Resultats de la cerca

De família obrera, a setze anys començà a treballar com a operari de la xarxa de gas, feina que compaginà amb l’afició per les curses de cotxes i motos Poc després d’acabar la Segona Guerra Mundial fundà una empresa de recanvis de motocicletes, i entre 1949-58, amb pocs èxits, fou pilot de competició Posteriorment fou agent d’alguns pilots de Fórmula 1, entre els quals hi ha Jochen Rindt El 1972 adquirí l’equip Brabham, que dirigí fins el 1987, càrrec que li atorgà un lloc a l’Associació de Constructors de Fórmula 1, a través de la qual es dedicà a professionalitzar…

Advocat i periodista, ocupà el ministeri d’afers estrangers 1902 Formulà la doctrina Drago, llei que impedeix que els deutes dels estats americans siguin cobrats per la força Representà l’Argentina a la conferència de pau de la Haia 1907

Professor a Cambridge 1859 D’esperit antimetafísic, acceptà els principis de l’utilitarisme Formulà una teoria sobre l’origen dels salaris, com a provinents de la renda dels consumidors Publicà Principles of Political Economy 1883 i The Methods of Ethics 1874

Collaborà amb l’administració britànica i influí en l’adopció de la fórmula federal per a l’organització del seu país Fou vicepresident del congrés del Poble del Nord, el partit més influent de Nigèria Fou primer ministre des del 1957, i amb la independència de Nigèria 1960 fou elegit primer ministre de la federació 1961-66 Participà en l’organització de l’OUA Morí assassinat

Participà en la Resistència El 1942 es convertí en adjunt delegat del general De Gaulle Senador 1948-58 i diputat gaullista fins a la seva mort a l’assemblea nacional des del 1963 i al parlament europeu des del 1979, formulà la idea de l’Europa de les pàtries En 1959-62 fou cap de govern Ocupà també els ministeris de justícia 1958-59, de finances 1966-68, d’afers estrangers 1968-69 i de defensa 1969-73 Enfrontat a J Chirac, el 1981 es presentà com a candidat dissident a les presidencials

Membre del comitè central del partit comunista soviètic 1927, fou nomenat 1934 cap del partit a la zona de Leningrad Estalinista fidel, intervingué en el Congrés Literari Pansoviètic del 1934, i formulà les bases de la mobilització total de la cultura al servei de l’estat soviètic Durant la Segona Guerra Mundial dirigí la resistència de Leningrad, assetjada pels alemanys Tercer secretari del partit, després de Stalin i Malenkov, el 1946 dirigí una campanya contra les manifestacions culturals i artístiques que no seguien les normes del realisme socialista

Membre del partit democratacristià, fou secretari d’afers estrangers 1951-58 i presidí la comissió executiva de la CEE 1958-67, però dimití, en desacord amb la política nacionalista de De Gaulle Fou president del Moviment Europeu 1968-74 i membre del Bundestag 1969-72 Formulà l’anomenada doctrina Hallstein el govern alemany de la República Federal d’Alemanya trencaria les relacions diplomàtiques amb qualsevol estat, llevat de l’URSS, que reconegués la República Democràtica Alemanya, i insistia en la unitat d’Alemanya Aplicada a Iugoslàvia 1957 i a Cuba 1963, fou substituïda des del 1970 per…

Fou jurista financer a Nova York i assessor de la fundació Rockefeller Assistí a la segona conferència de la Haia 1907 i dirigí 1917 una missió especial a Panamà referent al canal el 1919 formà part de la comissió de reparacions de guerra, establerta pel tractat de Versalles Elaborà el pla Dawes i formulà la bipartisan foreign policy , unitat de republicans i demòcrates envers la política exterior dels EUA Dirigí les negociacions per a la signatura del tractat de pau entre els EUA i el Japó 1951 Nomenat secretari d’estat per Eisenhower 1953-59, desenvolupà una política anticomunista, i formà…

Fou ministre d’afers estrangers 1930-32, representant de Mèxic a la Societat de Nacions 1931 i ambaixador a Espanya i a Turquia Fundà l’Academia Mexicana de la Historia i escriví Visionario de la Nueva España 1921, Pedro Galín 1926, Un siglo de relaciones internacionales de México 1928 i Genio y figura de Picasso 1936 Formulà la teoria de dret internacional coneguda com a doctrina Estrada 1930, la qual considera la negativa a reconèixer els sistemes polítics sorgits d’una revolució com una intromissió en els afers interns del país afectat i com un greu atemptat a la seva lliure sobirania i al…

Comporta l’existència d’unes normes jurídiques la constitució i uns poders, que poden ésser de dret establerts formalment per la constitució i de fet com ara els grups de pressió Aristòtil establí una tipologia que esdevingué clàssica monarquia, aristocràcia i república, i llurs formes impures tirania, oligarquia i demagògia Maquiavel distingí entre principat i república Montesquieu formulà una nova classificació república, monarquia i despotisme La politicologia contemporània, atenent al control popular a què està sotmès, sol distingir dos tipus bàsics els règims autoritaris dictadura i els…