Resultats de la cerca

Filla d’una família benestant, el 1954 es casà amb Benigno Aquino Tarlac, Luzon 1932 — Manila 1983, que esdevingué l’adversari polític més popular del president Marcos Assassinat el seu marit 1983, prosseguí la lluita d’aquest contra la dictadura i aconseguí de reagrupar l’oposició A les eleccions presidencials del 1986 resultà guanyadora, fet que comportà que Marcos, tot i haver intentat fer frau a les eleccions, hagués d’abandonar el poder i el país Ocupà el càrrec fins les eleccions de 1992, a les quals no es presentà i en les quals fou elegit el seu candidat, el vicepresident Fidel Ramos…

Llicenciada en ciències econòmiques per la Universitat de València, fou catedràtica d’administració d’empreses i professora de secundària Militant del Partit Comunista del País Valencià PCPV-PCE, ha estat també membre d’altres formacions polítiques d’esquerra, com són el Partit Comunista dels Treballadors PCT o el Partit Comunista dels Pobles d’Espanya PCPE Afiliada a la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres CCOO Després de reingressar al PCPV-PCE el 2001, accedí a la secretaria general d’aquesta formació el 2005, càrrec que desenvolupà fins el 2010, quan assumí el de coordinadora…

El 1961 es casà a Madrid amb Juan Domingo Perón El 1973 aquest recuperà la presidència de la república i María Estela esdevingué vicepresidenta 1973-74 En morir Perón, pel juliol del 1974, es convertí en presidenta i romangué en el càrrec fins al març del 1976, que es produí un cop d’estat militar Empresonada, primer, i confinada, després, s’exilià a Espanya el 1981 Amb la tornada de la democràcia a l’Argentina, mantingué la presidència peronista fins el 1985

Filla illegítima d’un petit terratinent, tingué una infantesa i una joventut sembla que plena de dificultats i privacions Fou actriu i locutora de ràdio El 1945 es casà amb Juan Domingo Perón  i, en ésser aquest empresonat, promogué una gran campanya d’agitació entre els descamisados les capes més humils del proletariat argentí i aconseguí el seu alliberament Elegit Perón president de l’Argentina 1946, Eva collaborà estretament amb el nou govern a través de la Fundación Eva Perón, destinada a la beneficència i a promoure la igualtat de drets de la dona La seva participació fou determinant en…

Llicenciada en farmàcia per la Universitat de Barcelona 1995, cursà també estudis de dret per la Universitat Oberta de Catalunya, i posteriorment exercí com a farmacèutica a l’apotecaria familiar 1995-99 Afiliada al Partit Socialista de les Illes Balears  PSIB-PSOE, n’ha ocupat la secretaria de la dona 1997 i 2000 i la secretaria general de la Federació Socialista de Mallorca 2000-12 Des d’aquest any és secretària general del partit ratificada el 2017, el 2021 i el 2025 Inicià la carrera política com a regidora a l’Ajuntament d’Inca 1998-2000, i també ha estat consellera del Consell de…

El dia de Sant Jordi de 1976 obrí amb altres socis la llibreria La Tralla, a Vic, que, a més de la difusió i venda de llibres, ha esdevingut un dels principals dinamitzadors de la vida cultural de la ciutat i de la comarca d’Osona Entre altres actes, s’hi celebren colloquis i conferències, i a l’inici acollí una galeria que introduí a Vic l’art d’avantguarda El 2006 obrí una llibreria a Ripoll Al juny del 2013 cedí la propietat i la direcció de la llibreria a Oriol Roig Presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya 2006-10, ha estat guardonada amb el Premio Nacional del Ministeri de Cultura…

Filla del líder del partit d’ultradreta Front National FN Jean-Marie Le Pen , es graduà en dret 1990 i exercí en diversos tribunals de París El 1998 s’incorporà als serveis jurídics de l’FN i fou elegida diputada per aquest partit als consells regionals de Nord-Pas-de-Calais 1998-2004 i 2010 i Illa de França 2004-10 Des del 2004 és diputada al Parlament Europeu càrrec que revalidà el 2009 i el 2014 El 2011 rellevà el seu pare a la presidència de l’FN El seu lideratge donà pas a una nova etapa ascendent del partit el 2014, en ocasió de les eleccions al Parlament Europeu, fou la…

Bisbe d’Osma 1208 i arquebisbe de Toledo 1209, intervingué en la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 El 1247 assistí al concili de Lió Escriví una obra històrica, De rebus Hispaniae , també coneguda com a Crónica del Toledano

D’idees avançades, evolucionà cap a posicions més moderades Ministre de foment amb els governs de Lersundi 1853, de Narváez 1856-57 i d’Arrazola 1864, el 1857 decretà la llei d’instrucció pública, vigent fins a la Segona República, coneguda com a llei Moyano , que establia l’obligatorietat de l’ensenyament primari Féu costat al partit alfonsí, però, després de la Restauració, es distancià de Cánovas

Ministre de finances en els governs del comte d’Ofalia 1837-38, Narváez 1844-46, Istúriz 1846 i Narváez 1849, posteriorment fou cap de govern d’un gabinet de la Unión Liberal febrer-setembre del 1864 La seva importància es deu a la reforma tributària, coneguda com a reforma de Mon , que implantà el 1845 Consistia en un sistema eclèctic d’imposts directes contribució d’immobles, conreu i ramaderia, la de la indústria i el comerç i indirectes drets de consums i de portes, monopoli fiscal de salines i tabac, etc en els seus trets fonamentals, es mantingué durant més d’un segle