Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
immunitat parlamentària
Política
Dret
Dret constitucional
Prerrogativa dels membres d’una cambra legislativa segons la qual no poden ésser detinguts (si no és en acte de delicte flagrant) ni inculpats ni processats sense una autorització prèvia (concessió del suplicatori) de la cambra respectiva.
La seva finalitat principal és protegir la llibertat dels representants elegits d'expressar les seves opinions polítiques a les cambres A l’Estat espanyol, els membres dels parlaments autonòmics gaudeixen de forma molt limitada d’aquesta prerrogativa
enosi
Política
Mot utilitzat per a expressar el moviment partidari de la unió de Xipre a Grècia.
Formulat ja el 1878, el 1947 nombrosos sectors grecoxipriotes rebutjaren l’estatut d’autonomia atorgat per la Gran Bretanya i exigiren la unió de Xipre a Grècia Després de la independència de Xipre 1960, l’enosi fou defensada pel general Grivas, partidari d’aconseguir-la per la violència La invasió turca de Xipre 1973 i la posterior bipartició de l’illa foren, en gran part, una reacció per a impedir-la
Jordi Baiget i Cantons
Política
Polític.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya i, des del 1996, ho és de Convergència Democràtica de Catalunya CDC, des del 2016 Partit Demòcrata Europeu Català, partit al comitè executiu del qual s’incorporà el 2008 Membre del servei d’estudis del grup parlamentari català de Convergència i Unió CiU i secretari del grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats, del 2004 al 2015 fou coordinador tècnic dels grups parlamentaris de CiU a Catalunya i a les Corts espanyoles Fou director general de Coordinació…
parlamentarisme
Política
Dret constitucional
Règim polític en el qual el parlament, elegit democràticament, és l’eix de la vida política i la principal font de poder.
És característic de la majoria d’estats de l’Europa occidental Contràriament al règim presidencialista, el règim parlamentari, presidit per un cap d’estat —el president de la república o el rei constitucional— sense responsabilitat política, no separa el poder executiu del poder legislatiu tots els ministres són, alhora, membres del parlament d’altra banda, el suport del parlament —o, en la pràctica, de l’assemblea de diputats— és imprescindible perquè el govern pugui mantenir-se al poder és a dir el parlament legitima l’autoritat del govern De fet, en un règim parlamentari, el govern és, en…
parlament
Edifici del Parlament del Canadà, a Ottawa
© Corel Professional Photos
Política
Dret constitucional
Assemblea legislativa d’un estat, nació, regió, etc, els poders de la qual són regulats, generalment, per la constitució.
Formada per una sola cambra unicameralisme , sobretot en els règims centralistes o unitaris, o, més sovint, per dues bicameralisme , sobretot en els sistemes d’estats federals, és composta, en els règims democràtics, per representants dels ciutadans La cambra baixa és elegida per sufragi universal directe la cambra alta, sovint per sufragi indirecte, per exemple, pels parlaments regionals però també, a vegades, per designació o en funció d’un càrrec El parlament és, doncs, l’òrgan més important de representació dels ciutadans i té, per tant, a part les seves funcions legislatives…
Política. Països Catalans 2019
Política
Catalunya Els dotze dirigents independentistes durant el judici al Tribunal Suprem © RTVE L’impacte, fortíssim, del judici del Tribunal Suprem contra els dotze dirigents independentistes va condicionar completament la política catalana durant l’any 2019, amb constants mobilitzacions socials a Catalunya i un notable ressò internacional Les sessions de la vista oral van començar el 12 de febrer i, al banc dels acusats, s’hi van asseure nou exconsellers del Govern de la Generalitat, l’expresidenta del Parlament de Catalunya i els màxims dirigents de l’ANC i Òmnium Cultural durant els fets de la…
Política 2012
Política
Política internacional Obama renova el mandat Barack Obama va ser reelegit malgrat el desgast que li va comportar la crisi econòmica al país, i la política internacional va continuar el viratge cap al Pacífic com a eix entorn al qual es configuren els escenaris polítics més determinants a escala mundial, amb el desafiament xinès com a principal repte de futur Des de la perspectiva de primera potència, l'administració nord-americana també va haver d'afrontar la problemàtica aliança amb una Unió Europea tenallada per la crisi del deute sobirà als estats del sud, les repercussions de la qual…
Política. Europa 2019
Política
2019, any de transició Manifestació dels Armilles Grogues a l’Esplanade des Invalides de París, el 16 de febrer de 2019 © Thomon A Europa, el 2019 va ser un any de transició Els estats van aparcar qüestions urgents de l’agenda per a centrar-se en el principal repte polític de la Unió Europea, el Brexit, i les diferents cites electorals previstes Els dos tradicionals motors comunitaris, França i Alemanya , van ser el paradigma Emmanuel Macron, president francès, va limitar la seva promesa de reformar Europa a la insistència frustrada d’una política de seguretat comuna Un front que va haver d’…
Política 2010
Política
Política internacional Segon any de mandat d’Obama Tant l’àmbit domèstic com l’internacional van complicar el segon any del mandat de Barack Obama La pèrdua de la majoria demòcrata al Senat –amb la pressió del Tea Party de Sarah Palin a les files republicanes– va anunciar el límit de les reformes fiscals i dels canvis electorals promesos Abans, però, Obama havia reduït el poder financer de la banca i havia aconseguit aprovar una limitada, però històrica, reforma sanitària que va donar peu a una nova ofensiva neoconservadora El vessament de petroli de l’empresa britànica BP al golf de Mèxic,…
carlisme
Política
Moviment polític de caràcter anticentralista i tradicionalista, sorgit a Espanya el 1833.
Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…