Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Clara Campoamor Rodríguez
Política
Història del dret
Política i jurista.
Diputada pel Partit Radical a les Corts Constituents de 1931-33 El 1936 publicà El voto femenino y yo , on recollia les seves intervencions a les Corts defensant el dret de vot per a les dones Desplegà una gran activitat a favor dels drets de les dones i aplegà algunes conferències en el llibre El derecho de la mujer 1936 Més tard publicà la biografia de Concepción Arenal i de Sor Juana Inés de la Cruz
William Cobbett
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista anglès.
S'allistà en l’exèrcit anglès 1785-91 Exercí el periodisme polític als EUA 1794-1800 defensant els federalistes i atacant la Revolució Francesa Tornat a Anglaterra, fundà 1802 el setmanari Weekly Political Register , conservador i antijacobí, que assolí un tiratge de 60 000 exemplars 1816 Més tard, però, defensà les reivindicacions obreres i camperoles i hagué d’exiliar-se als EUA 1817-19 Propugnador de la reforma parlamentària del 1832, fou elegit diputat dels comuns
ultra
Història
Política
Dit, generalment, de les ideologies, les persones i els grups polítics o religiosos que mantenen amb intransigència i radicalisme postures d’extrema dreta o d’integrisme.
A l’Estat francès rebé aquest nom un grup polític que actuà durant la Restauració, oposant-se a les transformacions efectuades per la Revolució i defensant l’ultrareialisme —el restabliment de la monarquia absoluta, segons les doctrines de Maistre i Bonald— i l’ultramuntanisme en religió Molt influents durant el govern Villèle 1821-28, foren derrotats en la revolució del 1830 Més recentment 1954-62, aquest nom s’aplicà als partidaris intransigents de l’Algèria francesa A l’Estat espanyol, des de l’acabament del franquisme, hom anomena ultres o ultradretans els feixistes enyorosos…
URPE
Política
Sigla d’Union for Radical Political Economy, moviment nord-americà creat el 1968 per donar una alternativa d’esquerra a la ciència econòmica convencional en crisi.
La seva tasca crítica s’ha basat en la constatació dels fets que fan qüestionable l’economia acadèmica, com ara el creixent retard dels països endarrerits respecte als centrals o les estructures reals de poder i de marginació en el mode de producció capitalista, tot defensant la seva consideració des d’un punt de vista pluridisciplinari PSweezy en fou un dels inspiradors principals, seguit de tota una escola d’investigadors socials, principalment economistes, entre els quals el pensament marxista és important, bé que no exclusiu Els seus òrgans de difusió són, des del 1968, The…
Manuel Massó i Llorens
Història
Política
Polític i enginyer.
Catedràtic d’ensenyament tèxtil a l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, més tard fou director de l’Escola d’Indústries Tèxtils de Barcelona Independentista, fou diputat per la Mancomunitat, s’afilià a Acció Catalana i, processat per la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià el 1923, a París Dugué a la Societat de les Nacions un document, en nom d’un gran nombre de diputats catalans, defensant els drets de Catalunya Establert a Buenos Aires, el 1925 el govern argentí li encarregà un projecte d’escola d’indústries tèxtils i tints Autor d' El moment actual polític de Catalunya 1928,…
Léon Blum
Història
Política
Polític francès.
D’origen jueu, estudià dret i el 1906 fundà, amb Jaurès, el periòdic L’Humanité Durant la guerra 1914-18 fou director del gabinet del ministre Sembat Al congrés de Tours 1920 encapçalà el moviment d’oposició a la Tercera Internacional i passà a ésser el cap del nou partit socialista francès SFIO, després de la separació dels comunistes, i director de Le Populaire Després del triomf del front popular, tingué accés a la presidència del consell El seu primer ministeri juny del 1936-juny del 1937 es caracteritzà per importants reformes econòmiques i socials Partidari, en un primer moment, d’…
Partido Aragonés
Política
Partit polític aragonesista.
Fou fundat l’any 1977 com a Partido Aragonés Regionalista per l’antic president de la Diputació provincial de Saragossa 1974-77, Hipólito Gómez de las Roces, i l’any 1990 adoptà el nom actual Tercera força a les Corts d’Aragó després del PSOE i el PP llevat de les legislatures 1987-91 i 1991-95 que se situà en segon lloc, en els anys 1987-93 i 1995-99 formà part de la Diputació General d'Aragó en coalició amb el PP i n'ocupà la presidència entre el 1987 i el 1991 Gómez de las Roces i entre el 1991 i el 1993 Emilio Eiroa Des del 1999 forma part de l’executiu presidit per Marcellí Iglesias…
August Gil i Matamala
Política
Advocat i activista polític.
Fill del maqui Augusto Gil Cánovas a qui conegué d’amagat i que no tornà a veure fins el 1945, a la Presó Model de Barcelona, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1957 Milità al PSUC del 1956 al 1968, partit que abandonà pel que considerà claudicacions davant del règim i, més genèricament, del sistema politicoeconòmic vigent Al final de la dècada obrí un despatx a Barcelona des d’on defensà sobretot militants de partits d’esquerra, sindicalistes, membres de grups autònoms, assemblearis o antifranquistes sense afiliació concreta perseguits pel TOP Després de la Transició,…
Xabier Arzalluz Antia

Xabier Arzalluz
© EAJ-PNV
Política
Polític basc.
Graduat en dret i doctor en lletres, amplià estudis a Alemanya i posteriorment fou professor de dret polític a les universitats de Madrid, Bilbao i Deusto Ingressà a la Companyia de Jesús i s’ordenà sacerdot 1967 El 1968 s’afilià al Partit Nacionalista Basc i el 1970 se secularitzà Fou diputat al Congrés del 1977 al 1979, any que s’incorporà al comitè executiu Euskadi Buru Batzar, EBB, del Partit Nacionalista Basc L’abril del 1980 fou elegit president del partit Protagonitzà un enfrontament amb el lehendakari Carlos Garaikoetxea , pugna que propicià que tots dos abandonessin els càrrecs…
Nikolaj Ivanovič Bukharin
Economia
Història
Política
Polític, economista i teòric marxista rus.
Fou membre del partit bolxevic des del 1906, s’exilià l’any 1910 i l’any 1912 entrà en contacte amb Lenin El 1916 dirigí a Nova York el diari bolxevic clandestí Novy Mir ‘Nou Món’ Tornà a Rússia després de la revolució del febrer del 1917, i participà activament en la revolució d’octubre Fins el 1929 fou director de Pravda Fou un del líders del l’ala esquerrana, i féu costat a les posicions de Trotskij i Jevgenij Preobraženskij L’any 1919 sortí a la llum la seva obra, escrita conjuntament amb Preobraženskij, Bukvar’ Kommunizma ‘ABC del comunisme’, que és, fins a un cert punt, una glossa al…