Resultats de la cerca

Fou enviat per Alfons IV de Catalunya-Aragó, com a ambaixador seu, als emperadors de Bizanci i de Trebisonda Constantí XII Paleòleg i Joan IV Comnè, i al negus Jacob d’Etiòpia on es traslladà per la via del golf Pèrsic, per tal d’acordar una aliança antiislàmica, davant la puixança turca

Pertanyent a la Casa d’Orange-Nassau, és filla de la reina Juliana I i del príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld Graduada en dret per la Universitat de Leiden 1961, fou designada princesa hereva el 1948 El 1966 es casà amb el diplomàtic alemany Claus von Amsberg, amb qui ha tingut tres fills, Guillem Alexandre, Joan Frisó i Constantí, i del qual enviudà l’any 2002 Abdicà el 30 d’abril de 2013 en el seu fill Guillem Alexandre , i posteriorment el seu títol oficial fou el de Princesa Beatriu dels Països Baixos

Participà en la primera guerra russoturca 1768-74 fou el favorit de Caterina II 1774-76, sobre la qual tingué una gran influència política, i amb qui collaborà en les reformes interiors 1775 i 1785 Fundà noves ciutats amb gent immigrant Nikolajev, Jekaterinoslav, etc Impulsà l’annexió del kanat de Crimea a l’imperi rus 1783 i la fundació de Sebastopol 1784 Somià la restauració de l’imperi Bizantí en la persona de Constantí, net de la tsarina Organitzà la segona guerra russoturca 1789-91, però no hi tingué èxit i perdé la influència política sobre Caterina II

Sostingué la política de neutralitat grega i hagué d’exiliar-se quan abdicà el rei Constantí I Retornat definitivament el 1926, propugnà la restauració monàrquica President del consell el 1936, es proclamà dictador, instaurà un règim totalitari i es féu nomenar cap de govern vitalici Bé que prudent en la política internacional, la seva actuació a l’interior del país fou nefasta i es distingí per una sèrie de brutals repressions, dirigides particularment contra els intellectuals i polítics dissidents Es mostrà inflexible davant l’ultimàtum de Mussolini 1940 i morí quan les tropes…

Fundador del partit socialdemòcrata, hagué d’exiliar-se durant la dictadura de Metaxàs Lluità contra els alemanys 1941-44 i, a Egipte, fou el cap del govern grec a l’exili Com a representant de la Unió del Centre, fou primer ministre 1963, però entrà en rivalitat amb Constantí II , que el destituí 1965 Retirat de la vida política, amb la implantació de la dictadura dels coronels 1967, la seva figura esdevingué un símbol de la democràcia En morir, el seu enterrament constituí una de les primeres manifestacions públiques d’oposició al sistema feixista vigent aleshores Era pare del …

El 1868 fundà a València El Cosmopolita , que li valgué persecucions Fou després redactor del Diario Mercantil i de Las Provincias , on destacà per les seves cròniques directes de la tercera guerra Carlina A Madrid collaborà en La Correspondencia de España amb l’aportació econòmica del seu propietari i la de Joan Guix, fundà La Correspondencia de Valencia 1865 Creà també El Noticiero Sevillano , El Noticiero Universal de Barcelona 1888 i l’agència de notícies Mencheta Introduí el reporterisme en el periodisme espanyol Diputat i senador, escriví De Madrid a Panamá 1886 i, contra …

Fill d’una família de l’alta burgesia, fou secretari imperial i ensenyà filosofia a la restaurada Acadèmia de Constantinoble, on excellí pel seu saber enciclopèdic Alhora, assolia els càrrecs més alts de l’administració sota el regnat de diversos emperadors des de Constantí IX fins a Miquel VII Morí gairebé en la indigència Severament jutjat pels escriptors i crítics moderns, fou, en realitat, una víctima de les contradiccions històriques de la seva època, però la seva categoria intellectual és indiscutible Ultra una sèrie d’escrits d’interès per als filòlegs, escriví els Elogis…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València 1888 i collaborà en els almanacs  Lo Rat-Penat del 1883 i el 1884 amb un parell de narracions  La torre de la Boatella , 1883 Fatimah , 1884 Un tercer relat en català, Lo darrer esforç 1883, restà inèdit fins el 1967 La seva vinculació a la Renaixença fou breu i bàsicament decidida per la influència de Constantí Llombart després de la mort d’aquest 1893 esdevingué enemic acèrrim del grup valencianista de Teodor Llorente S’incorporà activament al republicanisme de Pi i Margall, i el 1887 publicà, ja en castellà, el…

En general, hi predomina l’hostilitat a la clerecia en general o a una part d’aquesta L’anticlericalisme als països llatins es manifestà amb peculiaritats pròpies en cada un d’ells A l’edat mitjana hom pot considerar com a manifestacions d’anticlericalisme la manera com són expressades les acusacions contra la corrupció de costums del clericat, per exemple, en els fabliaux francesos, en les sàtires de Boccaccio, en el Libro del buen amor de l’arxiprest d’Hita, i, a Catalunya, en la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda Però l’anticlericalisme, tal com és entès avui, es manifestà sobretot a partir…

Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX La seva múltiple i polifacètica acti-vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València, i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat…