Convergència i Unió , per…

Si hom considera, però, que actualment, en la gran majoria de les societats, aquestes relacions són unes relacions de poder i que el poder hi és institucionalitzat sota la forma d’estats, és prou explicable que, generalment, hom redueixi l’àmbit d’aquesta definició a les relacions entre els ciutadans i l’estat o entre diversos estats Tal com és entès normalment, doncs, el terme comprèn, d’una banda, les teories sobre el govern de la societat i, de l’altra, les pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics La política, en el seu aspecte teòric, és el tema d’estudi de la filosofia…

Doctor en farmàcia per la Universitat de Madrid 1958, fou catedràtic de bioquímica 1963-73 i rector 1968-72 de la Universitat de Granada Sotssecretari d’educació i ciència 1974-75 i director del centre de biologia molecular del CSIC, que presidí en 1983-87 Cofundador 1974 i director 1974-78 del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa Diputat d’UCD per Granada 1977, en 1978-81 fou director general adjunt de la UNESCO i en 1981-82 ocupà la cartera ministerial d’educació i ciència Membre del CDS, en fou diputat al Parlament Europeu en 1987-89 Aquest mateix any fou…

Nascut al si d’una família humil, es llicencià en llengua i literatura angleses a la Universitat de Travancore Exercí de periodista en The Hindu 1944-45 i en Times of India 1945 Posteriorment realitzà estudis de postgrau en economia i ciència política a la London School of Economics 1945-48 Des de Londres, treballà com a corresponsal per al Social Welfare Al seu retorn a l’Índia, ingressà al cos diplomàtic Durant la seva llarga carrera diplomàtica 1949-83, fou ambaixador en diversos països, però la seva tasca fou especialment rellevant a la Xina 1976-78, on contribuí a una…

Alternà la publicació d’obres literàries amb d’altres de caràcter històric, d’un especial interès informatiu per al coneixement del republicanisme al s XIX als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol Los guerrilleros de 1808 1877, 1891, 1895, 1908, Historia del partido republicano español 1892-93, Viva España, Historia popular de la guerra de Cuba 1897 i La mujer defendida por la historia, la ciencia y la moral 1877, 1878, 1879, entre altres

Fill d’ Isidre Molas i Font  i germà de l’historiador de la cultura Joaquim Molas És especialista en partits polítics dels segles XIX i XX i politòleg  Es llicencià en dret a Barcelona 1963, i treballà a l’editorial Planeta-Larousse Inicià la seva trajectòria docent a la càtedra de dret polític amb Manuel Jiménez de Parga, on defensà la tesi doctoral sobre la Lliga Regionalista de Catalunya, obra que fou el punt d’arrencada de la incipient ciència política catalana Quan es creà la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels impulsors de la Facultat de Dret, des de la Facultat…

Advocat i banquer, deixeble de David Ricardo, fou director de The Economist  —des del 1860 fins a la mort—, i adquirí un gran prestigi entre la burgesia britànica Una reelaboració d’articles donà lloc a Lombard Street a Description of the Money Market 1873, descripció clàssica del mercat monetari londinenc Sostingué una explicació dels cicles econòmics per un cicle psicològic d’optimisme i de pessimisme També esdevingué clàssica en ciència política la seva obra The English Constitution 1867 Entre les seves obres de crítica literària, cal esmentar Literary Studies 1879