Resultats de la cerca

D’idees avançades, evolucionà cap a posicions més moderades Ministre de foment amb els governs de Lersundi 1853, de Narváez 1856-57 i d’Arrazola 1864, el 1857 decretà la llei d’instrucció pública, vigent fins a la Segona República, coneguda com a llei Moyano , que establia l’obligatorietat de l’ensenyament primari Féu costat al partit alfonsí, però, després de la Restauració, es distancià de Cánovas

Comte de Caprivi Fou cap de la marina alemanya 1883-88 i el 1890 substituí Bismarck com a canceller de l’Imperi En política exterior renovà 1891 la Triple Aliança i es distancià de Rússia Cedí Zanzíbar a la Gran Bretanya a canvi de Heligoland 1890 i obtingué la possessió de l’anomenada llenca de Caprivi Per tal d’estimular el comerç rebaixà els aranzels, fet que provocà una forta oposició dels terratinents Augmentà els efectius de l’exèrcit alemany 1893 En desacord amb la política absolutista preconitzada per Guillem II, es retirà el 1894

Estudià filosofia a la Universitat de Belgrad i es doctorà a Alemanya posteriorment exercí com a professor a la Universitat de Novi Sad El 1989 cofundà el Partit Demòcrata, que presidí des del 1994 Inicialment proper a l’ultranacionalisme serbi, se'n distancià gradualment El 1997 fou elegit alcalde de Belgrad Fou un dels líders de la coalició DOS que el 2000 aconseguí fer caure Slovodan Milošević Primer ministre de Sèrbia des d’aquest any, intentà combatre les màfies i treure el país de l’aïllament internacional S'enfrontà amb el president Koštunica per l’extradició de Milošević, la qual…

Militant comunista 1932, lluità contra l’ocupació alemanya Membre de l’Assemblea Nacional 1945 i del politburó 1951, fou elegit secretari general del partit 1954 Nomenat primer ministre 1962-71, i posteriorment president 1971, dominà, des d’aquest càrrec, la vida política búlgara amb una fèrria dictadura, que tingué com a característica la fidelitat als dictats de l’URSS, fins a l’accés al poder de M Gorbačov el 1985, del qual es distancià Les massives protestes que posaren fi al règim comunista búlgar forçaren la seva dimissió el 1989 Arrestat 1990 i processat per corrupció el 1992, el 1998…

Ingressà a l’aeronàutica militar 1920 i, ascendit a comandant, el 1926, amb l’hidroavió “Plus Ultra”, travessà l’Atlàntic des de Palos de la Frontera a Buenos Aires i establí un rècord de distància S'oposà a la monarquia, i en ésser proclamada la República fou nomenat director general d’aeronàutica, però fou destituït perquè féu costat als anarquistes andalusos 1931 Fou diputat per Barcelona en la candidatura de l’Esquerra Catalana en les eleccions a l’assemblea constituent de la República juny del 1931, però s’uní a l’aixecament del 18 de juliol de 1936, actuà com a pilot militar de…

Doctorada en dret per la Universidad Complutense de Madrid, més tard estudià, becada per la Fundació Fulbright, ciència política a la Universitat d’Ohio Ha estat professora de dret constitucional 1986 i catedràtica de ciència política de la Universidad Nacional de Educación a Distancia i directora de la revista Nueva Revista de Política, Cultura y Arte Experta en partits polítics i comportament electoral, ha estat directora del Centro de Investigaciones Sociológicas 1996-2002 Entre el 2000 i el 2004 ocupà el càrrec de ministra d’Educació, Cultura i Esports del Govern espanyol, i…

Estudià dret a València, Saragossa i Madrid L’any 1877 es casà amb la filla i hereva del marquès de Mondéjar i comte de Sallent i s’establí a Madrid Fou diputat a les corts des del 1879 al 1923, excepte el 1893, i primer secretari del congrés 1884-90 Durant el govern Martínez de Campos, de qui fou admirador, el ministre de la governació Francisco Silvela el nomenà director general d’administració local 1890-92, però se separà d’aquest quan es distancià del partit conservador, seguint el consell, d’entre altres, del seu germà Nicolau Cotoner i Allendesalazar mort el 1897, marquès de la Sénia i…

Procedia de família comerciant, originària de Mataró, més tard monopolitzadora del cànem a la plana baixa del Segura, on creà la primera fàbrica moderna d’aquest producte Fou professor a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Signà el manifest sobre les zones franques 1915 patrocinat per la Lliga Regionalista, però aviat es distancià del catalanisme, i milità en el partit liberal El 1916 fou creat comte de Caralt Nomenat president del Foment del Treball Nacional el 1917, l’any següent substituí Joan Ventosa i Calvell en el ministeri de finances del govern García Prieto Es mostrà…

Es va constituir el 1922 al Centre Català de l’Havana Era més conegut com a Club Separatista Català Número 1 La direcció del primer d’aquests clubs, de fet el més important, estava integrada per Claudi Mimó, Joaquim Muntal i Gramunt, Francesc Molla, Josep Pineda i Fargas, Pere Pons i Cercós, Josep López i Franc, Emili Sánchez i Martí, Marian Grau i Josep Murillo, que en fou tresorer i únic nom públic dels adherits, ja que, pel caràcter clandestí de l’entitat, tots els membres eren secrets Defensaven la independència de Catalunya i plantejaven la necessitat de constituir clubs separatistes,…

Radiotelegrafista, fou destinat a Guinea-Bissau, d’on arribà a ser cap dels serveis de telecomunicacions Des del final de la dècada dels anys quaranta s’involucrà en la lluita per la independència i cofundà el Partido Africano da Independência da Guiné e Cabo Verde PAIGC el 1956, del qual fou secretari general 1973 i el principal líder, juntament amb Amílcar Cabral Assolida la independència 1975, esdevingué el primer president de Cap Verd El 1980 l’enderrocament de Luis Cabral germà d’Amílcar a Guinea-Bissau el distancià d’una prevista unió d’ambdós territoris de l’excolònia portuguesa…