Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
període de sessions
Política
Dret polític
Període de temps anyal en el qual legalment es pot reunir un parlament.
En els períodes d’inactivitat parlamentària, la continuïtat funcional és garantida mitjançant la diputació permanent i amb la possibilitat de convocar reunions extraordinàries del ple
José María Queipo de Llano y Ruiz de Saraiva
Història
Política
Polític castellà.
Setè comte de Toreno i gran d’Espanya 1838 Participà en l’alçament asturià contra els francesos 1808 i, més tard, fou diputat a les Corts de Cadis Liberal, s’hagué d’exiliar 1814-20 Presidí les corts extraordinàries de 1820-22 Exiliat novament 1822-23, en 1834-35 fou ministre d’hisenda Cap del govern 1835, donà a Mendizábal la cartera d’hisenda, però dimití arran dels alçaments liberals d’aquell any El 1837 fou elegit diputat i el 1840 senador És autor d’una Historia del levantamiento, guerra y revolución de España 1835-37
Il’a Grigor’evič Erenburg
Il’a Grigor'evic Erenburg
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Comunicació
Escriptor, publicista i activista social soviètic.
El 1908 emigrà a París per raons polítiques hi escriví Stikhi ‘Versos’, 1910 Participà en la revolució del 1917 i durant la guerra d’Espanya fou corresponsal de guerra Lluitador per la pau i la democràcia, fou criticat al seu país per les seves obres polèmiques No obstant la seva extensa obra testimonial de la realitat soviètica i mundial, plasmada en relats, novelles i articles periodístics, és principalment un poeta Neobyčajnyje pokhoždenija Khulio Khurenito ‘Les extraordinàries aventures de Julio Jurenito’, 1922 Trest D E ili Istorija gibeli Jevropy ‘El trust DE o la Història…
estat d’alarma
Política
Dret constitucional
Estat de crisi que permet la modificació transitòria del règim constitucional ordinari.
En l’ordenament constitucional espanyol, l’alarma és un dels tres estats excepcionals, juntament amb els d’ excepció i de setge , previstos en l’article 116 de la Constitució del 1978 A diferència dels altres dos, l’estat d’alarma no permet la suspensió de les llibertats fonamentals El govern el declara per decret per una durada màxima de quinze dies, i pot prorrogar-se amb prèvia aprovació del Congrés dels Diputats És previst per a quatre supòsits de gran gravetat catàstrofes inundacions, terratrèmols, incendis, etc, crisis sanitàries epidèmies, episodis de contaminació, falta d’abastiment…
diplomàcia
Història
Política
Dret
Organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
Existeix des de l’aparició dels primers sobirans, però no adquirí un caràcter d’organització fixa, amb ambaixadors permanents, fins a la fi de l’edat mitjana Al segle XI l’Església enviava legats a les corts cristianes per tal d’evitar la intromissió del poder reial en els afers eclesiàstics D’altra banda, al segle XII ja hi havia un sistema d’enviats entre Venècia, Gènova i Pisa, i al segle XV aparegué a Catalunya-Aragó i als estats italians la diplomàcia organitzada d’acord amb les exigències dels estats moderns, sistema que s’estengué amb l’aparició d’aquesta diplomàcia a Europa La…
Antoni de Capmany de Montpalau i Surís
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Historiador, filòleg i polític.
El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau Estudià humanitats al collegi episcopal de Barcelona i, a divuit anys, ingressà a l’exèrcit ascendí a sotstinent i participà en la guerra contra Portugal 1762 Retirat de la carrera militar el 1770, es casà amb una dama andalusa i collaborà, amb Pablo de Olavide, en el repoblament de Sierra Morena, on havia d’installar una colònia de camperols i menestrals catalans En ésser processat Olavide per la inquisició, Capmany fixà la residència a Madrid 1775 Allí es mogué dins l’element oficial i ocupà diversos càrrecs públics…
Mancomunitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Política
Entitat política catalana constituïda el 6 d’abril de 1914 per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes.
Orígens La Mancomunitat de Catalunya fou el resultat d’un llarg procés pel qual Catalunya aconseguí, per primer cop des del 1714, una administració pròpia, per bé que d’atribucions força limitades Convergiren en aquest assoliment el desvetllament de la identitat catalana a partir de la Renaixença , així com la gradual consolidació del catalanisme polític, que cristallitzà en les Bases de Manresa 1892 —articulació d’un programa polític de signe regionalista que contemplava la creació d’òrgans d’autogovern—, i les victòries electorals de la Lliga Regionalista 1901 i la Solidaritat Catalana …