Resultats de la cerca

Vida i obra Germà del pintor Jaume Morera i Galícia , es llicencià en dret a Madrid i feu amistat amb Campoamor i López de Ayala Fou diputat liberal pel districte de Sort-Viella 1883, degà del collegi d’advocats de Lleida, alcalde de la mateixa ciutat 1889-90 i diputat a Corts per la Lliga Regionalista de Barcelona 1916-23 Collaborà en diverses publicacions periòdiques locals La Revista de Lérida , Lo Garbell , El Pallaresa , El Diario de Lérida , La Veu del Segre , El Ideal i de Barcelona La Illustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa Participà també en la creació del diari El País…

Fou catedràtic d’economia i de finances a la Universitat de Santiago de Compostella Impulsà el moviment regionalista gallec i mantingué relacions amb Catalunya, on fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1893 És autor d' El Regionalismo 1889, Deos Patresque galaicos 1892 i La crisis económica en la época presente y la descentralización regional 1892

Doctor en ciències econòmiques, amplià estudis a l’Institut d’Investigació i Planificació de Grenoble Autor d’estudis sobre l’economia gallega, participà en els governs socialistes de 1985 a 1994, i fou subsecretari del ministeri de Transports i, posteriorment, secretari general d’infraestructures del ministeri d’Obres Públiques El 1997 renuncià a l’escó de diputat per a concórrer a les eleccions gallegues, i fou elegit diputat Portaveu socialista al parlament gallec i secretari general del Partit Socialista de Galícia des del 1998 reelegit el 2000 i el 2004, al juliol del 2005…

El galleguisme polític s’inicià en un grup d’intellectuals que actuaren a partir del 1840 a través de periòdics com El Porvenir , El Recreo Compostelano  i El Idólatra de Galicia En fou una figura destacada Antolín Faraldo , que a l’assemblea federal de Lugo 1843 reclamà la independència de Galícia Faraldo, Añón i Rua Figueroa foren els inspiradors ideològics de la revolució gallega del 1846, però, quan aquesta fracassà, s’hagueren d’exiliar El 1855 aparegué a la Corunya el periòdic de signe regionalista El Clamor de Galicia , dirigit per Benito Vicetto Però la formulació del galleguisme del…

Després d’estudiar a la Universitat de la seva ciutat natal, amplià coneixements professionals a París i Londres Representant històric del nacionalisme d’esquerres gallec i profundament hostil a Manuel Fraga , el 1963 fundà el Partit Socialista de Galícia en la clandestinitat, en el qual milità fins el 1977 Participà en l’assemblea constituent del Bloque Nacionalista Galego BNG el 1982, promovent la unió de diverses forces nacionalistes, i esdevingué diputat des del 1985 entrant de ple en la política professional Deu anys després fou elegit portaveu nacional del BNG, càrrec des…

Fill de l’enginyer José Canalejas y Casas Es doctorà en dret i filosofia i lletres, i treballà en companyies ferroviàries Exercí el periodisme polític des de la seva joventut, i més tard fundà i dirigí “El Heraldo de Madrid” Vinculat al partit republicà, passà al partit liberal seguint Cristino Martos Diputat des del 1881, ocupà la sotssecretaria de la presidència del govern de Posada Herrera 1883 i els ministeris de foment, gràcia i justícia, finances i agricultura, en successius governs liberals, i fou elegit president del congrés dels diputats 1905-06 Canalejas representà, en el partit…

Fou advocat de l’estat i inicià la carrera política al costat d’Antoni Maura, que el nomenà governador civil de València 1921-22 Durant la Dictadura de Primo de Rivera ocupà els càrrecs de director general d’administració local 1923-25 i ministre de finances 1925-30, des dels quals redactà l’Estatut Municipal 1924, introduí el sistema de “pressuposts extraordinaris”, creà el monopoli de petrolis i, durant la crisi del 1929, intentà de mantenir la paritat internacional de la pesseta per la qual cosa fou combatut, entre altres, per Francesc Cambó Instaurada la república 1931, s’exilià a…

Diputat, fou membre del partit conservador A partir del 1902 ocupà diversos ministeris El 1920 fou nomenat ministre de la governació per Eduardo Dato, per tal que dugués a terme una política de repressió contra els sindicalistes catalans nomenà Martínez Anido governador civil de Barcelona i permeté el pistolerisme dels Sindicats Lliures i l’aplicació de la “llei de fugues” Fou ministre d’economia en el govern de Juan Bautista Aznar 1931

Adscrit de molt jove al republicanisme federal 1894, fou advocat i redactor de La Unión Republicana de Pontevedra Després de conèixer Lerroux el 1904, el seguí a Barcelona, on s’installà definitivament el 1906 Lloctinent de Lerroux, es destacà per la defensa de Ferrer i Guàrdia —implicat en l’atemptat de Mateu Morral contra el rei— i per les campanyes contra Solidaritat Catalana que féu des d' El Progreso , que dirigí Organitzador de fet del Partit Republicà Radical, en emigrar Lerroux a França 1908 restà al país com a cap del lerrouxisme Elegit regidor per Barcelona 1909, encapçalà la…

Obrer picapedrer, ingressà al Partido Comunista de España i anà a l’URSS, on treballà i estudià a l’acadèmia Frunze 1932-35 Durant la guerra civil de 1936-39 fou un dels caps del cinquè regiment, i es destacà en la defensa de Madrid Cap de l’onzena divisió dita la divisió Líster i del cinquè cos d’exèrcit, tingué un paper important en les batalles de Guadalajara i de l’Ebre S'exilià a l’URSS i obtingué el grau de general dels exèrcits soviètic, polonès i iugoslau per la seva participació en la Segona Guerra Mundial Membre de la direcció del PCE, el 1970 hi trencà per discrepància amb la…