Resultats de la cerca

Famós home de negocis, fou membre del Partit Nacional de Nigèria Després d’abandonar aquest moviment, ingressà al partit socialdemòcrata, i fou candidat a les eleccions presidencials del 1993 per aquesta formació Guanyà les eleccions, però l’escrutini fou anullat pels militars, i hagué de fugir del país El 1994, de retorn a Nigèria, es proclamà president de la república i fou empresonat El 1996 la seva dona, que encapçalava el moviment a favor del seu alliberament, fou assassinada per grups paramilitars

Graduat en dret per la Universitat Sergio Arboleda, posteriorment cursà un màster de gerència pública a la Universitat de Georgetown Estats Units Ocupà diversos càrrecs en organismes oficials i internacionals consultor a la Corporación Andina de Fomento 1999, assessor del Ministeri d’Hisenda durant el govern d’Andrés Pastrana, i els anys 2001-13 treballà al Banco Interamericano de Desarrollo BID, a Washington, on cobrí les àrees de Colòmbia i el Perú Assessor internacional del president Álvaro Uribe , fou delegat a l’ONU En tornar al seu país fou elegit senador en la llista del Centro…

Cursà estudis de música al New England Conservatory de Boston, on el 1952 conegué Martin Luther King, aleshores estudiant de teologia a la universitat d’aquesta ciutat, amb el qual es casà l’any següent Collaborà amb el seu marit en la lluita no violenta contra la segregació racial boicot als autobusos de Montgomery, 1955 lluita per la llei de drets civils, 1964, etc Després del seu assassinat 1968 prengué, no sense tensions, el relleu del moviment que ell encapçalava, tot abandonant el Southern Christian Leadership Conference, que es trobava sumit en una crisi arran de la…

Graduat en administració d’empreses per la Universitat d’Estocolm 1990, s’afilià al Partit Moderat, de les joventuts del qual fou successivament vicepresident 1988-90 i president 1990-92 de la secció regional d’Estocolm i president del comitè executiu 1992-95 Del 1992 al 2003 fou membre de la secció regional dels Moderats a Estocolm, i aquest any accedí a la presidència del partit L’any 1991 fou regidor d’Estocolm i aquest mateix any fou elegit per primer cop diputat al Parlament Riksdag , i en el període1999-2003 fou membre del comitè executiu del seu partit a la cambra, on formà part de…

De família molt humil, estudià medicina i exercí aquesta professió El 1946 ingressà a l’Organització Nacional dels Malais Units ONMU, partit pel qual fou elegit diputat el 1964, però el 1969 fou expulsat del parlament i de l’ONMU per haver retret al primer ministre Tunku Abdul Rahman que menystenia els malais amb relació a altres ètnies Exposà aquesta idea en el llibre El dilema malai 1970, i la gran repercussió que obtingué propicià el seu reingrés al partit, redenominat Front Nacional Barisan Nasional, BN, del qual esdevingué líder indiscutible Elegit novament diputat el 1974, fou nomenat…

Fou creada amb motiu de les eleccions a Corts Valencianes del maig d’aquest any i amb l’objectiu de superar el 5% mínim establert que dona dret a obtenir representació En aquesta convocatòria la coalició era formada pel Bloc Nacionalista Valencià BNV, Esquerra Unida del País Valencià EUPV, els Verds i Izquierda Republicana, i l’encapçalava Glòria Marcos EUPV Obtingué 7 diputats En les eleccions del maig de 2011, en què també es presentà conjuntament a les municipals, el BNV n’esdevingué el soci principal per la retirada d’EUPV, i hi hagué la inclusió de dos partits menors,…

Fill d’un important industrial del país que emigrà el 1947 des del Caixmir indi, després de graduar-se en economia a la Universitat de Lāhaur i en dret a la del Panjab, s’incorporà al conglomerat siderúrgic familiar Ittefaq Group of Industries Hostil a les polítiques socialitzants d’ Ali Bhutto , s’uní a la Lliga Musulmana  els anys setanta Després del cop d’estat del general Muḥammad Zia ul-Haq 1977, l’any 1980 fou designat ministre d’Indústria i, posteriorment 1985, primer ministre de l’estat del Panjab dins del règim militar Després de la mort de Zia 1988 n’esdevingué, de fet, l’hereu…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a l’Institut d’Estudis Superiors Abat Oliba de Barcelona Diplomat en dret mercantil pel Collegi d’Advocats de Barcelona, s’especialitzà en aquest àmbit amb la fundació del gabinet Laporta & Arbós També ha estat membre del Patronat i de la Comissió Executiva de la Fundació Ernest Lluch Soci del Futbol Club Barcelona  des del final dels anys setanta, es donà a conèixer al marge de la seva activitat professional com a impulsor de l’Elefant Blau, plataforma formada per socis barcelonistes contraris a la gestió del president…

Es formà a Eton 1979-85 i es llicencià en política, filosofia i economia a la Universitat d’Oxford 1988 Treballà com a cap de la secció de política al departament d’investigació del Partit Conservador , aleshores liderat per John Major , i en 1992-93 fou assessor del canceller de l’Exchequer ministre de finances britànic Norman Lamont Després d’una etapa a l’empresa privada com a directiu de Carlton Communications Plc, l’any 2001 fou elegit diputat tory per la circumscripció de Witney Oxfordshire Al juny del 2003 s’incorporà al gabinet a l’ombra de l’oposició i el mateix any, coincidint amb l…

Estudià al Massachusetts Institute of Technology, on es graduà en arquitectura Tornà a Israel el 1969 i, incorporat a l’exèrcit, combaté a la guerra del Yom Kippūr 1973 en un cos especial Ambaixador a Washington 1982-84 i representant permanent d’Israel a l’ONU 1984-88, com a ministre d’Afers Estrangers del govern del Likud 1988-91 participà en la Conferència de Pau de Madrid 1991, però es mostrà sempre públicament contrari als acords de pau d’Oslo Primer ministre arran de la victòria del Likud en les eleccions del maig del 1996, formà govern amb el suport de diversos partits religiosos…