Resultats de la cerca

Destacat militant de les Juventudes Comunistas des del 1933 i, més tard, del PCE, després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià i accedí a l’executiva del partit Un dels inspiradors ideològics d’aquest, en fou expulsat 1965, juntament amb Jorge Semprún, per desacord sobre el caràcter —socialista o democràtic— que hauria de tenir una revolució comunista a l’Estat espanyol Després de l’expulsió, amb Semprún s’incorporà a l’editorial de l’exili El Ruedo Ibérico i impulsà la revista Cuadernos del Ruedo Ibérico El 1975 retornà de l’exili i s’afilià al PSOE És autor de Las divergencias en el…

Graduat en sociologia, fou professor en diverses universitats Santiago 1964-67, Nanterre, 1967-68, São Paulo 1968-69, Stanford 1972, etc El 1980 fou membre fundador del Partido do Movimento Democrático Brasileiro, pel qual fou senador el 1983 i posteriorment, arran de l’escissió d’aquest partit el 1988, pel Partido da Social Democracia Brasilera fins el 1992 Fou ministre d’afers estrangers 1992-93 i de finances 1993-94 del govern d’Itamar Franco El 1994 fou elegit president del Brasil al capdavant d’una coalició de centreesquerra, càrrec des d’on impulsà la liberalització de l’economia i…

Fundador del partit Frente Democrático Nacional 1942 i del Partido de Acción Popular 1956 Elegit president 1963, formà un govern de coalició amb la democràcia cristiana i amb un programa molt moderat Hagué d’enfrontar-se a un període de fortes tensions socials, especialment amb l’aparició de guerrilles i aixecaments camperols El 1968 fou derrocat pel cop militar del general Velasco Alvarado i marxà a l’exili fins el 1976 Establerta de nou la democràcia, fou elegit president, però el seu mandat 1980-85 es veié erosionat per la crisi econòmica i el desenvolupament de la guerrilla maoista…

Membre del partit conservador, pertanyia a la nova aristocràcia terratinent castellanobasca i lluità per la independència de Xile Vicepresident interí 1831, prengué el poder executiu a la mort d’Ovalle i ocupà la presidència del Congrés 1833

Estudià teologia i fou ordenat sacerdot el 1977 Posteriorment anà a l’Equador a fer de missioner Del 1983 al 1994 estudià teologia i sociologia a la Pontifícia Universitat de Roma El 1994 fou investit bisbe de la diòcesi de San Pedro Paraguai Proper a la teologia de l’alliberament, el Vaticà el retirà del càrrec el 2004 El 2007 presentà la seva candidatura a les eleccions presidencials i, arran d’aquesta iniciativa, fou suspès a divinis Amb el suport d’un gran nombre de partits d’esquerra i de centreesquerra, guanyà les eleccions de l’abril del 2008 al capdavant de l’Aliança Patriòtica La…

Fill d’una rica i influent família brasilera, estudià lleis, després fou diputat pel seu partit, Arena, i el març del 1987 esdevingué governador de l’estat d’Alagoas, d’on procedia la seva família Al front d’un partit de pròpia creació aconseguí de succeir, el 15 de març de 1990, José Sarney a la presidència del país El seu programa es basà en la privatització d’algunes de les empreses estatals i en el foment de la iniciativa privada Un informe del Congrés l’implicà, l’agost del 1992, en presumptes delictes de corrupció Un mes després, la Cambra de Diputats de Brasília votà majoritàriament la…

Doctorat en dret, s’afilià molt jove a la Unión Cívica Radical  UCR Assessor al Ministeri de l’Interior 1963-66 i senador 1973 fins el cop militar del 1976, el 1991, després del restabliment de la democràcia, esdevingué diputat al Parlament, i liderà la UCR Alcalde de Buenos Aires 1996, en les eleccions del 1999 fou elegit president del país succeint el peronista Carlos Saúl Menem per la coalició FREPASO Frente País Solidario, que incloïa la UCR La revolta popular per les mesures del seu ministre d’Economia Domingo Cavallo per a afrontar la greu crisi econòmica en especial l’anomenat…

Periodista a Cadis, el 1845 se n'anà a Madrid, on collaborà en la societat secreta Los Hijos del Pueblo Exiliat a Londres 1851-54, es posà en contacte amb el socialisme internacional Exiliat novament 1865-68, a París, en tornar-ne fou elegit diputat per Cadis i per Sevilla 1872, i se n'anà com a intendent a les Filipines 1873 La Restauració l’exilià fins el 1879 Entre les seves obres, d’inspiració fourierista i marxista, cal destacar La república democrática federal universal 1855, Historia de las persecuciones políticas y religiosas 1863-66, Historia de las asociaciones obreras en Europa…

Advocat, després d’obtenir el títol 1948 fou professor de dret a la Universitat Complutense de Madrid El 1962 fou deportat a Fuerteventura per les autoritats franquistes després de participar en el Congrés del Moviment Europeu El 1964 s’incorporà al consell privat de Joan de Borbó i de Battenberg , i al final del franquisme fundà el partit Izquierda Democrática Cristiana Diputat per la Unión de Centro Democrático  en les eleccions generals del 1977, fou president del Congrés dels Diputats 1977-79 Ambaixador al Salvador, en 1994-99 fou defensor del poble L’any 2000 fou condecorat amb la Gran…

Llicenciat en dret 1962 i activista contra la dictadura salazarista en l’àmbit acadèmic, en caure el 1974 aquest règim fou un dels fundadors del Movimento de Esquerda Socialista, que abandonà el 1978 per ingressar al Partido Socialista PS, del qual esdevingué secretari general el 1989, càrrec que ocupà fins el 1991 Diputat a l’Assemblea els anys 1980-96 i alcalde de Lisboa en 1990-96, el 1996 fou escollit president de Portugal i reelegit el 2001 fins el 2006, que fou succeït per Aníbal Cavaco Silva