Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Jordi Ciuraneta i Riu
Política
Empresari agrícola i polític.
Diplomat en administració i direcció d’empreses per ESADE, completà la formació a la Universitat de Mondragón President de la cooperativa lleidatana COPAGA 2000-11 i del Consell Sectorial del Porcí de CCAE Confederación de Cooperativas Agrarias de España, membre del COPA-COGECA Confederació de Cooperatives de la UE i assessor en porcí del consell consultiu de la UE També ha estat vicepresident i responsable de ramaderia de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya 2000-08 Resident a la Palma d’Ebre Ribera d’Ebre, d’on fou tinent d'alcalde 1991-2007, ha estat…
Levi Eshkol
Història
Política
Polític israelià.
Emigrat a Palestina 1913, on dirigí cooperatives agràries, milità activament al moviment sionista i fou secretari del Mapai 1944-48 Formà part del govern de Ben Gurion des del 1951 i, en dimitir aquest, fou primer ministre 1963 i ministre de defensa Tot i ésser moderat, fou inflexible, però, en la qüestió palestina i en les relacions amb els països àrabs
Eduard Anseele
Història
Política
Polític flamenc.
El 1885 tingué un paper important en la formació del partit obrer belga, que entenia com una agrupació de cooperatives, sindicats obrers, mutualitats, etc, basada en la solidaritat local més que no pas en una autoritat central El 1914 defensà una política d’acció conjunta amb els liberals Fou diputat socialista al parlament 1894 i ministre 1920 1925-27 1930
Francesc Delcós
Història
Política
Dret
Notari i polític, dirigent del partit radical socialista.
Conseller de Perpinyà 1906, fomentà les cooperatives agrícoles i la construcció de cases barates Diputat 1936-61, es distingí durant la Resistència i fou deportat Després de la guerra esdevingué sotssecretari d’estat de comerç i d’indústria President de la Fédération Française des Stations Uvales et des Jus de Fruits des de la seva creació 1936, ha impulsat la fabricació de sucs de fruita al país
Partit Sindicalista
Política
Partit polític fundat el 7 d’abril de 1934 per Ángel Pestaña, amb l’esperança de convertir-se en el partit polític de la CNT i trencar així la tradicional ortodòxia anarcosindicalista.
No pogué arrossegar ni la Federació Sindicalista Llibertària ni els Sindicats d’Oposició La seva influència romangué limitada a petits nuclis a Madrid Natividad Adalia, a Andalusia Gómez de Loma, a Saragossa Pabón i al Principat i al País Valencià Al Principat els seus principals dirigents foren Ricard Fornells —president des de Sabadell de la Federació Regional Catalana del partit— i Josep Robusté des de Barcelona, i a València, Francesc Fenollar, Marí Civera, Josep Sànchez Requena, Prudencio Caja, etc L’òrgan central del partit, El Sindicalista , passà aviat, pel setembre del 1935, a Madrid…
Julius Kambarage Nyerere
Política
Polític de Tanzània.
Estudià a Anglaterra, i el 1954 fundà la Tanganyka African National Union, partit independentista Diputat 1958, primer ministre 1961 i president 1962 de la Tanganyika independent, promogué la fusió amb Zanzíbar i esdevingué president de Tanzània 1964 i fou reelegit en 1965, 1970, 1975 i 1980 Instaurà un règim de partit únic des del 1977, el Chama Cha Mapinduzi o Partit Revolucionari, del qual fou el líder indiscutit i des del 1967 intentà impulsar el desenvolupament a partir de cooperatives agrícoles ujamaa de tipus socialitzant, amb l’autarquia del país com a objectiu, sistema…
David Ben Gurion

David Ben Gurion llegeix a Tel Aviv la declaració de la independència d’Israel (14 de maig de 1948)
Història
Política
Polític israelià.
Influït des de molt jove per les idees sionistes i socialistes, després dels pogroms del 1905 s’establí a Palestina 1906 i treballà en les primeres cooperatives agràries jueves Durant la Primera Guerra Mundial en fou expulsat per les autoritats turques però, després d’una estada als EUA, hi tornà el 1918 amb la Legió Jueva, que collaborà amb la Gran Bretanya, nova potència metropolitana de Palestina S'establí a Tel Aviv i fou un dels fundadors del Partit Laborista Mapai i de la Federació Sindical Histadruth , que esdevingueren poderoses forces polítiques i econòmiques Competí…
associació
Política
Dret
Unió de diverses persones, vinculades jurídicament, per a l’obtenció d’un fi no lucratiu.
Aquesta condició no exclou que no pugui ésser assolit un fi econòmic de fet n'hi ha que el tenen cooperatives de consum i d’altres, sinó que les persones associades no poden obtenir un guany proporcional a quotes o participacions preestablertes Els membres d’una associació —normalment anomenats socis— tenen uns drets i unes obligacions mutus i també davant l’associació, que fixen els estatuts de cada associació, i que poden ésser legalment exigits Les associacions són governades, normalment, per una assemblea de socis, una junta directiva i un president, les facultats dels quals…
Nova Política Econòmica
Política
Política econòmica adoptada a l’URSS en 1921-28 per tal de fer front a les dificultats creades pel comunisme de guerra.
Aquest sistema comportà la nacionalització de la indústria i dels serveis, l’abolició de la moneda, la prohibició del comerç per agents privats i unes elevadíssimes exaccions sobre la producció agrària, afavorí la caiguda de la producció industrial, l’aparició d’un comerç illegal, la inflació i les revoltes camperoles La gran oposició que provocà es feu especialment palesa amb l’aixecament dels mariners de Kronstadt 1921 i la resistència dels camperols Amb la NEP, Lenin pretenia en un principi impedir l’afebliment del poder soviètic, amenaçat en diversos fronts Hom hagué de cedir, per tant, a…
col·lectivització
Economia
Història
Política
Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat.
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions…