Resultats de la cerca

Bismarck i els economistes de càtedra foren els iniciadors d’aquesta teoria, que també rep el nom de socialisme d’estat i té per objecte combatre el socialisme

Membre de la lliga de socialdemòcrates russos, formà part del grup de marxistes anomenats economistes que el 1898 es rebellaren contra Georgij Plekhanov i se separaren del partit socialdemòcrata rus Fou director del diari Rabočeje Delo ‘La Causa dels Treballadors’, i intentà d’ésser reconegut com l’òrgan principal del marxisme rus

Fou catedràtic d’economia política i finances públiques a la Universitat d’Oviedo El 1879 defensà públicament el socialisme de càtedra i la seva adhesió al krausisme en el seu discurs rectoral El socialismo de cátedra Difongué l’obra dels grans economistes alemanys de l’època com Adolf Wagner i Albert Schäffte De les obres més conegudes és la seva apassionada biografia de Flórez Estrada 1885 També escriví La quinta esencia del socialismo, Manual de economía política i Memoria de la información agraria en Andalucía y Castilla 1904

La seva tasca crítica s’ha basat en la constatació dels fets que fan qüestionable l’economia acadèmica, com ara el creixent retard dels països endarrerits respecte als centrals o les estructures reals de poder i de marginació en el mode de producció capitalista, tot defensant la seva consideració des d’un punt de vista pluridisciplinari PSweezy en fou un dels inspiradors principals, seguit de tota una escola d’investigadors socials, principalment economistes, entre els quals el pensament marxista és important, bé que no exclusiu Els seus òrgans de difusió són, des del 1968, The…

Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona i llicenciat en dret per la Universitat Nacional d’Educació a Distància UNED, fou catedràtic d’economia a la Universitat Ramon Llull i professor ordinari d’ESADE, d’on esdevingué director del departament d’economia 1992-2000 i dels màsters en direcció economicofinancera, direcció de màrqueting i direcció de producció i operacions Ha estat codirector dels programes PHARE de la Unió Europea als estats de l’antic bloc soviètic i president de la International Conference on Euro-India Economic Relationship Nova Delhi…

Llicenciat 1961 i doctor 1970 en ciències econòmiques, a Barcelona Professor de les universitats de Barcelona, Madrid i València, des del 1986 fou catedràtic d’història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona Promotor i impulsor de Recerques , recull d’estudis històrics i econòmics Collaborà en un bon nombre de publicacions del Servei d’Estudis de Banca Catalana, sol o en collaboració — Els preus del sòl 1972 i 1981, La regió fruitera de Lleida, L’economia del Baix Ebre, L’economia de la regió de Tarragona, Les conseqüències comarcals del turisme a la Costa Brava — La seva…

Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1992, màster en economia internacional i desenvolupament econòmic per la Universitat de Yale 1996 i doctora en economia per la UB 1999, ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universitat de Barcelona, on ha estat professora ajudant 1993-95, titular interina 1995-2001 i professora titular 2001 del Departament de Teoria Econòmica Des del 2009 al 2017 fou degana de la Facultat d’Economia i Empresa i des del març del 2020 és catedràtica d’economia a la Universitat de Barcelona Els seus camps de recerca són la nova geografia econòmica i el comerç…

Llicenciat en dret a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, es doctorà a la London School of Economics i amplià estudis als EUA Professor a la Universitat de Bolonya 1971-78, fou ministre d’indústria d’un dels governs de Giulio Andreotti 1978 En 1982-89 i 1993-94 fou director de l’Institut per a la Reconstrucció Industrial IRI Després de la desfeta de la Democràcia Cristiana, s’integrà a l’Aliança Democràtica, i el 1996 esdevingué cap del govern en minoria de la coalició de centreesquerra L’Ulivo Aconseguí el reingrés d’Itàlia el 1996 al Sistema Monetari Europeu del qual era exclosa…

Llicenciat en dret a Barcelona 1946 i doctor per Madrid 1953 amb La reforma tributaria de 1845 1972, fou molt rellevant la seva tasca acadèmica, des de la qual introduí i difongué el pensament de l’escola històrica i institucionalista John Kenneth Galbraith i de Joseph Alois Schumpeter , de qui prologà Capitalisme, socialisme i democràcia 1966  Fou catedràtic d’economia política 1956-60 i de política econòmica 1960-62 a Saragossa, on exercí una gran influència Posteriorment, a la Universitat de Barcelona, fou degà de la facultat d’econòmiques 1962-65, que contribuí a impulsar, vicerector…

Treballà en l’empresa privada com a assessor fiscal i comptable 1986-89 i 1991-93 i com a tècnic a la Conselleria de Benestar Social 1989-91 Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1992, aquest any s’hi incorporà com a docent, i es doctorà el 1999 amb una tesi sobre l’impacte de les polítiques monetàries i de convergència europea sobre la manufactura catalana en el període 1983-95 Del 2002 al 2009 fou professor titular de teoria econòmica en aquesta universitat, on es reincorporà breument el 2019 abans de passar a formar part del govern català 2020 Especialista en fiscalitat, economia…