Resultats de la cerca

Elegit pels diputats, dirigeix els debats parlamentaris, vetlla pel compliment de les normes que els regeixen i, en general, és el defensor de les potestats i els privilegis dels diputats

Estudià literatura a la Universitat d’Edimburg El 1974 fou elegit diputat a la Cambra dels Comuns, i de 1980 a 1997 fou successivament portaveu de l’oposició per als afers econòmics, les Comunitats Europees, la sanitat i els afers estrangers Arran de la victòria laborista de l’any 1997, fou nomenat ministre d’afers estrangers, càrrec en el qual tingué una actuació destacada en els bombardeigs a Sèrbia que van posar fi a les massacres de Kosovo 1999, però també tingué desavinences amb el primer ministre Tony Blair En la segona legislatura laborista 2001 fou designat responsable de…

Defensa la sobirania del Quebec i en l’àmbit socioeconòmic s’autodefineix com a socialdemòcrata Referent federal del Parti Québécois , amb el qual, tanmateix, no té un lligam orgànic, fou constituït el 1991 arran del fracàs, l’any anterior, dels acords de Llac Meech, que preveien el reconeixement com a nació del Quebec dins de la Constitució canadenca, i que comportà la dimissió de l’aleshores ministre de medi ambient Lucien Bouchard, del govern federal conservador de Brian Mulroney Bouchard, amb cinc diputats quebequesos més, formà l’embrió del nou partit com a grup parlamentari a la Cambra…

Sota Jaume I, de qui fou amant i favorit, i Carles I dirigí la política exterior anglesa Participà en l’expedició d’ajuda als hugonots de La Rochelle 1627 Fou assassinat perquè s’oposà a la Petition of the right de la Cambra dels Comuns

Membre de la Cambra dels Comuns 1613, formà part del consell privat de Carles I 1629 Nomenat lord diputat d’Irlanda 1632-39, aplicà una política autoritària Tornà a Anglaterra, i s’oposà als puritans i als escocesos Acusat d’alta traïció pel parlament, fou executat

Féu estudis de ciències polítiques a la Universitat de Mont-real i en la seva joventut estigué vinculat al comunisme Posteriorment fou dirigent sindical El 1990, a partir d’una elecció parcial, fou nomenat diputat a la Cambra dels Comuns i, amb altres diputats quebequesos, formà el Bloc Québécois , pel qual ha estat reelegit successivament i que presideix des del 1997

Fill del setè duc de Marlborough Elegit diputat, defensà les tendències progressistes dins el partit tory Partidari del sufragi universal i de l’aliança amb els treballadors industrials, formà un grup que era conegut amb el nom de “quart partit” Fundà la Primrose League, reorganitzà el partit i contribuí al triomf del 1886 fou líder dels Comuns i canceller de l’Exchequer, però dimití el mateix any

Primer marquès de Dalhousie Membre dels Comuns 1837 i dels Lords 1838, fou partidari de les doctrines del lliure canvi Governador general de l’Índia, durant el seu mandat 1848-56 augmentà la dominació britànica, que s’annexà el Panjab, part de Birmània i finalment el reialme d’Audh Impulsà la construcció de nombroses obres públiques i excellí en les relacions entre els indígenes i la corona

Diputat whig a la Cambra dels Comuns 1830, contribuí a la reforma parlamentària del 1832 Fou secretari de la guerra 1834-41, i el 1857 fou nomenat baró És autor d’ History of England from the Accession of James the Second 1849-61, on demostra el seu liberalisme Entre el 1825 i el 1844 publicà a l’ Edinburgh Review articles sobre història i literatura, aplegats en el volum Critical and Miscellaneous Essays 1843