Resultats de la cerca

Designa sobretot la intensificació de la mobilitat de les persones i dels intercanvis de béns i serveis i la interdependència econòmica a escala mundial Les bases de la globalització són l’eliminació progressiva de les barreres duaneres i l’establiment d’àmplies àrees de lliure comerç, com ara la UE, el NAFTA, Mercosur, etc, i els avenços tecnològics en les telecomunicacions, que fan gairebé instantani l’intercanvi d’informació Aquests factors han afavorit l’expansió de les multinacionals, que al seu torn han exigit també un canvi d’orientació de moltes empreses petites i mitjanes La…

També anomenat dividend de la pau, fou popularitzat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament Entre el 1987 i el 1994, i per primera vegada en algunes dècades, les despeses militars mundials disminuïren a una taxa anual mitjana del 3,6%, fet que produí un teòric dividend de la pau acumulatiu de 935 000 milions de dòlars, 81 000 dels quals s’havien obtingut als països industrialitzats i 125 000 als països en via de desenvolupament Aquest estalvi, en principi, hauria hagut de suposar una reassignació de recursos del sector militar cap al sector civil Tanmateix, el…

Fou arrestat a Tailàndia el 2008 i extradit als Estats Units el 2010, on fou jutjat per delictes de terrorisme i tràfic d’armes amb les FARC El 2 de novembre de 2011 fou condemnat per un jurat d’una cort federal a Nova York per conspiració per a assassinar ciutadans i oficials nord-americans, traficar amb míssils antiaeris i proveir d’armes una organització terrorista És considerat un dels principals traficants d’armes del món durant les dècades de 1990 i 2000, durant les quals hauria enviat armes des d’Europa de l’Est Bulgària, Moldàvia i Ucraïna a les guerres d’Àfrica Libèria i…

Llicenciat en dret per la Universitat de Lisboa, d’on fou professor, exercí també des de molt aviat el periodisme, fou cofundador d’alguns diaris, i a través dels seus articles i de les aparicions en els mitjans de comunicació ha esdevingut una important influència en l’opinió pública portuguesa de les darreres dècades Afiliat al  Partido Social Democrata  PSD, pel qual fou regidor a Lisboa, fou secretari d’estat 1981-82 i ministre per als Afers Parlamentaris 1982-83 en el govern de Francisco Pinto Balsemão Els anys 1996-99 fou president del PSD Elegit president de Portugal en…

Atesa la voluntat del Marroc i, fins el 1979, també de Mauritània d'annexar-se el territori després de la descolonització espanyola, cerca ésser reconeguda com a estat per la comunitat internacional El 1984 l'Organització per a la Unitat Africana actualment Unitat Africana l'acceptà com a membre de ple dret, i el 2016 era o havia estat reconeguda per 84 estats, molts dels quals, però, havien revocat, suspès o "congelat" el reconeixement Des dels inicis en fou president el secretari general d'aquesta organització Muḥammad Abd al-Azīz, i a partir de la seva mort 2016 ocupa el càrrec Brahim…

Vida i obra Llicenciat en ciències per la UB 1921 Durant les dècades del 1920 i el 1930 mantingué una intensa activitat cultural i política a les Illes El 1923 s’inscriví a l’Associació per la Cultura de Mallorca i en fou un dels membres més actius Collaborà als Quaderns Mensuals  de l’Associació i, més tard, a la revista La Nostra Terra Com a polític, fou un dels fundadors d’Acció Republicana de Mallorca 1932 i d’Esquerra Republicana Balear 1934 També exercí diversos càrrecs a l’Ajuntament de Palma Entre el 1936 i el 1939, residint a Barcelona, fou el màxim impulsor de Mallorca…

Estudià a França i a l’URSS, i, més tard, participà en la Llarga Marxa 1934-35 Instaurada la república popular, fins el 1967 ocupà diversos càrrecs importants en el Partit Comunista Xinès —com ara el de secretari del comitè central 1956-67— i en el govern Durant la Revolució Cultural fou privat de càrrecs polítics, però el 1973 es reincorporà al politburó i fou nomenat, posteriorment, vice-primer ministre 1975-76 i 1977-80 El 1977, a conseqüència de l’ofensiva que la facció més esquerrana del Partit Comunista Xinès dugué a terme en morir Mao, fou separat un temps de la cúpula dirigent del…

L’any 1969 s’incorporà a l’exèrcit i rebé formació militar a França i a l’URSS Ingressà posteriorment a la Guàrdia Presidencial, de la qual fou apartat per l’aleshores cap d’estat Moussa Traoré, i el 1991 encapçalà el cop d’estat que l’enderrocà i posà fi a més de dues dècades de dictadura El 1992 organitzà els processos electorals per retornar la democràcia al país i cedí el poder a Alpha Oumar Konaré Els anys següents, distanciat de la política, es dedicà a campanyes sanitàries i participà en missions diplomàtiques en alguns dels conflictes del continent africà, com ara les crisis a Ruanda…

El colonialisme europeu, obligat pels moviments d’alliberament nacional i per la nova correlació de forces, amb el sorgiment dels estats socialistes, ha hagut de donar la independència política a la gran majoria de les seves colònies El corrent descolonitzador, iniciat al començament del s XX i avivat en el període d’entreguerres, adquirí una gran força d’ençà de la Segona Guerra Mundial, amb la creació de l’ONU i l’extensió dels moviments d’alliberament nacional al decenni dels seixanta L’impuls donat per la Carta de San Francisco 1945 a favor de l’autodeterminació i l’interès de les…

Fill d’un ministre d’agricultura del Govern de Paul Malgoire exiliat el 1964 arran de l’autoproclamació de François Duvalier com a president, estudià econòmiques a Lovaina i biologia a Torí Als anys setanta visqué als Estats Units Posteriorment retornà a Haití, on treballà per a l’Institut per a la Mineria i més tard obrí un negoci propi S'uní al moviment opositor liderat per Jean-Bertrand Aristide , del qual esdevingué collaborador Després de l’enderrocament de Jean-Claude Duvalier , esdevingué primer ministre sota la presidència d’Aristide del febrer al setembre del 1991, quan el Govern…