Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
José López-Portillo y Pacheco
Història
Política
Polític mexicà.
El 1945 s’afilià al Partido Revolucionario Institucional PRI, i aviat en fou un membre important Entre altres càrrecs públics, ocupà el de ministre de Patrimoni 1970 i el de secretari de Finances i Crèdit Públic 1973-75 Fou president de la república 1976-82, càrrec en el qual dugué a terme una ampliació del Parlament que garantís una representació mínima de l’oposició cosa que feia menys evident l’omnipresència del PRI Afavorí l’explotació i l’exportació de les reserves de petroli descobertes aquells anys als estats de Tabasco i Veracruz, però gran part dels beneficis d’aquest comerç foren…
Joan Guitart i Agell
Política
Polític.
Llicenciat en químiques a la Universitat de Barcelona i diplomat per la Universitat de Roma en Estudis de Mercat, de 1959 a 1964 treballa a la indústria química, a Lisboa i Barcelona i més tard passà al sector editorial, en el qual ocupà càrrecs directius de 1964 a 1978 a Brasil i a Barcelona, entre els quals el de Director General de l’ Editorial Labor , SA Afiliat a Convergència Democràtica de Catalunya , i diputat al Parlament de Catalunya en les legislatures 1984-88, 1988-92 i 1992-96, fou successivament Secretari General del Departament d’Ensenyament i Cultura de la Generalitat de…
Vicente Fox Quesada
Política
Polític mexicà.
Estudià administració d’empreses a la Universidad Iberoamericana de Mèxic DF, i a Harvard Contractat per l’empresa Coca-Cola, de la qual fou director per a Mèxic i l’Amèrica Central 1975-79, posteriorment creà una empresa en el sector agropecuari El 1988 s’afilià al Partido de Acción Nacional PAN, pel qual fou diputat federal fins el 1991 i, el 1995, governador de Guanajuato, estat on impulsà el desenvolupament econòmic El 2000, com a candidat de la coalició Alianza por el Cambio que incloïa el PAN i els ecologistes, guanyà les eleccions presidencials i posà fi a 71 anys de…
Josep Quero i Molares
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1927 Més tard es doctorà i amplià estudis a Roma, Berlín i la Haia Fou professor de dret internacional a la Universitat de Barcelona i de problemes socials contemporanis a l’Escola d’Estudis Socials Dedicat a l’activitat política, ingressà a Esquerra Republicana Fou secretari tècnic de la Comissió Jurídica Assessora del govern català 1932 Dins de la docència, fou catedràtic a Sevilla 1935 Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya 1936 i sotssecretari d’Afers Estrangers de la República 1939 En acabar la guerra…
José Figueres Ferrer
Història
Política
Polític costa-riqueny.
Fill del metge català Marià Figueres i Forges Estudià hidràulica i combustió a Massachusetts EUA Dirigí una plantació de cafè a les muntanyes del sud del país, que per la seva extensió i organització donà origen a una gran cadena agroindustrial El 1942 fou perseguit i expulsat de Costa Rica per la seva actitud crítica envers el govern i s’exilià a Mèxic 1942-44 En tornar fundà el Partido Social Demócrata El 1948 encapçalà la política revolucionària que defensava Otilio Ulate, i quan el Congrés Nacional anullà les eleccions presidencials guanyades per aquest, encapçalà la revolta civil dita…
Antoni Fabra i Ribas

Antoni Fabra i Ribas
Història
Política
Dirigent socialista.
Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona El 1901 anà a Anglaterra, des d’on collaborà a “La Revista Socialista” Madrid, 1903-05, amb el pseudònim de Marco Antonio Passà a Alemanya, i el 1907 a París, on s’uní a Jaurès i al grup de L’Humanité Com a representant de les joventuts socialistes espanyoles assistí al congrés de Stuttgart de la Segona Internacional agost del 1907 i tingué un paper directiu en la primera conferència internacional de joventuts socialistes a Stuttgart, el 1907 Tornà a Barcelona el 1908 sense participar en el guesdisme de Pablo Iglesias i del PSOE S’apropà al…
Jaume Sobrequés i Callicó

Jaume Sobrequés i Callicó
© Universitat Catalana d’Estiu
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Fill de Santiago Sobrequés i Vidal , es llicencià 1965 i doctorà 1970 en història a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’història medieval des del 1966 Més tard passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és catedràtic d’història de Catalunya Des del 1969 ha estat conservador de l’ Institut Municipal d’Història de Barcelona , i director 1981-84 i després coordinador del pla de museus de l’Ajuntament de Barcelona 1984-87 Ha estat membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1993-2000, dins la qual ha estat vicepresident i president de la Comissió de Cultura i Museu…
Hugo Rafael Chávez Frías

Hugo Rafael Chávez Frías
© Agencia Cinco
Política
Polític i militar veneçolà.
Fill de mestres, es formà a l’Acadèmia Militar 1975 ascendí a tinent coronel el 1990 El 1982 fundà el Movimiento Bolivariano Revolucionario MBR-200 Empresonat en 1992-94 per un intent de cop d’estat, el 1994 fundà el Movimiento V República i el 1998 guanyà les eleccions a la presidència del país Ja en el càrrec, elaborà una nova constitució, aprovada en referèndum el 1999, que dotava la presidència d’amplis poders i fixava la convocatòria d’unes noves eleccions presidencials el 2000, que novament guanyà El seu populisme i la intervenció en el sector petrolier li valgueren un ampli suport dels…
Política. Països Catalans 2019
Política
Catalunya Els dotze dirigents independentistes durant el judici al Tribunal Suprem © RTVE L’impacte, fortíssim, del judici del Tribunal Suprem contra els dotze dirigents independentistes va condicionar completament la política catalana durant l’any 2019, amb constants mobilitzacions socials a Catalunya i un notable ressò internacional Les sessions de la vista oral van començar el 12 de febrer i, al banc dels acusats, s’hi van asseure nou exconsellers del Govern de la Generalitat, l’expresidenta del Parlament de Catalunya i els màxims dirigents de l’ANC i Òmnium Cultural durant els fets de la…
Política 2011
Política
Política internacional L’any 2011 es van mantenir les tendències clau de la geopolítica mundial a grans trets, la pèrdua de centralitat i hegemonia dels Estats Units i la Unió Europea UE, que van confirmar, en parallel, la influèn-cia creixent i el protagonisme de la gran po-tència unànimement reconeguda, la Xina, acompanyada pels anomenats BRIC Brasil, Rússia, Índia i Xina i llur potencialitat econòmica i política Els EUA i la UE, obsedits per la contenció del dèficit i el pagament del deute, van continuar solucionant la pitjor crisi financera globalitzada i no van assolir gestionar un nou…