Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
ecologisme
Política
Sociologia
Conjunt de corrents ideològics que tenen en comú la voluntat d’assolir un nou ordre social basat en els principis de l’ecologia concebuda com a ciència totalitzadora.
La majoria de grups ecologistes comparteixen un refús del productivisme de les societats contemporànies, del centralisme i la concentració del poder en mans dels estats i de les companyies multinacionals, i de l’explotació abusiva dels recursos naturals, i propugnen una societat no jerarquitzada, oberta i autogestionària El pacifisme i el refús de l’energia nuclear són també comuns a la majoria de grups ecologistes Els primers grups ecologistes nasqueren als EUA sobretot a Califòrnia vers la meitat de la dècada de 1960 a l’entorn dels moviments de drets civils i d’oposició a la guerra de…
Hermeline Malherbe
Política
Política francesa.
Obtingué el Diploma d’Estudis Superiors Especialitzats en enginyeria de formació per la Universitat de Rennes De jove ingressà a les joventuts comunistes revolucionàries i estigué vinculada a la Lliga Comunista Revolucionària francesa i posteriorment al sindicat d’estudiants UNEF-ID També milità en l’ecologisme i l’any 2001 fou regidora a l’oposició a Meaux L’any 2005 es traslladà a la Catalunya del Nord i s’afilià a la secció regional del Partit Socialista , i l’any 2008 fou elegida com a consellera general dels barris de l’Estació i Sant Iscle de Perpinyà Seguidora de Georges…
ecopacifisme
Política
Sociologia
Moviment polític i social que propugna conjuntament l’ecologisme i el pacifisme.
Gaspar Llamazares Trigo

Gaspar Llamazares Trigo
© Fundación Universidad Rey Juan Carlos
Política
Polític castellà.
Llicenciat en medicina i cirurgia Coordinador d’ Izquierda Unida a Astúries, en la VI Assemblea Federal d’Izquierda Unida de l’octubre del 2000 fou elegit coordinador general en substitució de Julio Anguita González Després d’una etapa de mals resultats electorals, fou reelegit coordinador general d’Izquierda Unida el desembre del 2004 en la VIII assemblea general de la formació, caracteritzada per una forta divisió interna Superà el principal candidat alternatiu, Enrique Santiago, que tenia el suport del PCE, i un mes després el consell polític d’IU el ratificà en el càrrec En…
Santiago Vilanova i Tané
Ecologia
Política
Escriptor, periodista i dirigent ecologista.
Llicenciat en ciències de la informació, fou redactor d’ El Correo Catalán 1973-76, director de la revista ecologista Userda 1977-81 i del Diari de Barcelona 1983-84, i collabora habitualment en diversos mitjans de comunicació Actiu ecologista, fou cofundador del Moviment Ecologista Català 1982, d’Alternativa Verda 1983, de la Confederación de Los Verdes i d’Els Verds-Alternativa Verda 1999, de la qual fou portaveu, i president de l’Associació Una Sola Terra Des del 2015 és ponent de la secció d’ecologia de l’Ateneu Barcelonès L’octubre del 2020 substituí el diputat de JxCat Eduard Pujol,…
,
Gilberto Gil
Música
Política
Nom amb el qual és conegut el músic i polític brasiler Gilberto Passos Gil Moreira.
Durant la seva joventut aprengué a tocar diversos instruments, i més tard adoptà principalment la guitarra Els anys cinquanta formà el seu primer grup, i el 1963 conegué Caetano Veloso , amb el qual collaborà i juntament amb ell fou pioner de l’estil anomenat tropicalismo Es graduà el 1964 en administració d’empreses a Bahia, i posteriorment treballà alguns anys en publicitat El 1965 enregistrà el seu primer disc, Louvaçao , que obtingué un gran èxit A causa de les lletres de les seves cançons, el 1969 el govern militar brasiler empresonà Gil i Veloso uns quants mesos Posteriorment anà a…
socialdemocràcia
Història
Política
Nom amb què hom designa els moviments socialistes caracteritzats per la renúncia al marxisme, l’acceptació de les institucions liberal-democràtiques i una pràctica política de tipus moderat.
El mot féu referència, des de la fi del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial, als partits polítics d’inspiració marxista, sobretot a Alemanya, els països escandinaus i Rússia Més tard, adoptà el signicat actual La primera tendència revisionista del marxisme fou protagonitzada per Eduard Bernstein Les premisses del socialisme i les tasques de la socialdemocràcia, 1899, que rebutjà la dictadura del proletariat i preconitzà una transformació lenta del sistema capitalista, que esdevindria socialista mitjançant un procés de reformes graduals i successives, aconseguides a través de la lluita…
comunisme
Política
Organització social en què els béns són tinguts en comú.
Com a teoria social, en el sentit més general, ha estat la base ideològica de corrents filosòfics idealistes que proclamen la igualtat absoluta de tots els homes, com l’expressada en forma aristocràtica per Plató en La República i, més tard, per Tomàs Moro segle XV, Campanella segle XVII i Morelly i Mably segle XVIII, que ja apunten a un comunisme utòpic I també hi ha corrents socials igualitaris, com els que secundaren les revoltes camperoles a Anglaterra segle XIV i a Alemanya segle XVI, que mantingueren aspectes de tipus comunista També ha estat emprat el terme en relació amb determinades…