Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors del Partido Socialista Obrero Español 1879 i del seu òrgan El Socialista 1886 Redactà la resposta socialista a l’enquesta de la Comissió de Reformes Socials El Partido Socialista ante la Comisión del Informe , 1884, que és una de les primeres obres doctrinals marxistes escrites a l’Estat espanyol Fou candidat socialista en diverses eleccions legislatives

Aquestes dues cambres —anomenades cambra alta i cambra baixa cambra 10— es diferencien tant per llurs atribucions com per la forma de reclutament de llurs membres En molts casos ambdues cambres frueixen de les mateixes atribucions en matèria legislativa adopció del mateix text, però n'hi ha que posseeixen certes prerrogatives en matèria financera, judicial, ratificació de tractats, nomenaments, etc A més, en els règims parlamentaris, el govern sol ésser responsable només davant la cambra baixa Així com la forma de reclutament de les cambres baixes és…

També hi figuraren antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana Josep Mestres, elements procedents del reformisme Companys o Bernaldo de Quirós i el nucli federal empordanès August Pi i Sunyer El Directori constituït reuní Layret, Domingo —que presidí—, Perenya, Antoni Estivill, Pi i Sunyer, i Noguer i Comet —que fou secretari general— Inicialment els seus punts doctrinals essencials foren l’acceptació del programa federal de Pi i Margall del 1894, l’afavoriment de profundes transformacions econòmiques i socials i el laïcisme Hom intentà amb això d’exercir una forta…

Punts doctrinals bàsics De fet, els partidaris de Trockij s’autonomenaren, inicialment, “bolxevics leninistes” o “marxistes revolucionaris”, i foren llurs adversaris qui els posaren el qualificatiu de trotskistes, el qual han acabat per assumir Els punts doctrinals bàsics del trotskisme són la teoria de la revolució permanent lligada a l’afirmació que la revolució socialista ha de tenir necessàriament un caràcter internacional la teorització de l’existència d’una casta burocràtica a l’URSS, que usurpa el poder obrer i arriba a la forma extrema de l’ estalinisme , i…

Vida i obra Fill d’un terrisser, treballà de boter, i posteriorment es feu mestre d’escola 1891 i començà a fer classes a la societat Lliurepensadors Fou successivament secretari de la secció de boters de Reus, de la federació catalana 1887 i general de la Federació de Boters d’Espanya 1888 Es casà civilment, el 1891, amb Teresa Mañé Soledad Gustavo , i passà a regentar una escola laica a Reus  Afiliat de primer al PSOE 1885, molt aviat s’adherí a l’anarquisme i inicià una intensa activitat com a publicista anarquista, que li reportà diverses detencions el 1891, el 1892 i el 1893 i, arran…

Vida i obra Fill d’un obrer del tèxtil, feu els estudis de grau mitjà al seminari de Barcelona 1831-37 Estudià dret a la universitat i es relacionà amb elements romàntics a través de la Societat Filomàtica 1841, de la qual formà part El 1847 anà a viure a Madrid, on es doctorà Ingressà en el Partit Democràtic el mateix any de la seva fundació 1849  La seva intervenció destacada en la vida política començà durant la revolució del juliol del 1854 A través del full El Eco de la Revolución  i, posteriorment amb La Reacción y la Revolución 1854, intentà dotar el moviment revolucionari de…

Vida i obra Iniciat molt jove en el periodisme, el seu primer article en català aparegué a La Justícia , setmanari republicà tarragoní Llicenciat en dret 1916, anà a Barcelona a estudiar lleis, però hagué de retornar a Tarragona sense haver pogut acabar la carrera per dificultats econòmiques hi fundà 1901 i dirigí el setmanari federal La Avanzada , fundà Joventut Federal, s’ocupà en feines administratives i feu conferències El seu pensament polític, que influí en la seva obra històrica, es caracteritzà per la defensa del federalisme d’arrel pimargallià del sobiranisme del poble català com a…

Origen i evolució Defensà els drets del germà d’aquest, l’infant Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents a ocupar el tron i, alhora, canalitzà un corrent d’opinió antiliberal, amb programes inspirats en les institucions de l’Antic Règim monarquia absoluta i manteniment de la preponderància de l’Església, resumits en el lema Religió, Rei i Furs El problema successori tenia origen en l’anomenada llei Sàlica, la qual excloïa la successió femenina a la corona, feta aprovar per Felip V 1713 Les corts de 1789 i Carles IV havien derogat aquesta llei, però mai no en fou publicat l’acord…