Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Gai Licini Verres
Història
Política
Magistrat romà.
Qüestor a la Gàllia Cisalpina 84 aC, s’apropià de l’erari públic Propretor de Cilícia 74 i de Sicília 73-71, fou denunciat pels sículs de concussió Ciceró en sostingué l’acusació en les cèlebres Verrines Condemnat, s’exilià a Marsella, on morí víctima de les proscripcions de Marc Antoni
Carlos Filipe Ximenes Belo
Política
Bisbe catòlic de Timor Oriental.
Ordenat de sacerdot a Portugal el 1980, fou nomenat nunci apostòlic el 1983 i bisbe de Dili el 1988 Contrari a l’annexió de Timor Oriental per part d’Indonèsia d’ençà de la descolonització portuguesa, ha denunciat la violació dels drets humans d’aquest estat sobre la població autòctona i, amb aquest objectiu, el 1990 creà una comissió especialitzada El 1989 demanà a l’ONU la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació El 1996 rebé, juntament amb el periodista José Ramos Horta, compromès en la mateixa causa, el premi Nobel de la pau
Francesc Macià i Ambert
Història
Política
Polític austriacista i guerriller, conegut amb el nom de Bac de Roda.
Pertanyia a la petita noblesa propietària rural vigatana Fou un dels vuit personatges que amb la seva signatura donaren a Domènec Perera i a Antoni de Peguera el caràcter de delegats oficials de Catalunya per a signar el pacte de Gènova 1705 amb les potències aliades Durant la guerra fustigà les guarnicions i l’exèrcit borbònic a la plana de Vic i al Lluçanès, participà en la defensa de Montjuïc 1705 i en la de Barcelona d’uns quants anys després, com a coronel de fusellers El 1710, com a membre del senat, fou destinat a la plana de Vic per mobilitzar noves milícies voluntàries Abandonada…
Óscar Espinosa Chepe
Política
Economista i polític cubà.
L’any 1959 s’uní a la Revolució Cubana i, després de graduar-se en economia per la Universitat de l’Havana 1961, ocupà alts càrrecs en el govern, entre els quals hi ha el de conseller de l’aleshores primer ministre Fidel Castro, cap de l’institut per a la reforma agrària, membre del comitè d’estat per a la collaboració econòmica amb els països del bloc soviètic i, durant els anys vuitanta, de la direcció del Banc Nacional de Cuba Progressivament en desacord amb el règim castrista, el 1990 fou denunciat, sancionat i destituït dels càrrecs Des d’aleshores es dedicà a escriure…
Hu Jia

Hu Jia
© Hu Jia i Zeng Jinyan/Amnesty.org
Política
Activista pels drets humans xinès.
És fill d’un matrimoni depurat entre el 1957 i el 1978 pel règim de Mao Zedong Graduat el 1996 en sistemes d’informació a la Universitat de Pequín, els anys d’estudiant s’inicià en el moviment ecologista A partir del 2000 es dedicà a campanyes de prevenció de la sida i fundà una associació per als malalts d’aquesta síndrome, i al mateix temps en criticà la política d’ocultació del Govern Ha denunciat també les expropiacions forçoses de terres, les intimidacions sistemàtiques a periodistes, dissidents i activistes, les mesures del Govern xinès al Tibet sobre la cultura i la…
Valtònyc

Valtònyc
Música
Política
Nom artístic del raper Josep Miquel Arenas i Beltran.
El 23 d’agost de 2012 fou detingut per la guàrdia civil pel contingut d’algunes de les seves cançons El 22 de febrer de 2017 l’Audiència Nacional el condemnà a 3 anys i mig de presó per injúries a la Corona, amenaces i enaltiment del terrorisme També fou obligat a pagar una indemnització al president del Círculo Balear, que l’havia denunciat per considerar que les seves lletres contenien amenaces en contra seu El 23 de maig de 2018, un dia abans del seu ingrés a la presó, anuncià des de Bèlgica el seu exili, i immediatament fou cursada una euroordre de detenció i extradició per…
María Corina Machado Parisca

María Corina Machado Parisca
(CC BY 2.0) Carlos Díaz
Política
Política veneçolana.
Rebesneta de l’escriptor veneçolà Eduardo Blanco , es formà com a enginyera industrial a la Universitat Catòlica Andrés Bello i obtingué una especialització en finances a l’Institut d’Estudis Superiors d’Administració IESA Ha exercit com a professora de gestió de recursos humans a la Universitat Catòlica Andrés Bello i ha estat membre de diverses juntes directives empresarials Diputada per l’estat de Miranda —amb la quantitat més gran de vots registrada fins aleshores— a l’Assemblea Nacional de Veneçuela entre el 2011 i el 2014, aquest darrer any fou destituïda del càrrec després d’acceptar…
Ion Iliescu
Política
Polític romanès.
Acabats els estudis a l’Institut d’Electrotècnia de Bucarest i a l’Institut Energètic de Moscou, realitzà activitats directives en el comitè central del Partit Comunista on havia ingressat el 1953 i, fins el 1971, fou el primer secretari de la secció juvenil Nicolaie Ceauşescu li confià a continuació la secretaria de propaganda i educació Aviat, però, entrà en desacord amb el president, el qual l’envià a Timișoara i, més tard, a Iaşi S’encarregà després de la direcció del consell d’economia de les aigües i, sense pertànyer ja al comitè central, treballà com a director d’una editorial…
Partit Comunista de la Unió Soviètica
Política
Organització política, el nom original de la qual és Kommunističeskaja Partija Soveckogo Sojuza (KPSS).
Tingué origen en la Unió de lluita per l’emancipació de la classe obrera, fundada per Lenin a Peterburg el 1895 i que el 1898 es transformà en el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus El programa i l’estratègia que Lenin imposà al POSDR provocaren la divisió —palesada en el segon congrés del partit, el 1903— entre bolxevics majoritaris en el comitè executiu, leninistes i menxevics minoritaris, oposats a Lenin Si bé la repressió tsarista obligà els seus dirigents a emigrar, el POSDR continuà actuant a Rússia, publicant periòdics i opuscles, promovent vagues i manifestacions, intervenint en el…
Lega Nord
Política
Partit polític italià de dreta i orientació federalista o secessionista.
Fundada el desembre del 1989 a partir de diversos moviments del nord d’Itàlia, com la Lega Veneta o la Lega Lombarda, Umberto Bossi en fou líder indiscutible i secretari general fins el 2012 Centrada en la denúncia de la dependència del sud d’Itàlia envers el nord i del centralisme i l’immobilisme de Roma, en les eleccions generals del 1992 obtingué un suport del 8,7% amb un programa centrat en una reforma fiscal basada en un model federal i en la descentralització Sòlidament implantada en els nivells regional i local, esdevingué una força destacada en el panorama polític italià posterior a…