Resultats de la cerca

S'inicià amb l’informe de Nikita Khruščov al vintè congrés del PCUS 1956 i es caracteritzà per l’eliminació, entre els alts càrrecs de l’Estat i del partit, dels dirigents collaboradors de Stalin V’ačeslav Molotov, Lavrentij Berija, etc, la rehabilitació d’antics dirigents Władysław Gomułka i una certa liberalització en l’economia i en les relacions internacionals

Trajectòria al Parlament de Catalunya i  la Generalitat  El 1980, amb 43 diputats, esdevingué la primera força al Parlament de Catalunya, i Jordi Pujol i Soley  ocupà la presidència de la Generalitat de Catalunya, en la qual fou confirmat successivament el 1984, que amb 73 diputats aconseguí la majoria absoluta, el 1988 69 i el 1992 70, el 1995 60 i el 1999 56 En aquestes dues convocatòries, tot i perdre la majoria absoluta i situar-se com a segona en nombre de vots però primera en nombre de diputats, CiU seguí governant en solitari bé que obtingué el suport extern del PP A partir del 2000, l…

Lluità a Salamina Collaborà amb Aristides en la formació de la confederació de Delos 479-478 i en la campanya contra els perses a Tràcia el 476 prengué Èion i Esciros el 468 derrotà per terra i mar els perses a Eurimedont el 465 recobrà el Quersonès traci i, després d’un setge de dos anys, reduí Tasos, que s’havia separat de la confederació En la seva política proespartana envià tropes ateneses d’ajut, durant la guerra d’Esparta contra Messene, que foren rebutjades per recel pels espartans, la qual cosa li valgué una condemna a ostracisme el 461 Tornà a Atenes el 451 i, el 450, en la campanya…

Fill de serfs, es destacà per la seva activitat revolucionària, fins a convertir-se en un dels dirigents i organitzadors del partit Narodnaja Vol’a ‘Voluntat del Poble’, del comitè executiu del qual formava part Fou l’organitzador dels atemptats contra el tsar Alexandre II Creà l’organització militar dependent del partit, i participà en la formació de grups d’estudiants populistes Fou collaborador actiu de la revista populista clandestina Rabočaja Gazeta ‘Gaseta Obrera’ Jutjat després de l’assassinat del Tsar 1881, fou penjat amb els altres dirigents populistes

Fou secretari de les Joventuts Socialistes de València i un dels fundadors i dirigents de la Federació Comunista de Llevant, adherida al Partido Comunista de España Exiliat a París durant la Dictadura, collaborà estretament amb la direcció del PCE, tant a París com a Moscou Amb una actitud crítica respecte al mateix PCE des del 1929, collaborà a la revista Monde  i traduí al castellà obres de Gide i de Trockij, entre altres Tornà el 1931, es vinculà al Bloc Obrer i Camperol i fou un dels dirigents del Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM fou proposat candidat pel…

Els seus principals dirigents foren Jaume Compte, Ramon Fabregat, Pere Aznar i Artur Cussó, i pel gener del 1934 es convertí en el Partit Català Proletari El seu òrgan de premsa fou L’insurgent 1932

Comte de Salvatierra Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València 1903-04 i 1913-15, on es concità l’odi dels dirigents anarquistes, que l’assassinaren, juntament amb la seva cunyada, la marquesa de Tejares

Els principals dirigents foren, entre d’altres, Francesc MMasferrer, Josep Casals i Josep MXammar Pel juny del 1936 s’autodissolgué per a reconstruir Estat Català amb part de les joventuts d’ERC i el grup Nosaltres Sols

Procedent del carlisme, ingressà a la Lliga Catalana i fou regidor de Barcelona el 1901 Diputat a Corts per Olot el 1903 i el 1905 Fou un dels dirigents de Solidaritat Catalana Autor d’obres històriques i jurídiques