Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Marc Porci Cató
Filosofia
Literatura
Política
Polític, escriptor i orador romà, dit el Vell o el Censor.
De família de petits propietaris rurals, intervingué en la segona guerra púnica 217 aC A partir del 204 aC seguí a Roma la carrera política fou qüestor, edil, pretor a Sardenya i cònsol el 195 aC durant aquest darrer mandat es traslladà a Hispània per tal de sufocar la revolta general indígena, i arribà fins a Numància i Càstulo Fou elegit censor el 184 aC En oposició a la política dels Escipió, liberal i filohellènica, la seva activitat es dirigí a preservar els costums romans tradicionals i a combatre la influència grega féu aprovar lleis contra el luxe, limità la llibertat de gestió de la…
oposició
Política
Organització o organitzacions que lluiten contra els qui tenen el poder polític per aconseguir-lo per mitjans pacífics o violents.
En els règims de democràcia parlamentària l’oposició és legal, és a dir, autoritzada per la llei o la constitució, o els costums constitucionals, i àdhuc institucionalitzada, com és el cas de la Gran Bretanya, on l’oposició ve a ésser un contragovern que fins i tot cobra per exercir les seves funcions crítiques Quan l’oposició no compleix els requisits que exigeix la llei és declarada illegal En els sistemes totalitaris de partit únic no és tolerada i es converteix en clandestina i és perseguida en un grau més o menys fort
Ruy Gómez de Silva y Teles de Meneses
Història
Política
Polític portuguès al servei de la corona castellana.
S'educà amb el futur Felip II, sobre el qual tingué un gran ascendent aquest, el 1559, li concedí el principat d’Èboli Sicília i el marquesat de Diano Nàpols El 1568 participà en el consell reial que determinà el confinament del príncep Carles Conseller d’estat, fou cap de la facció contrària a la del duc d’Alba propugnà una política moderada i negociadora als Països Baixos i una solució federalista aragonesa que respectés els furs i els costums dels diferents regnes integrants de la monarquia hispànica
Josep Saderra i Mata

Josep Saderra i Mata
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Fou membre del Centre Catalanista 1889 i diverses vegades alcalde d’Olot Publicà estudis d’història local Ressenya històrica del santuari de Nostra Senyora del Tura 1905, El Prat de les Indianes 1910 i El rei Martí d’Aragó i la vila d’Olot 1912 També publicà el recull poètic Casolanes 1918 i les narracions de costums Olotines , a “Lectura Popular” 1917 Collaborà en la premsa local i fou l’ànima del Certamen Literari-Artístic d’Olot S’oposà apassionadament a les normes ortogràfiques de l’IEC en un gran nombre d’articles publicats al periòdic integrista El Deber , d’Olot, i a…
,
Edmund Burke
Filosofia
Història
Política
Polític i filòsof britànic, teòric del conservadorisme.
L’interès pels esdeveniments internacionals el portà a fundar l’ Annual Register 1759, crònica anual dels fets contemporanis Pertangué al partit whig fins el 1791, fou diputat a la Cambra dels Comuns i el 1783 formà part del gabinet Portland En la seva primera obra, Vindication of Natural Society 1756, ja expressà el seu esperit oposat al racionalisme i a l’elaboració teòrica, bo i decantant-se cap al practicisme Creu que la virtut de les institucions polítiques rau en llurs arrels en la continuïtat històrica, en la tradició i en els costums, i que l’estat és com un organisme Al…
Teodor Baró i Sureda

Teodor Baró i Sureda
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Periodisme
Política
Historiografia catalana
Polític, periodista i escriptor.
Afiliat al partit liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles en diferents legislatures 1881, 1882 i 1884, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament Dirigí La Crónica de Cataluña La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Incorporat a la…
, ,
Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga
Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga, en un oli de Fèlix Mestres basat en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític absolutista, baró d’Eroles i quart marquès de La Cañada-Ibáñez.
El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat Després de la rendició fou portat presoner a França, però aviat se n’escapà, i fou nomenat comandant del cos d’exèrcit de l’Empordà El 1811 dirigí la fortificació de Montserrat, que acabà amb l’incendi i el saqueig del monestir per Suchet Fou capità general el 1813 i, interinament, el 1814 Durant el Trienni Constitucional fou declarat persona non grata i deportat a Mallorca, d’on escapà al cap de poc temps Retirat a les seves…
La tradició catalana
Literatura catalana
Política
Cristianisme
Obra politicoreligiosa publicada per Josep Torras i Bages l’any 1892.
D’una banda, afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall Lo Catalanisme L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i militància pel…
,
Joaquim Riera i Bertran
Joaquim Riera i Bertran
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a Corts Després fou funcionari de la Diputació de Barcelona Presidí la Unió Catalanista 1895 i l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, i fou membre de l’ABLB Intervingué en la fundació de La Jove Catalunya 1868 i collaborà en molts periòdics de l’època, especialment a La Renaixença , Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i La Tomasa Fou mestre en gai saber 1890, mantenidor diverses vegades i president 1904 i 1912 dels Jocs Florals de Barcelona i del Certamen literari d’Olot 1891 Preocupat per la difusió de la…
,
Antoni Dalmau i Ribalta

Antoni Dalmau i Ribalta
© Fototeca.cat
Història
Política
literatura castellana
Polític i escriptor.
Llicenciat en dret Fou dels fundadors de la secció igualadina de Convergència Socialista de Catalunya 1975 Membre de la comissió executiva del PSC PSC-PSOE 1978-92, fou regidor municipal d’Igualada 1979-83 i 1987-91 i de Barcelona 1983-87 Diputat provincial a la diputació de Barcelona 1979-87, durant el seu mandat com a president 1982-87 es produí la reforma administrativa d’aquesta institució 1982-87, així com la cessió del palau de la Generalitat al govern de Catalunya i la construcció de la nova seu de la diputació Can Serra Fou diputat 1988-99 i vicepresident del Parlament de…
,