Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
voluntat social predominant
Política
Dret
Resultat efectiu de les voluntats dels homes que integren la comunitat.
Aquest fenomen real de poder consisteix en l’existència d’una efectiva unitat de decisió suprema sobre la reglamentació de la vida política No és un esperit collectiu, sinó la resultant unificada de la conjunció de forces
gremialisme
Política
Tendència a prioritzar l’interès del propi col·lectiu davant de qualsevol objectiu social o polític.
Carles Boix i Serra

Carles Boix i Serra
© C. Boix
Política
Estudiós de la política i l’economia.
Llicenciat en dret 1985 i en història 1986 per la Universitat de Barcelona, amplià estudis als EUA, on el 1990 obtingué un màster en administració pública, i el 1995 el doctorat en ciència política per la Universitat de Harvard Ha estat professor de ciència política a les universitats d’Ohio 1995-99 i Chicago 1999-2001, de la qual fou catedràtic en 2001-06 Des del 2006 és catedràtic de la Woodrow Wilson School of Politics and Public Affairs Universitat de Princeton És autor de nombrosos llibres i articles sobre econonomia política, teoria de la democràcia i catalanisme Hom pot esmentar-ne,…
Carme Garriga i Boadella
Política
Sociòloga i treballadora social
Estudià sociologia a la Universidad Complutense de Madrid i més tard antropologia a la London School of Economics Diplomada en treball social, fou vicedirectora de l’Escola de Treball Social a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona ICESB, i amb el seu marit, el sociòleg Salvador Carrasco, esdevingué una autoritat en estudis sobre els gitanos a través d’un treball de camp intensiu Parallelament, treballà per al reconeixement i la millora de les condicions de vida d’aquest collectiu, sobre el qual va publicar articles i llibres de referència Assessora d’…
neutralisme
Política
Fórmula de dret internacional segons la qual un país justifica la seva exclusió d’un conflicte o d’una tensió momentània i regula les obligacions consegüents.
Algunes nacions han basat llur política en un neutralisme total, com és el cas de Suïssa, però alguns tractats preveuen el terme de “neutralisme benvolent o parcial”, que permet certes intervencions limitades El sistema de blocs hegemònics imposat després de la Segona Guerra Mundial comportà un rellançament del neutralisme collectiu en una variant anomenada no-alineament Inicialment concebut pels països subdesenvolupats com un mitjà de desmarcar-se de la dependència dels EUA i de l’URSS, en la pràctica part dels seus membres com és el cas de Cuba foren actius integrants del bloc comunista o…
Nacionalistes d’Esquerra
Política
Moviment polític sorgit el desembre del 1979 amb el propòsit d’unir, davant les eleccions per al Parlament de Catalunya, l’esquerra independentista del Principat.
Sense aconseguir-ho del tot, aplegà un sector del Front Nacional de Catalunya , una part del PSAN, el Collectiu Comunista de Catalunya, independents i nuclis nacionalistes radicals, i obtingué 45 000 vots, però no assolí cap escó ni llavors ni a les eleccions generals del 1982 D’estructura assembleària, reivindicà el dret d’autodeterminació en un marc confederal, es definí com a socialista i nacional-popular i englobà agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc En foren figures representatives Jordi Carbonell, Josep MEspinàs, Magda Oranich, Avellí Artís i Gener i Armand de Fluvià…
socialització
Economia
Política
Sociologia
Conversió dels mitjans de producció de propietat privada en propietat de la comunitat social.
Es diferencia de l'estatització i de la nacionalització en el fet que la socialització implica que els beneficis obtinguts reverteixin a la societat en socialitzar els mitjans de producció en conjunt —i no alguns, i normalment no els més importants, com és el cas de les nacionalitzacions— i transferir-los a l’estat hom intenta de consolidar un sistema econòmic de tipus socialista, mitjançant la creació d’un sector socialista potent, que impulsi el desenvolupament econòmic En una accepció més àmplia, Marx i els teòrics marxistes utilitzen aquest terme per a fer referència a una de les…
Jaume Sastre i Font

Jaume Sastre i Font
© Antoni Salvà
Política
Docent, escriptor i activista.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1983, és professor de llengua i literatura catalanes a l’Institut d’Educació Secundària de Llucmajor Autor de poemaris Insecticida , 1977 Simulacre , 1980, de l’assaig Freixura de porc o incitació a la intolerància 1983, reculls d’articles Un puput de cresta molla L'anticatalanisme a Mallorca noms, llinatges i fotografies , 1991 Mossegades , 1995 i de Conversa amb Gabriel Cañellas L'amo en Biel 2003, fou cofundador de l'Associació de Professors en Llengua Catalana APLEC a les Balears 1988 Ha protagonitzat accions de protesta,…
Nuovo Partito Socialista Italiano
Política
Partit polític italià fundat l’any 2000.
Els anys posteriors a la dissolució del PSI es produí una diàspora dels seus membres, que donà lloc a la creació de noves formacions polítiques els Socialisti Democratici Italiani SDI, el Partito Socialista PS i el Rinnovamento Socialista Al febrer del 2000, després de la mort a l’exili de Bettino Craxi gener del 2000, es constituí la Lega Socialista, un moviment d’opinió que tenia com a objectiu promoure el debat sobre la reunificació de les diverses famílies socialistes que havien quedat disgregades després de la dissolució del PSI per, així, trencar l’hegemonia postcomunista dins de l’…
bé comú
Política
Conjunt de condicions de la vida social que permeten el desenvolupament col·lectiu de la societat i la realització particular de tots els seus membres.
La doctrina del bé comú ha adoptat diversos continguts segons les escoles i les èpoques, però essencialment ha estat elaborada per pensadors de tradició catòlica Plató parla del bé comú en la discussió sobre la justícia social i la justícia en l’estat Per a Aristòtil és el criteri que serveix per a distingir les constitucions correctes de les defectuoses i el més important dels béns, perquè promou el benestar de tots els ciutadans Tomàs d’Aquino, sense haver-lo mai definit d’una manera clara, en fa el punt central de la seva teoria política el bé particular se subordina al bé comú, formalment…