Resultats de la cerca
Es mostren 296 resultats
Izquierda Democrática
Política
Grup polític espanyol fundat clandestinament el 1958, sota el nom d’Izquierda Democrática Cristiana, a l’entorn de Manuel Giménez Fernández, exministre de la CEDA durant la Segona República.
Mort aquest, JRuiz Jiménez el succeí el 1969 com a president i inspirador del partit, que se situava a l’esquerra de la democràcia cristiana i exigia reformes socioeconòmiques profundes Denominat del 1964 al 1975 Unión Demócrata Cristiana i, després, Izquierda Democrática, el 1976 fou membre de la Coordinación Democrática dels partits antifranquistes i el 1977 formà part de la Federación de la Democracia Cristiana compartint-ne el fracàs electoral, només obtingué 4 senadors Es dissolgué el 1979
Acción Democrática
Política
Partit polític veneçolà fundat el setembre de 1941, com a substitució del Partido Democrático Nacional, que havia estat posat fora de la llei.
El 1945 ocupà per primera vegada el poder amb l’elecció a la presidència de Rómulo Betancourt 1945-48 i de Rómulo Gallegos 1948 Fou prohibit després del cop d’estat que posà fi al mandat d’aquest darrer 1948 Caigut el dictador Pérez Jiménez 1958, el partit tornà a ocupar el poder amb els presidents Betancourt 1959-64, Raúl Leoni 1964-69, Carlos Andrés Pérez 1974-79 i Jaime Lusinchi des del 1984, en alternança amb la formació demòcrata-cristiana COPEI Partint d’actituds esquerranes, derivà cap a posicions de centredreta els anys 1960-70, i adoptà després una definició socialdemòcrata i s’…
Convergència Democràtica de Catalunya

Celebració del 16è congrés de Convergència Democràtica de Catalunya a Reus (2012)
© Convergència Democràtica de Catalunya
Política
Partit polític d’àmbit català format el 1976, i vigent fins el 2016.
Sorgí al novembre del 1974 com una federació d’ Unió Democràtica de Catalunya —que se’n desvinculà el 1976—, els seguidors de Jordi Pujol i Soley Grup d’Acció al Servei de Catalunya, el Grup d’Independents de Miquel Roca i Junyent i el grup cristià Acció Obrera, els quals es fusionaren pel març del 1976 i convertiren CDC en un partit unificat, del qual J Pujol esdevingué secretari general Nacionalista, partidari d’un sistema federal a l’Estat espanyol i a Europa, fou membre de l’Assemblea de Catalunya i impulsor del Consell de Forces Polítiques adoptà inicialment un programa de…
República Àrab Sahrauí Democràtica
República Àrab Sahrauí Democràtica Aspecte d’un dels camps de refugiats de Tindouf
© JoMV
Política
Organització política del Sàhara Occidental proclamada pel febrer del 1976 sota l’impuls del Polisario.
Atesa la voluntat del Marroc i, fins el 1979, també de Mauritània d'annexar-se el territori després de la descolonització espanyola, cerca ésser reconeguda com a estat per la comunitat internacional El 1984 l'Organització per a la Unitat Africana actualment Unitat Africana l'acceptà com a membre de ple dret, i el 2016 era o havia estat reconeguda per 84 estats, molts dels quals, però, havien revocat, suspès o "congelat" el reconeixement Des dels inicis en fou president el secretari general d'aquesta organització Muḥammad Abd al-Azīz, i a partir de la seva mort 2016 ocupa el càrrec Brahim…
Esquerra Democràtica de Catalunya
Política
Grup polític de centre reformista creat al Principat a la fi del 1975 per elements procedents, en part, d’Esquerra Republicana, i conegut inicialment com a Partit Liberal Català.
Membre de la Internacional Liberal, nacionalista, federalista, arrelà en sectors vinculats a l’empresa mitjana i figurà en el Consell de Forces Polítiques Integrat en el Pacte Democràtic per Catalunya , obtingué dos escons per als seus principals líders —Ramon Trias i Fargas i Macià Alavedra i Moners— i el 1978 es fusionà amb Convergència Democràtica de Catalunya
transició
Política
Procés polític consistent en el canvi pacífic d’un règim autoritari a un de democràtic.
Les transicions de règims polítics dictatorials generalment imposats i sostinguts per l’estament militar a sistemes de democràcia parlamentària apareixen en contextos i condicions molt diversos Des de la segona meitat del segle XX, dins del bloc occidental les transicions democràtiques foren freqüents des de la fase final de la guerra freda , quan primer el desgel i posteriorment l’afebliment i la desaparició de l’URSS afavoriren la caiguda de governs autoritaris de dreta anticomunista tolerats i sostinguts pels Estats Units A Europa, tingueren lloc transicions democràtiques a Grècia 1974,…
Oriol Pujol i Ferrusola

Oriol Pujol i Ferrusola
© Convergència Democràtica de Catalunya
Política
Polític.
Fill de Jordi Pujol i Soley , president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003, es llicencià en veterinària Després de cursar un màster de direcció i administració d’empreses a l’IESE, treballà com a consultor en l’empresa privada Militant de Convergència Democràtica de Catalunya , del 1993 al 1998 ocupà càrrecs tècnics en els governs de Convergència i Unió CiU cap del gabinet tècnic del Departament de la Presidència 1993-96, director general d’Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència 1996-98 i director general d’Afers Interdepartamentals i de…
Joseph Kabila
Política
Polític de la República Democràtica del Congo.
Fill de Laurent Kabila , rebé formació militar a la Xina Després de l’enderrocament de Mobutu Sese Seko , el seu pare el nomenà ministre de Defensa de la nova República Democràtica del Congo En aquest càrrec, s’enfrontà a l’ofensiva de Ruanda i d’Uganda que cercava controlar algunes parts del país Després de l’assassinat del seu pare, el gener del 2001, fou nomenat president Amb el suport dels Estats Units, aconseguí signar un acord de pau amb les milícies antigovernamentals més importants que rebien el suport de Ruanda i d’Uganda, amb els governs dels quals negocià la retirada…
Convergència i Unió

Dirigents de la coalició Convergència i Unió (eleccions al Parlament, novembre del 2012)
© Convergència i Unió
Política
Coalició estable vigent en 1978-2015 entre els partits Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya com a alternativa de centre nacionalista al Principat.
Trajectòria al Parlament de Catalunya i la Generalitat El 1980, amb 43 diputats, esdevingué la primera força al Parlament de Catalunya, i Jordi Pujol i Soley ocupà la presidència de la Generalitat de Catalunya, en la qual fou confirmat successivament el 1984, que amb 73 diputats aconseguí la majoria absoluta, el 1988 69 i el 1992 70, el 1995 60 i el 1999 56 En aquestes dues convocatòries, tot i perdre la majoria absoluta i situar-se com a segona en nombre de vots però primera en nombre de diputats, CiU seguí governant en solitari bé que obtingué el suport extern del PP A partir del 2000, l…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina