Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Edward Grey
Història
Política
Polític britànic.
Diputat 1885, formà part de l’ala dreta del partit liberal Ministre d’afers estrangers 1905-16, es declarà partidari de l’Entesa Cordial, i fou l’artífex de l’acord amb Rússia 1907 Durant la Primera Guerra Mundial desplegà una intensa activitat diplomàtica, i a la seva gestió fou atribuït l’acord entre totes les potències en conflicte de no acordar cap pau per separat
Clara Campoamor Rodríguez
Política
Història del dret
Política i jurista.
Diputada pel Partit Radical a les Corts Constituents de 1931-33 El 1936 publicà El voto femenino y yo , on recollia les seves intervencions a les Corts defensant el dret de vot per a les dones Desplegà una gran activitat a favor dels drets de les dones i aplegà algunes conferències en el llibre El derecho de la mujer 1936 Més tard publicà la biografia de Concepción Arenal i de Sor Juana Inés de la Cruz
Joan Poculull
Economia
Història
Política
Mercader i diplomàtic barceloní.
El 1312 el rei Jaume II, per les seves coneixences i relacions amb l’Àfrica del Nord, el nomenà cònsol de Bugia, substitut de Bernat Dessoler, que es trobava a Barcelona, amb la finalitat de renovar el pacte fet el 1309 Entre els anys 1312 i 1344 desplegà una gran activitat i una sèrie de viatges entre Bugia, Barcelona i Mallorca que conclogueren amb un nou tractat entre el soldà Abū Bakr i el rei Jaume II signat a València el 7 de gener de 1314 i pel soldà entre el març i el juliol del 1314 quan Poculull tornava a trobar-se a Bugia
Domènec Viola i Lafuerza
Política
Polític.
Dedicat al comerç, tenia una botiga de gènere de punt a Balaguer Dedicat a la política activa, organitzà i dirigí el Bloc Obrer i Camperol a Balaguer i fou membre del comitè central del POUM Intervingué en la Guerra Civil del costat republicà, durant la qual salvà la vida de moltes persones, entre les quals JM Porcioles, futur alcalde de Barcelona Arran de la seva orientació política, fou perseguit pel Partit Comunista i empresonat diverses vegades En acabar la Guerra Civil, s’exilià a França, on estigué als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i d’Agde, i, posteriorment, en camps…
Antoni Bergós i Massó
Història
Política
Agronomia
Dret
Enginyer agrícola i advocat.
Líder d’Acció Catalana a Lleida Desplegà una gran activitat cívica promogué i impulsà institucions Ateneu Lleidatà, Cambra de Comerç, Assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, en creà d’altres Sindicat d’Advocats, i la Biblioteca Pública i l’Hemeroteca lleidatanes, i creà i dirigí publicacions de caràcter cultural Vida Lleidatana i polític Occident Fou també director artístic de Ràdio Lleida, organitzador de l’Exposició de Maquinària Agrícola 1928, a Lleida, i membre de la ponència de la divisió territorial 1932 i de la comissió…
Dalmau de Mur i de Cervelló
Història
Cristianisme
Política
Prelat, promotor de les arts i polític.
Germà d’Acard Fou rector de Valls i canonge de Girona almenys des del 1399 Durant l’interregne es decantà per la candidatura de Jaume d’Urgell Nomenat bisbe de Girona 1415-19, decidí la construcció de la volta única de la catedral, després d’escoltar el parer de dotze tècnics i de decidir-se contra el parer de la majoria encarregà l’obra a Guillem Bofill El 1418 anà a Roma com a ambaixador d’Alfons el Magnànim Promogut arquebisbe de Tarragona 1419-31, desplegà una gran activitat, tant en l’aspecte religiós com en el polític inaugurà l’altar major de la catedral i convocà un…
Anders Fogh Rasmussen

Anders Fogh Rasmussen
© OTAN
Política
Polític danès.
Diputat liberal des del 1978, en 1987-90 ocupà el Ministeri Fiscal i en 1990-92 fou ministre d’Economia en el govern de Poul Schlüter, si bé dimití el càrrec per evitar una moció de no-confiança Al capdavant del Partit Liberal, el 2001 guanyà al Partit Socialdemòcrata en les eleccions legislatives Formà aleshores un govern de coalició amb l’ultradretà Partit Popular Danès, que repetí després de les eleccions del 2005 i del 2007 A més de l’adopció de mesures restrictives de la immigració, la seva gestió ha dut a terme una retallada d’impostos, cosa que ha afavorit una bona marxa de l’economia…
Camillo Benso di Cavour

Camillo Benso di Cavour
State Library Victoria Collections (CC BY-NC 2.0)
Política
Polític italià, comte de Cavour.
Seguí la carrera militar A Gènova entrà en contacte amb les idees liberals Desterrat a la Vall d’Aosta per la seva adhesió a la Revolució del 1830, abandonà l’exèrcit 1831 Entre el 1835 i el 1847 viatjà per la Gran Bretanya i França i desplegà una àmplia activitat periodística en diverses publicacions europees També residí un quant temps a Leri, on es dedicà a escriure diversos estudis de política econòmica Després de l’establiment de la llibertat de premsa 1847 fundà “Il Risorgimento”, des d’on preconitzà la unitat italiana i l’adopció de reformes dins un liberalisme conservador…
Narcís Verdaguer i Callís
Narcís Verdaguer i Callís
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Literatura catalana
Advocat, polític, publicista, poeta i traductor.
Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí dels fills dels…
,
Vicent Blasco i Ibáñez

Vicent Blasco i Ibáñez
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València 1888 i collaborà en els almanacs Lo Rat-Penat del 1883 i el 1884 amb un parell de narracions La torre de la Boatella , 1883 Fatimah , 1884 Un tercer relat en català, Lo darrer esforç 1883, restà inèdit fins el 1967 La seva vinculació a la Renaixença fou breu i bàsicament decidida per la influència de Constantí Llombart després de la mort d’aquest 1893 esdevingué enemic acèrrim del grup valencianista de Teodor Llorente S’incorporà activament al republicanisme de Pi i Margall, i el 1887 publicà, ja en castellà, el recull Fantasías…
,