Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
Partit Republicà Democràtic Federal
Política
Associació política d’abast espanyol, amb una especial força i influència als Països Catalans, organitzada després de la revolució del setembre del 1868.
Volgué ésser la concreció organitzativa del federalisme i del republicanisme Trigà però a convertir-se en un veritable partit polític, i inicialment fou sols un moviment que hom pretengué fonamentar en la teoria del pacte de Pi i Margall Comptà de fet amb diversos centres d’iniciativa, mancat d’una direcció incontestada la representació parlamentària, que fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l’abril del 1872 i 77 a l’agost del 1872 37, 19, 24 i 31, respectivament, dels quals correspongueren als Països Catalans la premsa, sobretot El Federalista , El Estado Catalán i La…
reserva
Política
En alguns països colonitzats, territori reservat als aborígens, que hi resideixen segons un estatut especial.
Partit Progressista
Política
Nom que adoptà el corrent polític liberal exaltat durant les corts de 1836-37, després que els fets de La Granja (12 d’agost de 1836) obliguessin la reina regent Maria Cristina a nomenar un govern liberal radical.
Partidari del poder sobirà de la nació , pretengué la configuració d’una monarquia constitucional constitució de juny del 1837 i una certa modernització econòmica del país especialment a través de la desamortització , que permetés efectivament d’acabar amb la guerra civil i amb la situació de contínua bancarrota financera de l’estat Tanmateix, la seva base social heterogènia i la manca tant d’una organització interna com d’un programa clar afavoriren un quasi constant allunyament del poder i, més en especial, l’escissió de l’ala esquerrana Partit Democràtic Hagué de recórrer a…
Richard Nathan Haass
Política
Politòleg i diplomàtic nord-americà.
Després d’estudiar a l’Oberlin College, es doctorà a la Universitat d’Oxford i ocupà diverses posicions acadèmiques a la Brookings Institution, el Hamilton College, el Carnegie Endowment for International Peace, la Universitat de Harvard i l’International Institute for Strategic Studies Treballà als Departaments d’Estat i de Defensa dels Estats Units d’Amèrica, fou coordinador dels Estats Units d’Amèrica per al futur de l’Afganistan i enviat especial dels Estats Units d’Amèrica per a l’Irlanda del Nord, així com assistent especial del president George Walker Bush És…
Partit Republicà Radical Socialista
Política
Grup polític creat a Madrid el 1929 amb la participació de Marcel·lí Domingo.
Conegué un ràpid i espectacular creixement basat en un verbal radicalisme econòmic i social el 1933 afirmava tenir 126 585 afiliats En les corts constituents republicanes disposà de 59 diputats Tanmateix, patí un gran nombre d’escissions en especial el Partit Socialrevolucionari de Balbontín el mateix 1931, l’Esquerra Radical Socialista de Botella i Asensi el 1932 fins a la ruptura de les dues tendències principals pel setembre del 1933 Mentre Domingo i Albornoz procuraren mantenir-se prop de la conjunció republicanosocialista, Gordón Ordás procurà l’entesa amb els republicans…
decret llei
Política
Dret polític
A l’Estat espanyol, norma amb rang de llei dictada amb caràcter provisional pel govern de l’estat en casos d’extraordinària i urgent necessitat i que en el termini màxim de trenta dies ha d’ésser convalidada o refusada pel Congrés dels Diputats.
La constitució prohibeix d’utilitzar-la per a regular matèries que considera dotades d’una especial transcendència Els governs de les comunitats autònomes estan mancats de la facultat de dictar decrets llei
Joventut Nacionalista Republicana
Política
Grup polític valencià, format el 1915, que intentà la reconversió del blasquisme en partit favorable al valencianisme.
Davant l’oposició dels caps blasquistes— i en especial de Fèlix Azzati—, es dissolgué i molts dels seus aliats passaren a la Joventut Valencianista Un nou intent, amb els mateixos resultats, fou el de la Joventut Republicana Nacionalista 1918
estat de setge
Política
Dret polític
Estat de crisi previst en l’ordenament espanyol que permet l’alteració transitòria del règim constitucional ordinari.
Declarat per la majoria absoluta del Congrés dels Diputats, a proposta del govern, per fer front a insurreccions o actes de força contra la sobirania o la independència d’Espanya, la seva integritat territorial o l’ordenament constitucional, permet la suspensió de determinats drets i llibertats dels ciutadans i possibilita un especial protagonisme de l’autoritat militar
Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca
Política
Grup polític republicà constituït a Palma pel setembre del 1913 a instàncies de Francesc Julià.
Significà la resposta a l’evolució vers el reformisme de Jeroni Pau i als seus intents de dur-hi la Unió Republicana Balear Reagrupà federals, com Francesc Villalonga i Benet Pomar, i republicans radicals, com el mateix Julià Assolí un cert abast illenc amb especial força a Llucmajor Francesc Noguera i Manacor Antoni Amer Comptà com a òrgan de premsa amb La Voz del Pueblo
Jaume Girard
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Fou bisbe de Sogorb 1437-45 i de Barcelona 1445-56 Fou conseller de la reina Maria Tingué problemes amb la generalitat per un préstec, i en especial amb el capítol de Barcelona, amb el qual pledejà des del 1448, fins al punt que en morir no li feren exèquies El papa Calixt III el nomenà legat per a la reforma de monestirs, i morí a Poblet exercint aquesta missió
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina