Resultats de la cerca

Membre del partit liberal demòcrata des del 1949, és especialista en qüestions de pesca i ha ocupat diversos ministeris de correus i telecomunicacions 1960-64, de salut i benestar 1965-68 i d’agricultura i recursos forestals i pesquers 1976-77 Cap del consell executiu del seu partit 1968-80, fou primer ministre del 1980 al 1982 Resta líder d’una de les faccions del partit liberal

Fou el cap de la socialdemocràcia austríaca i un dels fundadors del socialisme germànic Sobre la base d’un programa moderat, reconcilià les faccions socialistes austríaques en el míting de Hainfeld 1889 El 1890 creà a Viena l’"Arbeiterzeitung”, òrgan central del partit socialdemòcrata, del comitè directiu del qual formava part Tingué un paper important a la Segona Internacional i als cercles pacifistes europeus Elegit diputat al Landtag 1905, dirigí la lluita per l’aplicació del sufragi universal introduït plenament el 1907 Lluità contra l’antisemitisme El 1918 fou nomenat…

President de la república 1952, hagué de fer cara a l’oposició musulmana 1958, que l’atacava per la seva política favorable als EUA i que desembocà en una guerra civil Les forces nord-americanes desembarcaren a Beirut i hagué de dimitir Dirigent del Partit Nacional Liberal, el 1973 organitzà una milícia del seu partit, que combaté els fedaïns Simultàniament ocupà diversos ministeris 1975-76 i, poc després, fou també ministre d’afers estrangers i de defensa 1976 El 1979 integrà els seus seguidors amb els de la Falange Libanesa en el Front Libanès-Forces Cristianes Unificades Ferit en un…

Llicenciat en història i ciències polítiques i Màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Birzeit És considerat un dels líders de la primera i de la segona intifada, en què formà part de la branca armada d’Al-Fatah Durant la primera intifada fou detingut i deportat a Jordània, on restà durant 7 anys Els acords d’Oslo li permeteren tornar i fou escollit membre del Consell Legislatiu Palestí 1996 Denuncià la corrupció d’Al-Fatah i s’enfrontà a Yasser Arafat, acusant els seus serveis de seguretat de violacions dels drets humans El 2002, quan era secretari general d’Al-Fatah a…

Té l’origen en una escissió del Front Nacional d’Alliberament d’Angola FNLA Després de la independència 1974, aquest partit, l’ MPLA i la UNITA formaren un govern transitori que acabà amb l’enfrontament entre les tres faccions, el qual desembocà en una guerra civil Els Estats Units i Sud-àfrica donaren suport a l’FNLA i a la UNITA, i la Unió Soviètica a l’MPLA A partir de l’any 1990, la UNITA i l’MPLA iniciaren negociacions, sota els auspicis del govern de Portugal El 1992 se celebraren eleccions que donaren la victòria l’MPLA, però la UNITA i Savimbi rebutjaren els resultats El…

L’any 1963 es graduà en teologia islàmica a la Universitat de Kabul, i hi exercí la docència fins el 1966, que anà a Egipte a ampliar estudis a la universitat islàmica d’al-Azahar d’El Caire, on entrà en contacte amb els Germans Musulmans Graduat el 1968, fou el primer a traduir els llibres de Sayid Qutb, el principal ideòleg de l’islam radical, al persa En tornar a l’Afganistan, es reincorporà a la Universitat de Kabul i hi organitzà la Jamaat al-Islam, equivalent persa o tadjik dels Germans Musulmans, composta bàsicament per membres d’aquesta ètnia En produir-se el cop d’estat i la invasió…

Fill d’un destacat activista per la independència i parlamentari de l’estat de Bengala pel Partit del Congrés , al qual ingressà els anys seixanta, es graduà en dret, ciències polítiques i història a la Universitat de Calcuta Després d’uns quants anys a l’administració i d’exercir de professor en un institut d’ensenyament superior, el 1969 fou elegit membre de la cambra territorial pel Partit del Congrés, dins del qual esdevingué un collaborador de la màxima confiança d’ Indira Gandhi  com a organitzador i conciliador de les diverses faccions Reelegit els anys 1975, 1981, 1993 i…

De família cristiana maronita, es graduà a l’Acadèmia Militar l’any 1970 Estudià també política i administració a la Universitat del Líban Entre altres càrrecs, del desembre del 1990 a l’agost del 1991 fou cap d’intelligència en les operacions del Mont Líban responsables de la detenció de centenars de manifestants antisirians i també comandant en cap de l’onzena brigada 1993-96 durant els enfrontaments amb Israel al sud del Líban i la vall de la Beqaa Comandant en cap de les forces armades del Líban des del desembre del 1998 en successió d’Émile Lahoud, el 2005 supervisà el desplegament de l’…

Estudià en una madrassa i fou probablement clergue rural abans d’unir-se al començament dels anys vuitanta a la insurgència dels mujaidins guerrillers  musulmans contra els soviètics, guerra durant la qual perdé un ull Amb el títol de comanador dels fidels, després de la retirada soviètica i la caiguda del règim aliat d’aquests fundà, durant la subsegüent guerra civil entre faccions, el moviment dels  talibans , del qual esdevingué líder suprem Es convertí en la màxima autoritat a l’Afganistan quan els talibans prengueren el poder 1996, i imposà una estricta observació de la…

Militant del PCUS  des del 1948, fou primer secretari del Komsomol 1975-61 i del partit comunista a Geòrgia 1972, membre del comitè central 1976 i del politburó del PCUS el 1985, any que substituí Andrej Gromyko al ministeri d’afers estrangers Molt compromès amb la perestroika de Gorbačov , en aquest càrrec es féu notar pel seu distanciament amb l'ortodòxia comunista, i negocià amb els Estats Units una significativa reducció dels arsenals de míssils d'abast mitjà, ordenà la retirada soviètica de l'Afganistan, permeté la reunificació alemanya i retirà els contingents soviètics dels antics…