Resultats de la cerca

Procedent d’una influent família copta , es doctorà en dret internacional a París 1949 i des d’aquest any fins al 1977 fou professor de relacions internacionals a la Universitat del Caire Aquests anys també formà part del comitè central de la Unió Àrab Socialista, el partit únic creat per Nasser Posteriorment fou viceministre d’Afers Estrangers en 1977-91 i vice-primer ministre el 1991 Guanyà prestigi internacional pel fet de ser un dels impulsors dels acords de pau entre Egipte i Israel Essent ministre d’Afers Estrangers, l’any 1991 fou un dels promotors de la formació d’una coalició àrab…

Atesa la voluntat del Marroc i, fins el 1979, també de Mauritània d'annexar-se el territori després de la descolonització espanyola, cerca ésser reconeguda com a estat per la comunitat internacional El 1984 l'Organització per a la Unitat Africana actualment Unitat Africana l'acceptà com a membre de ple dret, i el 2016 era o havia estat reconeguda per 84 estats, molts dels quals, però, havien revocat, suspès o "congelat" el reconeixement Des dels inicis en fou president el secretari general d'aquesta organització Muḥammad Abd al-Azīz, i a partir de la seva mort 2016 ocupa el càrrec Brahim…

Llicenciat en dret per la Universitat de Rabat, durant la seva època d’estudiant s’adherí a la causa de l’alliberament del Sàhara Occidental L’any 1968 fou un dels fundadors del Moviment Nacional d’Alliberament Sahrauí, liderat per Muḥammad Sidi Brahim Bassiri, contra el colonialisme espanyol Cofundador, el 1973, del Front Popular per a l’Alliberament de Sāqiyatal-Ḥamrā‘ i Río de Oro Polisario , el 1976 en fou nomenat secretari general, i el 1982 fou elegit president de la República Àrab Sahrauí Democràtica  RASD, càrrecs en els quals fou posteriorment reelegit Exiliat, residí als camps de…

Després de llicenciar-se en dret per la Universitat Catòlica de Lima, el 1940 inicià la carrera diplomàtica al Ministeri d’Afers Estrangers del seu país Fou secretari d’ambaixada des del 1944 a diversos estats d’Europa i Amèrica, i membre de la delegació peruana a l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1946 El 1962 tornà al Perú com a professor de dret diplomàtic a l’Acadèmia de la Guerra Des del 1964 fou successivament ambaixador a Suïssa 1964-66, secretari general d’afers estrangers del Perú 1966-69, i ambaixador a l’URSS i Polònia de 1969 a 1971, any que fou nomenat representant…

Estudià als EUA i a Suïssa Ocupà càrrecs de responsabilitat en diversos organismes de les Nacions Unides , entre els quals cal esmentar la Comissió Econòmica Africana 1965-71, l’ OMS 1962-74 i l’ ACNUR 1976-83 Del 1993 al 1997 fou cap de les operacions de pacificació de les Nacions Unides En aquest càrrec afrontà les crisis de Somàlia, de Ruanda-Burundi i dels Balcans, en les quals la seva gestió fou objecte de crítiques pel que fou qualificat de passivitat en l’evitació de diverses massacres El gener del 1997 succeí Boutros-Ghali  com a secretari general de les Nacions Unides,…

Té com a principals finalitats mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària i garantir la seguretat dels estats damunt la base dels principis d’igualtat i d’autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans Successora de la  Societat de Nacions , les primeres passes cap a la seva creació foren la conferència de Dumbarton Oaks 1944 i la conferència de Jalta 1945 El 25 d’abril de 1945 cinquanta-un estats es reuniren a San Francisco, on elaboraren i signaren, el 26 de juny, la Carta de les Nacions Unides L’ONU entrà en funcionament el 24 d’octubre d’…