Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Jean Moulin
Història
Política
Polític i resistent francès.
Alt funcionari del govern de front popular, en començar la Segona Guerra Mundial s’adherí a la Resistència Fou responsable de la coordinació dels moviments resistents de la zona sud i, més tard, creà els Mouvements Unis de la Resistance i organitzà una xarxa administrativa clandestina Detingut per les SS el 1943, morí a causa de les tortures que li foren infligides
José María Albiñana Sanz
Política
Medicina
Metge i polític.
En ésser proclamada la Segona República, organitzà un grup paramilitar de dretes, els legionarios de Albiñana , que subsistí fins a la Guerra d’Espanya Pel març del 1932 fundà el Partido Nacionalista Español, de caràcter monàrquic i orientació d’extrema dreta Participà a la revolta del general Sanjurjo, la qual cosa li costà l’empresonament i l’exili a Las Hurdes fins al 1933 Fou detingut a Madrid el 1936 i afusellat poc temps després de començar la Guerra d’Espanya
Camillo Berneri
Història
Política
Anarquista italià.
Fou professor de filosofia a la Universitat de Camerino Marques Emigrà a França a l’adveniment de Benito Mussolini En començar a la Península Ibérica la guerra civil de 1936-39 s’uní a la columna italiana de la divisió Ascaso que lluità a favor dels republicans, i fundà a Barcelona el setmanari anarcosindicalista italià “Guerra di Classe” 1936 Fou assassinat a Barcelona durant els Fets de Maig del 1937 És autor d’algunes obres polítiques, com Mussolini alla conquista delle Baleari 1937
Karl Liebknecht
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític alemany.
Fill de WLiebknecht Aviat esdevingué dirigent de l’esquerra revolucionària de la socialdemocràcia A partir del 1912 fou diputat al Reichstag i, el 1914, en començar la Primera Guerra Mundial, votà per disciplina la concessió dels crèdits de guerra Antibellicista aferrissat, a partir del desembre del mateix any es negà a votar la renovació dels crèdits i començà a organitzar activament la campanya contra la guerra Aquesta actitud li comportà l’exclusió del grup parlamentari i l’empresonament 1916 Fou fundador de la Lliga d’Espàrtac espartaquisme amb Franz Mehring i Rosa…
Marian Čalfa
Política
Polític txecoslovac.
Estudià a Praga i, després de treballar com a administratiu, fou ministre sense cartera 1988-89 i primer ministre a partir del desembre del 1989 En començar el 1990 deixà el Partit Comunista, amb l’anunci d’unes reformes radicals de l’economia i les finances del país Com a candidat del partit eslovac “la Comunitat contra el Domini”, fou ratificat en el càrrec en les primeres eleccions lliures celebrades des del 1946 juny del 1990 Fou primer ministre fins al juliol del 1992 fins al juny del 1990 a la República Socialista Txecoslovaca i posteriorment a la República Federativa…
Junta Suprema Central Governativa del Regne
Política
Organisme polític constituït el 1808, amb funcions de govern, per a la unificació de les diferents juntes provincials que sorgiren en començar la guerra contra Napoleó.
Aquestes juntes provincials començaren a actuar espontàniament a causa del desprestigi de la Junta Suprema Central, constituïda a Madrid per l’abril del mateix any per Ferran VII La Junta de València proposà un pacte federatiu entre totes elles, i pel setembre del 1808 es reuniren a Aranjuez i formaren la nova entitat Pel desembre s’installà a Sevilla, on acordà la convocatòria de les antigues corts del regne, i pel gener del 1810 passà a Isla de León Cadis, on fou elegit un consell de Regència Subsistí fins a l’acabament de la guerra contra Napoleó
Joan Pich i Pon
Presa de possessió de l’alcaldia de Barcelona de Joan Pich i Pon, a la dreta del coronel Martínez Herrera. Josep Maria Pi i Sunyer llegeix el nomenament (11-1-1935)
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Història
Política
Polític republicà.
Lerrouxista, fou membre del Partit Republicà Radical des de la seva fundació Regidor des del 1905, diputat provincial en 1907-11 i de nou regidor en 1912-15 fou en diverses ocasions alcalde accidental, el 1919 passà a presidir la Cambra de Propietat Urbana El 1918 fou senador i el 1919 elegit diputat a corts per Gandesa Fou l’iniciador del projecte de l’Exposició d’Indústries Elèctriques de Barcelona, i posteriorment, juntament amb Cambó, fou comissari regi de l’Exposició Internacional del 1929 Participà en l’Assemblea Nacional de la Dictadura Fundà els diaris El Día Gráfico i La Noche…
Josep Vicente i Romà
Política
Activista cultural i polític.
Fill d’un guàrdia civil extremeny traslladat a Catalunya i empresonat el 1939 durant tres anys, a setze hagué de començar a treballar en feines diverses i es guanyà la vida com a oficinista en empreses de la comarca Durant el franquisme, s’involucrà en la vida cultural de Sant Feliu de Guíxols i ensenyà català i anglès, i durant la transició ingressà al Partit dels Socialistes de Catalunya L’any 1979 fou elegit regidor de la ciutat, i en dimitir l’alcalde electe 1980 fou nomenat per substituir-lo Reelegit en aquest càrrec, acabà el mandat l’any 1990 i de 1983 a 1985 fou diputat…
Neus Català i Pallejà

Neus Català i Pallejà (2005)
© Generalitat de Catalunya
Política
Lluitadora antifeixista.
Diplomada en infermeria el 1937, formà part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i, en començar la Guerra Civil 1936, es traslladà a Barcelona L’any 1939 creuà la frontera amb 182 infants orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura A França, collaborà en activitats de la Resistència A casa seva se centrà la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació L’any 1943 fou denunciada als nazis Reclosa i maltractada a la presó de Llemotges, el 1944 fou deportada a Ravensbrück i posteriorment al camp de Flossenbürg, on l’obligaren a treballar…
Józef Piłsudski
Història
Militar
Política
Militar i polític polonès.
Acusat de formar part d’un complot per a assassinar el tsar Alexandre III, fou deportat a Sibèria 1887-92 Al seu retorn s’uní al nou Partit Socialista Polonès, del qual passà ràpidament a ser un dels dirigents i fundà el diari Robotnik El treballador Empresonat pels russos 1900 i traslladat a Peterburg, se n'escapà l’any següent En començar la guerra russojaponesa, visità Tòquio per demanar ajut als japonesos Participà activament en la revolució russa de 1904-05 i, quan aquesta fou sufocada, dirigí la fracció revolucionària del seu partit i posà en moviment l’organització de voluntaris…