Resultats de la cerca

Bé que en un sentit ampli el sistema cromwellià durà fins el 1660, en ésser restaurada la monarquia, en un sentit més estricte cal aplicar aquesta denominació al període de temps comprès entre el 1649 i el 1653, data en què Cromwell passà a governar de forma dictatorial sense el parlament

Estudia al Magdalen College d’Oxford, on es graduà en filosofia, economia i política, i amplià estudis a l’escola de negocis Institut Européen d’Administration des Affaires INSEAD de París Posteriorment treballà a l’empresa privada Shell UK i la consultora d’empreses McKinsey Membre del Partit Conservador des de l’adolescència, durant els anys d’universitari fou elegit president de la Unió d’Estudiants d’Oxford i de l’Associació Conservadora universitària L’any 1989 fou elegit diputat per Yorkshire Dins del govern conservador de John Major , l’any següent fou nomenat secretari privat del…

Es graduà en arts 1977 i dret 1978 a la Universitat de Sydney, i l’any següent anà becat a Oxford, on obtingué un segon diploma en dret Posteriorment exercí com a advocat i també treballà en l’empresa privada el 1994 fundà OzEmail, un dels principals subministradors de serveis d’internet d’Austràlia, i el 1997 s’incorporà a Goldman Sachs En 1993-2000 fou president del Moviment Republicà, i intentà, sense èxit, convocar un referèndum perquè Austràlia esdevingués una república Diputat pel Partit Liberal 2004, el 2007 fou nomenat ministre de Medi Ambient en el govern de John Howard , però aquest…

Aquest estatut autoritzava tant la potestat legislativa com la política exterior i la representació en organismes internacionals S'hi reflectia també l’adhesió a la Corona i la lliure associació a The Commonwealth El primer territori a obtenir l’estatut de dominion fou el Canadà s XIX, seguit més tard principi del s XX per Austràlia, Nova Zelanda i la República de Sud-àfrica A poc a poc, però, accediren a la independència, reconeguda de fet pels estatuts de Westminster del 1931 A partir de 1947 el terme s’anà substituint pel de ‘membre del Commonwealth’

Fou un dels principals caps del moviment que menà a la instauració del Commonwealth australià 1900 Fou el principal redactor de la constitució, el primer cap del govern d’Austràlia 1901-03 i, després, jutge suprem

Defensà els patriotes irlandesos després de la revolta del 1916 Succeí Cosgrave en la direcció del partit moderat Fine Gael 1944 Dirigí dos governs de coalició en 1948-51, durant el qual Irlanda se separà definitivament del Commonwealth, el 1949, i en 1954-57

Lluità contra la colonització espanyola i la penetració nord-americana 1898-1903 Governador de Tayabas i diputat, fundà el partit nacionalista i exigí l’autonomia President del Commonwealth filipinoamericà 1935, s’esforçà per dur a terme la reforma agrària i millorà la justícia, l’administració i l’exèrcit Reelegit el 1941, davant la invasió japonesa, es traslladà amb el govern a Austràlia i després als EUA

Destacat membre del partit liberal, a partir del 1880 fou diputat a la Cambra dels Comuns, i formà part del govern del 1886 al 1907 Fou ambaixador als EUA 1907-13 Entre els seus treballs destaca l’estudi fet el 1910 sobre els règims polítics de l’Amèrica del Sud, en què criticà severament llur apartament de la democràcia Altres obres són The Holy Roman Empire 1804, The American Commonwealth 1888, Studies in History and Jurisprudence 1901 i Modern Democracies 1921

Fou diputat conservador 1908, membre del gabinet 1921 i canceller de l’Exchequer en el govern de Bonar Law 1922, al qual succeí 1923 com a primer ministre 1923-24, 1924-29, 1935 Dimití el 1937, i fou nomenat par En economia fou partidari d’un proteccionisme que li valgué fortes oposicions políticament contemporitzà de primer amb el feixisme, i després prengué una actitud més dura Promogué diverses reformes politicoeconòmiques, sobretot la substitució del règim de lliure canvi per una preferència duanera amb els països del Commonwealth

Estudià a Oxford i fou diputat conservador per South Lanark 1931 Fou secretari de Neville Chamberlain 1937-39, sotssecretari adjunt del Foreign Office 1943-51 i ministre d’afers escocesos fins el 1955 Ministre de relacions amb el Commonwealth 1955-60, fou traspassat al ministeri d’afers estrangers 1960-63 Succeí Harold McMillan com a primer ministre 1963-64 Fou líder del Conservative and Unionist Party 1963-65 En 1970-74 ocupà novament la cartera d’afers estrangers, i des del 1977 fou president del reial institut d’afers internacionals El 1976 publicà una autobiografia